Maria, mare de Jesús
De Viquipèdia
En el cristianisme, Maria (arameu מרים Maryām; grec de la Septuaginta Μαριαμ, Mariam, Μαρια, Maria; àrab: Maryem, مريم) fou la mare de Jesús de Natzaret, que d'acord amb la doctrina cristiana, quan el va donar a llum, era la promesa de Josep, i esperaven encara que arribés el temps de les noces per a consumar el matrimoni; és a dir, creuen que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús. La majoria dels cristians i musulmans creuen que Maria era verge quan concebé de l'Esperit Sant, per miracle de Déu. Els creients cristians l'acostumen a reconèixer com a Mare de Déu.
Maria és venerada en la fe cristiana, principalment en l'Església Catòlica Romana i l'Església Ortodoxa. L'àrea d'estudi sobre Maria en la teologia cristiana s'anomena "Mariologia".
Taula de continguts |
[edita] Maria en la història
La majoria, encara que no tots, els historiadors accepten que Jesús de Natzaret va ser un personatge històric, encara que no acceptin les històries miraculoses dels evangelis. Tres dels quatre evangelis canònics esmenten a Maria, així com el llibre dels Fets dels Apòstols. L'evangeli segons Joan no esmenta el seu nom. L'Alcorà també esmenta a Maria, encara que aquest va ser escrit 600 anys després.
No obstant això, no hi ha cap referència ni informació verificable a més dels evangelis, sobre l'existència i la vida de Maria. Existeix un evangeli no canònic del segle II sobre la seva infantesa, l'evangeli de Jaume. Gran part de les tradicions catòliques i ortodoxes estan centrades en la figura de Maria, i a traves dels segles s'ha desenvolupat el culte marià basat en la fe, les tradicions dels pares de l'església i les seves interpretacions de les Escriptures, principalment de l'Apocalipsi.
[edita] Maria, d'acord a les Escriptures
[edita] Escriptures cristianes
Les Escriptures cristianes no donen molta informació sobre la vida de Maria. D'acord al Nou Testament era parenta d'Elisabet, la qual era del llinatge d'Aaron. Vivia a Natzaret amb els seus pares quan es va comprometre amb Josep. Abans de les noces, l'àngel Gabriel li va anunciar que seria la mare del Messies profetitzat sent verge, per obra de l'Esperit Sant. (Aquest esdeveniment es coneix al cristianisme com "L'Anunciació" (el catolicisme la celebra el 25 de març, 9 mesos abans de Nadal). Després d'això, va visitar Elisabet, la qual vivia amb el seu marit Zacaries. Elisabet l'anomenà "mare del meu Senyor". Elisabet respon amb un himne de gratitud a Déu, anomenat "Magnificat".
Tres mesos després Maria va retornar a casa seva. Un àngel li va dir a Josep que no rebutjés a Maria per la seva condició. Poc després del decret d'August, Josep i Maria van anar a Betlem, on va néixer Natzaret. Van circumcidar-lo al vuitè dia i el van presentar al temple, d'acord a la tradició jueva. Els mags d'Orient van visitar la família, però la notícia del "nou rei dels jueus" va provocar la persecució i matança de nens per part d'Herod, de la qual cosa Josep va ser advertit abans per un àngel i van fugir a Egipte. Quan Herod morí, van retornar a Israel, establint-se a Natzaret.
Després d'això, Maria no apareix als Nou Testament, tret de situacions especials com ara el viatge al Temple quan Jesús tenia 12 anys, les Noces de Canà, quan Maria i els germans de Jesús volien parlar amb ell durant el seu ministeri, i a la creu. El llibre de Fets dels Apòstols ens diu que Maria estava present durant el Pentecostes. No hi ha més informació sobre la seva vida. D'acord a la tradició cristiana, i a la petició de Jesús, l'apòstol Joan va cuidar d'ella.
[edita] Tradició cristiana no canònica
D'acord a l'evangeli apòcrif de Jaume, Maria era filla de Joaquim i Anna. Abans de la concepció de Maria, Anna era estèril, i els seus pares eren vells. De manera similar a la història de Samuel, la van presentar al Temple de Jesuralem quan Maria tenia tres anys d'edat. Encara que els cristians dels primers segles van considerar aquest evangeli com a apòcrif, i avui dia no pertany a la compilació del Nou Testament de cap denominació cristiana, les tradicions catòliques i ortodoxes consideren que les històries són verídiques o possibles.
D'acord amb l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, 13 o 15 anys després de la mort de Jesucrist, Maria va morir a Jerusalem o a Efes, en presència dels apòstols. Dies després, quan els apòstols van visitar la seva tomba, la van trobar buida, i van concloure que havia ascendit en cos i ànima al cel (esdeveniment anomenat l'Assumpció). No obstant això, hi ha catòlics que afirmen que no va morir.
[edita] Maria i l'Alcorà
Maria té una posició d'honor entre les dones de l'Alcorà. És l'única dona el nom de la qual apareix al llibre, i va ser declarada, amb Jesús, el Senyal de Déu per a la humanitat, qui va guardar la seva castedat, va ser obedient, i va ser escollida i dedicada a Al·là abans de néixer, acceptada (l'única dona) al servei d'Al·là. Els relats de Sura de l'Alcorà és gaire idèntic al relat de l'evangeli de Lluc, i ambdós comencen amb la visitació de l'àngel a Zacaries i l'anunciació del naixement de Yahya (Joan), seguit de l'anunciació del naixement de Jesús a Maria. Altres seccions són més similars als llibres apòcrifs del cristianisme, principalment del pseudo-llibre de Mateu i de l'evangeli de la infantesa de Jesús segons Jaume el Just.
[edita] Teologia de Maria
[edita] Naixement virginal de Jesús
Totes les denominacions cristianes accepten la doctrina del naixement virginal de Jesús, confirmada pel credo apostòlic i el Credo de Nicea, els quals es refereixen a Maria, com la verge Maria. D'acord a aquesta doctrina, Maria va concebre Jesús per obra de Déu Esperit Sant, i no pas per Josep. La negació d'aquest dogma és considerat una heretgia en el catolicisme, el cristianisme ortodox i el protestantisme.
[edita] Virginitat perpetua de Maria
El catolicisme i l'ortodòxia de l'est ensenyen que Maria era verge abans, durant i després del naixement de Jesús. La majoria dels protestants avui dia creuen, però, que Maria era verge quan va donar a llum a Jesús, el qual va ser concebut per obra de l'Esperit Sant, però que després va tenir fills Josep, ja que el Nou Testament esmenta als germans de Jesús, i Jaume, en la seva epístola, és considerat el germà de Jesús. Els catòlics, però, consideren que el terme "germà" de Jesús, en el Nou Testament fa referència als cosins o potser mig-germans de Jesús, fills de Josep d'un matrimoni previ al matrimoni amb Maria.
[edita] La immaculada concepció de Maria
El concepte de la immaculada concepció de Maria, és una doctrina del catolicisme que afirma que Maria va ser preservada per Déu del pecat quan va ser concebuda, raó per la qual no va ser afligida pel pecat ni de la privació de la gràcia de santedat, i va viure una vida lliure de pecat. Aquest concepte va ser afirmat com a dogma pel papa Pius IX el 8 de desembre, 1854, encara que aquest concepte s'havia originat segles abans. El protestantisme, per contra, rebutja aquesta doctrina, principalment basat en el "Magnificat", ja que Maria canta "el meu esperit s'alegra en Déu meu salvador", que per a ells, mostra que Maria també necessitava al salvador. A més, consideren que tots el ser humans neixen amb una naturalesa de pecat, i necessiten de l'obra redemptora de la creu, inclosa Maria. Jesús, d'acord al protestants, per virtut de la concepció de l'Esperit Sant va ser l'únic home que va ser lliure de pecat, i per tant, podia prendre el lloc de càstig i de mort de la humanitat per causa de llur pecats, i vèncer a la mort, ressuscitant i prometent resurrecció als que creuen en la seva obra de redempció. Si Maria havia estat una dona amb gràcia especial sobre el pecat, doncs, per a la teologia protestant, el sacrifici de Jesús no és global, ja que una gràcia especial podia restaurar la condició de pecat de l'home sense necesitat d'aplicar la justícia divina (mort) sobre el pecat de tota la humanitat.
Cal esmentar que el concepte de la immaculada concepció no ha de confondre's amb el concepte del naixement virginal de Jesús.
[edita] Mare de Déu
Els primers cristians consideraven que Maria era la mare de Jesucrist, Déu Fill, en la Terra. Després del III concili ecumènic, el Concili d'Efes, el 431 d.C., es va considerar correcte referir-se a Maria com a theotokos, "mare de Déu", per a emfatitzar que Jesucrist era Déu (segona persona de la Trinitat), en oposició al nestorianisme, l'arrianisme i altres heretgies que negaven la divinitat de Jesús. No obstant això, aquest títol va crear confusió, i va ser objecte de controvèrsia entre els cristians d'aquella època, i posteriorment entre protestants i catòlics, ja que suposava la superioritat i pre-eminència de Maria sobre l'eternitat de Déu. Per als protestants Maria, és mare de Jesús, la dona per mitjà de la qual Déu Fill va arribar a la Terra, però que no és Mare de Déu (trinitat).
[edita] Veneració a Maria
El catolicisme i el cristianisme ortodox accepten la veneració a Maria, la qual es realitza per mitjà de l'oració i intercessió (o que ella fa intercessió de les peticions dels homes davant Jesús), així com càntics, poemes, pintures i icones. També es prosternen davant estàtues o imatges en senyal de respecte i veneració. Maria també rep títols d'exaltació superior a tots el sants, i que els protestants atribueixen a Jesús. El segon concili vaticà (1962-1965) van descriure a Maria com a ser superior a tots els sers creats, incloent als àngels, superant a totes les criatures al cel i a la Terra. No obstant això, l'anàlisi final la declara humana i no pas divina en la seva naturalesa. L'increment en la força del culte a Maria, va començar en l'Edat Mitjana, principalment per mitjà de Bernat de Claravall. Bernat va declarar que la "Verge és la manera reial per mitjà de la qual el Salvador ve a nostra vida".
El protestantisme, però, rebutja la veneració a Maria (de fet, la veneració a qualsevol sant), ja que consideren que les activitats catòliques de veneració són, de fet, adoració, la qual cosa està prohibida en el primer i segon dels deu manaments. A més, no creuen que pugui escoltar ni fer miracles des del cel (així com el sants), ja que això implica que ella (i el sants) comparteixen els atributs divins que només pertanyen a Déu, com ara l'omnisciència (poden escoltar les pregàries de tota la humanitat, fins i tot pregàries mentals), omnipresència (poden escoltar i respondre pregàries dels homes de tot el món), i omnipotència (si els miracles són fets per ells i no pas per Déu mateix).
[edita] Conceptes i crítiques no bíbliques sobre la vida de Maria
Les persones que no són cristianes ni musulmanes generalment dubten de la concepció virginal de Maria. Una teoria no cristiana suggereix que Maria havia tingut relacions amb un soldat romà, i després es casà amb Josep el qual la va protegir de les lleis jueves que l'haurien sentenciat a mort. Aquesta versió va ser proposada per primera vegada el segle III per Orígenes, qui va dir que l'havia escoltada d'altres romans, i aquests de jueus contemporanis.
