Salvador Dalí i Domènech
De Viquipèdia
Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904–1989) fou un pintor, decorador i escriptor empordanès, un dels principals representants del surrealisme. Fou també conegut per inventar-se una personalitat estrambòtica que cridava l'atenció.
Encara que el seu principal mitjà d'expressió va ser la pintura, també va fer incursions als camps del cinema, l'escultura, la joieria i el teatre. Va treballar com a dissenyador de vestuari i com a escenògraf. També va escriure alguns llibres, entre els que destaca Diari d'un geni (1965).
[edita] Biografia
Va nàixer a Figueres, l'11 de maig de 1904.
L'any 1921 va entrar a l'Escola de Belles Arts de San Fernando (Madrid), d'on va ser expulsat cinc anys després. Durant aquesta època va viure a la Residencia de Estudiantes de Madrid on va conèixer Federico García Lorca, Luis Buñuel, Rafael Alberti, José Moreno Villa i altres artistes.
L'any 1929, durant la seva estada a París, va conèixer Pablo Picasso i el 1930 es va adherir al moviment surrealista.
L'any 1940 es va traslladar als Estats Units on va viure-hi fins el 1948. Va fer amistat amb l'historiador i científic Alexandre Deulofeu. Va ser membre de l'Acadèmia Francesa de Belles Arts des del 1979. Va morir el 23 de gener de 1989 a Figueres.
[edita] Obra
La seva pintura es caracteritza per la meticulositat en el dibuix, una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls, la utilització de colors brillants i lluminosos i la representació d'objectes quotidians i imatges, en formes compositives insospitades i sorprenents.
La seva obra és coneguda arran del món i se'n poden contemplar moltes al Museu Dalí a Figueres.
Alguns títols dels seus quadres són: Joc lúgubre (1929), La persistència de la memòria (1931), Crucifixió (1954), El Sant Sopar (1955), La Toile Daligram (1972)[1]
