Alfabet hebreu

De Viquipèdia

Alfabet hebreu
א ב ג ד ה ו ז ח ט י כ ל מ נ ס ע פ צ ק ר ש ת

L'alfabet hebreu, també conegut com a alefbet a partir del nom de les dues primeres lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Estrictament, l'alefbet és un abjad (és a dir un sistema d'escriptura on les vocals no estan representades) com l'àrab. Igual que aquest, l'escriptura és fa de dreta a esquerra, les lletres no tenen una forma majúscula i algunes poques d'elles canvien de forma d'acord amb la seva posició. També com a l'àrab, existeix una forma d'impremta i una de cursiva.

Per la representació dels sons vocals, tret de determinats casos en que una consonant pren un so vocal, es fa servir un sistema de diacrítics anomenat נקדות - niqudot (singular נקד - niqud). Els diacrítics normalment no es fan servir fora dels diccionaris, textos infantils i d'aprenentatge, i en la lectura de la Bíblia. En aquest últim cas, els niqudot es complementen amb un conjunt de marques de cantil·lació o entonació per la lectura correcta dels textos masorètics.

Una dificultat en la lectura de l'hebreu per als no nadius rau en el fet que les lletres representen diferents sons en funció de la seva posició a la paraula, així com en alguns casos en funció de les lletres precedents o següents. També existeix el problema invers, quan dues lletres es pronuncien igual (dit homofonia).

Apart de per l'idioma hebreu, aquest alfabet també ha estat usat amb algunes adaptacions per l'escriptura de diferents llengues de la diàspora jueva, com ara l'àrab, el judeo-espanyol (o sefardita), el judeo-alemany (o jiddisch), el Judeo-provençal (o Shoadit), i inclús el Català. Alguns dels seus caràcters també s'usen en el domini de les matemàtiques.

[edita] Caràcters de l'alfabet hebreu

En aquesta taula es mostren les lletres de l'alfabet hebreu, en les seves formes estàndar i final on correspon, el nom de la lletra en català, i la pronunciació habitual quan la lletra es troba a principi, mig o final de mot.

Forma final	Lletra	Nom	Pronunciació a principi de mot	Pronunciació en mig del mot	Pronunciació a final de mot
	א	Àlef	Vocal	Hiatus	Muda
	ב	Bet	B	B/V	V
	ג	Guímel	G
	ד	Dàlet	D
	ה	He	H aspirada (anglès Hat)		Muda
	ו	Vav	V	O/U	O/U, o generalment V després de י
	ז	Zain	Z
	ח	Het	J espanyola		diftong vocal precedent+a+J
	ט,	Tet	T
	י	Iod	I semivocal (Y espanyola)	I
ך	כ	Caf	K	K/J	J
	ל	Làmed	L
ם	מ	Mem	M
ן	נ	Nun	N
	ס	Sàmec	S
	ע	Ain	Consonant gutural	A/E/diftong AE	diftong vocal precedent+a+gutural
פ	ף	Pe	P	P/F	F
ץ	צ	Tsàdek	TS
	ק	Cof	K
	ר	Reix	R (alemany Werden)
	ש	Xin	X/IX, de vegades S
	ת	Tau	T

[edita] Valor numèric dels caràcters hebreus

Cada lletra de l'alefbet té un valor numèric associat (similar a l'alfabet grec), cosa que va donar lloc a tota una disciplina mística dedicada a l'estudi del valor numèric dels mots, anomenada Gematria. En temps moderns, però, l'hebreu fa servir els nombres àrabs.

Per determinar el valor numèric d'un grup de lletres, simplement se sumen els seus valors individuals. La posició de les lletres és irrelevant–és convenció, però, posar els valors més grans primer (és a dir, a la dreta) i fer servir la menor quantitat de símbols possible. Per exemple, 11 es pot escriure אי‎ (1+10), וה‎ (6+5), o de moltes altres maneres, però la convenció és fer-ho יא‎ (10+1). Les excepcions més habituals a aquest sistema són les combinacions de lletres que resultarien en un nom de Déu, o el valor 18, que se sol escriure חי‎, significant vida en hebreu i és la raó per la qual entre els israelites el divuit es considera un número de la sort.

La taula a continuació mostra el valor numèric associat a cada caràcter. Noteu que les formes finals tenen el mateix valor numèric que les formes regulars.

Lletra	Valor numèric
א	1
ב	2
ג	3
ד	4
ה	5
ו	6
ז	7
ח	8
ט,	9
י	10
כ, ך	20
ל	30
מ, ם	40
נ, ן	50
ס	60
ע	70
ף, פ	80
צ, ץ	90
ק	100
ר	200
ש	300
ת	400