New Immissions/Updates:
boundless - educate - edutalab - empatico - es-ebooks - es16 - fr16 - fsfiles - hesperian - solidaria - wikipediaforschools
- wikipediaforschoolses - wikipediaforschoolsfr - wikipediaforschoolspt - worldmap -

See also: Liber Liber - Libro Parlato - Liber Musica  - Manuzio -  Liber Liber ISO Files - Alphabetical Order - Multivolume ZIP Complete Archive - PDF Files - OGG Music Files -

PROJECT GUTENBERG HTML: Volume I - Volume II - Volume III - Volume IV - Volume V - Volume VI - Volume VII - Volume VIII - Volume IX

Ascolta ""Volevo solo fare un audiolibro"" su Spreaker.
CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Primera guerra mundial - Uiquipedia

Primera guerra mundial

De Uiquipedia

La Primera Guerra mundial (de 1914 a 1918) va camudar la forma de facer la guerra nel mundu, y aunque entamó n'Europa, el fueu bélicu amburará a tol mundu y sobre too implicará l'aniciu de la política intervencioniega de los Estaos Uníos n'Europa. Foi'l primer conflictu armáu n'afeutar más de la mitá'l planeta. Enantes de la Segunda Guerra Mundial, llamábase a la primera la Gran Guerra o la Guerra de Guerres.

Tabla de conteníos

[editar] L'orixe de la guerra

La guerra xestose nes rocees ente les grandes potencies europees. Los bandos cabezaleros foron les Potencies Aliáes, d'un lláu, y les Potencies Centrales d'otru. Pero ye perdifícil desplicar por qué s'anició la guerra, y nun hai una sola causa, sinon munches entremezcláes.

Asesinatu del archiduque Franz Ferdinand.
Asesinatu del archiduque Franz Ferdinand.

La chispa que oficialmente dio aniciu a la guerra foi l'asesinatu el 28 de xunu de 1914 en Sarajevo del príncipe herederu del tronu austro-húngaru, Franz Ferdinand, archiduque d'Austria. L'estudiante serbo-bosniu Gavrilo Princip matólos a tiros a él y a la so muyer, la condesa Sophie Reichsgräfin Chotek, nun atentáu mui complicáu del cual nunca nun se supo bien la hestoria (hebo una conspiración de delles persones, y un collaciu de Princip tirara una bomba a la comitiva, que feriera a otres persones; Princip disparó un ratu dempués, cuandu ya paecía que'l atentáu fallara).

Pero esti atentáu foi namás que'l detonante nuna situación que ya yera perdifícil. Ente les verdaderes razones taben:

  • Un fortísimu nacionalismu. Yera una época na que Europa taba convulsa poles tensiones nacionalistes ya imperialistes de dellos países.
  • Conflictos anteriores ensin resolver. Hebía tremendes disputes coloniales y lluches pola supremacía.
  • Un sistema de aliances mui complicáu y delicáu. Enantes de la guerra, la Entente Cordiale agrupó a Francia y Gran Bretaña, y lluéu amestóse Rusia na Triple Entente; la Triple Alianza formábenla Alemaña, Austria-Hungría ya Italia, anque lluéu Italia lluchó coles potencies aliáes. Estes aliances respondíen a múltiples disputes coloniales y tratos pa resolveles.
  • Retrasos nes comunicaciones diplomátiques. Les comunicaciones de la época nun yeren tan rápides comu anguañu; dizse que la falta de comunicación y el pánicu tuvieron un papel perimportante na cascada de declaraciones de guerra que siguió al asesinatu de Sarajevo.
  • La carrera d'armes. Esto tuvo tamién influencia nes decisiones de los gobernantes, temerosos de perder la so preponderancia en delles estayes militares.
  • Planes militares ríxidos. Dizse que los mandos militares nun fueron pa facer un análisi esautu de la situación y esto llevó a munches decisiones enquivocáes (por exemplu, al principiu tol mundu creyía que la guerra diba ser corta y por eso se lanzaron a ella).

[editar] L'españíu de la guerra

Aliances militares europées en 1915. Lest Potencies Centrales tan pintáes en roxo, les Potencies Aliáes en verde y los países neutrales en mariello. Les fronteres de los Balcanes nun tan bien pintáes; les que salen equí son les de la situación en 1911.
Aliances militares europées en 1915. Lest Potencies Centrales tan pintáes en roxo, les Potencies Aliáes en verde y los países neutrales en mariello. Les fronteres de los Balcanes nun tan bien pintáes; les que salen equí son les de la situación en 1911.

Dempués del atentáu de Sarajevo, Austria-Hungría echó-y la culpa al gobiernu de Serbia (lo cual yera'n parte verdá, anque indireutamente). Plantegó-y a Serbia un ultimátum de 10 puntos el 23 de xunetu de 1914. Serbia aceutó cuasi toos los puntos el día 25, pero Austria-Hungría dixo que nun yera bastante. Rusia pidió-yos entós a los austro-húngaros que camudaran los términos del ultimátum, y que si atacaben Serbia, Rusia entraría na guerra axudando a Serbia.

Austria-Hungría declaró-y la guerra a Serbia el 28 de xunetu, y Rusia movilizóse énte Austria-Hungría. Entós Alemaña alvirtió a Rusia de que diba axudar a Austria-Hungría, y dempués de delles xestiones diplomátiques ensin ésitu Alemaña declaró-y la guerra a Rusia el 1 d'agostu.

Francia movilizóse esi mesmu día, y Alemaña declaró-y la guerra el día 3. Alemaña, pa atacar Francia, decidió cruzar Bélxica violando un tratáu de neutralidá anterior; esto fizo que Gran Bretaña-y declarara la guerra a Alemaña el día 4. Col tiempu, y por motivos estremáos, foron xuniéndose a la guerra nel bandu aliáu Italia, Xapón (23 d'agostu de 1914), Estaos Uníos (6 d'abril de 1917)... y nel bandu de les potencies centrales l'Imperiu otomanu y Bulgaria.

[editar] Los frentes

Hebo dellos frentes. En principiu, lluchóse sobre too nel frente occidental o franco-belga y nel oriental o rusu. Pero la guerra foi evolucionando per munchos otros llugares.

[editar] El frente occidental

Soldaos británicos manexando una ametrallaora Vickers y llevando mázcares antigás na Primera Batalla del Somme, xunetu de 1916.
Soldaos británicos manexando una ametrallaora Vickers y llevando mázcares antigás na Primera Batalla del Somme, xunetu de 1916.

Nel frente occidental, los alemanes contaben con ganar rápido la guerra a los franceses con pocos soldaos, y que les batalles más grandes diben dase dempués nel frente rusu. Esto taba nel nomáu Plan Schlieffen. Los franceses iguaron el Plan XVII, nel que esperaben un ataque frontal (que nun yera lo que taba previsto nel Plan Schlieffen). Los alemanes ganaron a los franceses na Batalla de Charleroi (21 d'agostu). Pero na Primera Batalla del Marne los franceses ficieron replegase a los alemanes, y con esto terminóse'l plan Schlieffen y la idega d'una victoria rápida.

Les fuercies equilibráronse, y entróse na guerra de posiciones. Los soldaos entamen a lluchar en trincheres, poniendo alambráes y mines. Yera cuasi imposible ganar una destes batalles contra una defensa tala, y los exércitos calteníen les posiciones. L'emplegu masivu de teunoloxíes comu'l alambre d'espinos, artillería, ametralladores, gases venenosos... fizo la guerra particularmente dura y sangrienta, y les defenses más fuertes que los ataques.

[editar] El frente oriental

Soldaos rusos esperando un ataque alemán nuna llínia de trincheres.
Soldaos rusos esperando un ataque alemán nuna llínia de trincheres.


El exércitu rusu yera descomanáu en cuanto al númberu de soldáos (8 millones en 1914), pero la realidá ye que los soldaos yeren campesinos ensin formación militar afayaíza, ensin buenes armes y con mandos mediocres. Na Batalla de Tanenberg (del 26 al 30 d'agostu de 1914) los alemanes interceutaren los mensaxes de los rusos, que diben ensin cifrar, y sabíen lo que diben facer les sos tropes. El I y el II exércitu rusos alcontráronse col VIII exércitu alemán. Nesa batalla el II exércitu rusu foi práuticamente elimináu. En total hebo alredor de 50.000 muertos, 30.000 d'ellos rusos, y otros 95.000 soldaos rusos fechos presos. Paul von Hindenburg ya Erich Luddendorff algamaron perimportantes victories contra los rusos, nesta batalla y na de Mazure (del 6 al 15 de setiembre de 1914). En 1915 los alemanes echaron a los rusos de Polonia, no que se llamó Gran Retirada.

La marcha de la guerra, xunto con otros munchos factores, influyó na Revolución Bolchevique de 1917. Dempués de la revolución, los rusos firmaron la paz de Brest-Litovsk el 3 de marzu de 1918.

[editar] Otros frentes

Hebo dellos otros frentes. Na Batalla de los Dardanelos o de Gallipoli, en 1915, los británicos y los franceses intentaron conquistar la capital otomana ensin conseguilo. Lawrence de Arabia lluchó n'Africa col envís de dar sofitu a les tribus árabes pa que llucharan énte los otomanos; n'Africa hebo munches otres batalles y estratexes, desendolcándose tou un frente de la guerra nes colonies y xugando coles influencies de los respeutivos países.

[editar] Camudamientos na guerra

El bloquéu naval de la Entente contra Alemaña taba dando munchos problemas a los alemanes, y esti país entamó la guerra submarina ensin restricciones, hundiendo barcos de mercancíes y civiles, cosa que enantes nun se facía de cutio. Los Estaos Uníos nun entraren na guerra, que consideraben un problema internu européu. Pero dellos ataques submarinos contra barcos de Estaos Uníos ficieron al presidente Woodrow Wilson declarar la guerra a Alemaña'l 6 d'abril de 1917. Austria-Hungría nun quiso firmar una paz aparte colos Estaos Uníos, polo que estos tamién declararon la guerra a esta potencia.

Los alemanes camentaron que diben ganar la guerra entantes de que los Estaos Uníos tuvieren tiempu de aportar a Europa con toles tropes necesaries pa ser un problema. Luddendorff iguó planes pa una gran ofensiva na primavera de 1918 nel frente occidental; tenía l'envís d'entamar maniobres de distracción pa separtar los exércitos británicu y francés. Pero dexó les meyores fuercies en Rusia (pa controlar el territoriu conquistáu) y namás que traxo una pequeña parte de les fuercies del Este pal Oeste.

La operación empezó el 21 de marzu de 1918, y diba munchu tiempu que nun s'emplegaba denguna táutica na guerra. Con táutiques d'infiltración y poca artillería, los alemanes golpiaron puntos febles de mandu y loxística de los franceses y británicos. Avanzaron 60 km.

Cañones super pesaos Krupp pudieron acercase y bombardear París. Los alemanes creyíen que diben ganar la guerra enseguida, pero non foi asina. Ente marzu y abril morrieron 270.000 soldáos alemanes. Dempués de delles ofensives alemanes, los aliáos ficieron retirase a los alemanes na Segunda Batalla del Marne, que entamara con un ataque alemán.

La moral n'Alemaña taba mui baxa y había munchos problemas internos.

[editar] La victoria de la Entente

La que se llamó ofensiva de los cien días entamose el 8 d'agostu de 1918. Na Batalla de Amiens participaron 414 tanques y 120.000 soldáos aliáos. Na Segunda Batalla del Somme los aliáos (ente ellos 130.000 soldáos de los Estaos Uníos) algamaron una victoria perimportante, faciendo retirase 55 km a los alemanes. El 2 de setiembre taben na misma posición que enantes de entamar la guerra, anque los aliáos teníen munchos problemas colos tanques, que fallaben y nun podíen pasar.

Luddendorff viose implicáu'n dellos problemas políticos n'Alemaña, y foi destituíu pol Kaiser el 26 d'ochobre. Los sucesos internos empobinaron Alemaña a camudar les sos formes de gobiernu de manera importante; acabaron cola abdicación del Kaiser (cuasi pola fuercia) y traxeron la República de Weimar.

Bulgaria firmó'l armisticiu el 29 de setiembre de 1918. El 30 d'ochobre rindióse'l imperiu otomanu. El 3 de payares foi Austria-Hungría la que pidió un armisticiu; el imperiu desmembróse col fin de la monarquía de Habsburgo y Austria ya Hungría firmaron armisticios separtáos. Nel 11 de payares de 1918, a les 23:00, Alemaña firmó'l armisticiu y entamó a retirar los sos soldáos del frente occidental.

Formalmente, la guerra siguió hasta'l Tratáu de Versalles, el 28 de xunu de 1919.

[editar] Consecuencies de la guerra

Pintada diciendo "Gott strafe England" (Que Dios castigue a Inglaterra) nuna muria'n Francia. Semeya'n color fecha'n 1917.
Pintada diciendo "Gott strafe England" (Que Dios castigue a Inglaterra) nuna muria'n Francia. Semeya'n color fecha'n 1917.


La I Guerra Mundial foi la primera "guerra total" na que les baxes civiles masives considerábense parte normal de la guerra (por exemplu, nos bombardeos). Aparte de efeutos importantes nos gobiernos (dándo-yos nuevos poderes a munchos gobiernos col envís de ganar la guerra) los efeutos na población foron perimportantes. Por exemplu, la marcha de munchos homes a la guerra fizo que les muyeres tuvieren que trabayar en puestos que nunca nun ocuparen; dempués d'esto, fízose más fuerte la llucha pol drechu al votu pa les muyeres.

Políticamente, les potencies perdedores sofrieron mui duramente la derrota. El Tratáu de Versalles resultó mui difícil d'aceutar pa los alemanes, por exemplu. Munchos cuidaron que dempués de guerra tala diba haber una paz duradera, pero nun foi así; la situación quedara mal resuelta en munches estayes.

Teunolóxicamente, dizse que la Gran Guerra foi una guerra con táutiques del sieglu XIX fecha con teunoloxía del sieglu XX. Aparte de lo dicho enriba sobre les ferramientes de la guerra de trincheres (de les que, en especial, la artillería causó un númberu de muertos y feríos tremendu, y les armes químiques -gas mostaza, cloru, fosgenu- tuvieron un efeutu sicolóxicu mui fuerte) desendolcóse por primera vegada l'emplegu de l'aviación na guerra. Tamién l'emplegu de submarinos foi perimportante na Primera Batalla del Atlánticu. Los tanques, emplegáos polos británicos, inauguraron l'emplegu de armamentu mecanizáu que diba dominar el sieglu XX.

Cinca'l númberu de muertos y feríos, ye cuasi imposible poner a tol mundu d'alcuerdu y dar cifres precises (cambien muncho según l'autor). Pero dalgunos cálculos dicen que esta guerra mató a 16 millones de persones (7 millones de civiles y 9 de militares). El 56% de los muertos seríen de la Entente, y el 44% restante de les potencies centrales. El númberu de feríos podría superar los 22 millones.

[editar] Enllacios esternos

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu