Ors (mamifèr)
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
- Pels articles omonims, vejatz Ors.
| Ursinae | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||||
| Ursus arctos ; Aspe, Pirenèus, França | |||||||||
| Classificacion classica | |||||||||
| Renhe | Animalia | ||||||||
| Embrancament | Chordata | ||||||||
| Sosembr : | Vertebrata | ||||||||
| Classa | Mammalia | ||||||||
| Sosclassa | Theria | ||||||||
| Superòrdre | Eutheria | ||||||||
| Òrdre | Carnivora | ||||||||
| Sosòrdre : | Caniformia | ||||||||
| Familha | Ursidae | ||||||||
| Sosfamilha | |||||||||
| Ursinae G. Fischer, 1817 |
|||||||||
| Taxons de reng inferior | |||||||||
4 Genres :
|
|||||||||
| Reparticion geografica | |||||||||
 |
|||||||||
|
|
|||||||||
| Percorrètz la biologia sus Wikipèdia :
|
|||||||||
Los orses son de grands mamifèrs plantigrads de l'òrdre dels carnivòrs, familha dels ursids, sosfamilha dels ursinats.
Somari |
[Modificar] Descripcion
[Modificar] Atributs fisics
Las caracteristicas comunas als orses son una forradura densa, una coa corta, de grandas capacitats olfactivas e d'audicion, cinc arpas non retractilas.
Los orses an un còs grand amb los membres poderoses. Caminan gaireben coma d'umans. An de patas longas, unmorre larg, e d'aurèlhas redondas. Lors dents son utilizadas per la defensa e coma esplech e dependisson del regim de l'ors. Lors arpas son emplegadas per esquinçar, cavar, e atrapar.
Fòrça orses de las regions nordicas « ivèrnan » en ivèrn. La temperatura de lor còs descend relativament bas e pòdon èsser aisidament resvelhats. Son de semi-ivernants
La durada de vida mejana d'un ors es de 25 a 40 ans.
- Crit de l'ors : Media:Ours.mp3
[Modificar] Abitat
Los orses vivon dins d'abitats variats, dels tropics a l'Actic e dels bòsques a las banquisas.
[Modificar] Regim alimentari
Son principalament omnivòrs, mentre que cèrts ajan un regim mai especializat, coma los orses blancs. Manjan de liquèns, de rasigas, de noses, e de baias. Pòdon tanben anar a un flume o a tota autra aiga de surfàcia per capturar de peisses. L'ors es una espècia mellifag. Li agrada menjar de mèl quand ne tròba. Los orses viajan luènh per trobar de fonts de noiridura. Pratican abitualament la caça als crepusculs
[Modificar] L'ors e l'òme
Qualques grandas espècias, coma l'ors blanc e lo grizzly son dangierosas pels umans particularament dins los sectors ont se son abituadas a l'òme, mas la màger part del temps, los orses son timids e son aisidament espaventats pels umans. Çaquelà defendràn feroçament lor progenitura.
[Modificar] Comportament reproductor
Lo periòde de la reproduccion de l'ors es fòrt brèu. Los orses se reproduson de biais sasonièr, abitualament aprèp l'ivernacion. Los orsons venon al mond edentats, cècs, e calves. Abitualament en orsonadas de 1 a 3, demoraràn amb la maire pendent sièis meses. D'en primièr noirits del lach maternal, començaràn a caçar amb la maire aprèp tres meses. Puèi, se desmaman.
[Modificar] Classificacion
La sosfamilha dels Ursinats compren cinc genres, coexistisson al sen de la familha dels Ursids amb una segonda sosfamilha los Ailurinats (sosfamilha dels pandàs):
- Genre Ursus
- Ursus arctos amb un nombre de sosespècias variable segon los autors :
- Ors brun, Ursus arctos arctos
- Grizzly, Ursus arctos horribilis
- Ors kodiak, Ursus arctos middendorffi
- Grizzly mexican, Ursus arctos nelsoni
- Ors brun de Siria Ursus arctos syriacus (Turquia e Orient Mejan)
- Ors Isabela Ursus arctos isabellinus (Imalaia)
- Ursus arctos stickeenensis
- Ors negre d'America o baribal, Ursus americanus
- Ors blanc, Ursus maritimus
- Ors negre d'Asia,(o de collar) Ursus thibetanus
- Ursus arctos amb un nombre de sosespècias variable segon los autors :
- Genre Melursus
- Ors lippu o ors jonglaire, Melursus ursinus (Ursus ursinus dins cèrtas classificacions)
- Genre Helarctos
- Ors malés o bruan o ors dels cocotièrs, Helarctos malayanus
- Ors de l'Atlàs Helarctos crowtheri o Ursus arctos crowtheri (atudat)
- Genre Tremarctos
- Ors de clucas, Tremarctos ornatus
| Partidas caracteristicas de l'ors blanc,brun e negre |
|||
| A : cap d'un ors blanc | B : pata abans | C : pata arrièra | |
| D : cap d'un ors brun | E : pata abans | F : pata arrièra | |
| G : cap d'un ors negre | H : pata abans | I : pata arrièra | |
[Modificar] Filogenia
Dins la linhada dels orses bruns europèus se tròba coma ancèstres :
- Hémycyon (atudat)
- Indarctos (atudat)
- Arctotherium (atudat)
- Ors de clucas
- Arctotherium (atudat)
- Ors malés
- Ursavus agrotherium (atudat)
- Ors negre american Ursus americanus
- Ursus minimus (atudat)
- Ors lippu
- Ors negre d'Asia
- Ors d'Auvèrnha (atudat)
- Ors de las cavèrnas (atudat)
- Ors etrusc (atudat)
- Ors prearctos (atudat)
- Ors blanc
- Ors brun
- Ors prearctos (atudat)
- Indarctos (atudat)
