Antonio Negri
De Viquipèdia
Antonio Negri, nascut el 1933 a Pàdua (Itàlia) és un filòsof moral i polític i un dels autors de caire marxista que genera més controversia en l'actualitat.
Taula de continguts |
[edita] Vida i obra
Negri fou membre inicialment del grup radical Potere Operaio i posteriorment del grup Autonomia i escrigué conjuntament amb molts altres treballadors i estudiants vinculats al moviment autonomista durant els anys 60 i 70 com ara Raniero Panzieri, Mario Tronti, Sergio Bologna, Romano Alquati, Mariarosa Dalla Costa i François Berardi. Més tard escrigué per Futur Antérieur amb gent com Paolo Virno. És conegut, però, principalment per ser el coautor, conjuntament amb Michael Hardt d' Imperi.
Negri fou declarat culpable i empresonat sota els càrrecs de ser, ell i la seva obra, "culpables morals" d'actes de violència, a causa de la seva defensa de la insurreció armada contra l'estat italià durant els anys 60 i 70. El 1983, mentre encara estava a la presó, fou elegit diputat i fou alliberat en base al principi d'immunitat parlamentària. Aleshores s'exilià a França on residí durant 14 anys. El 1997 retornà voluntariament a Itàlia i fou empresonat de nou per acabar de complir la seva pena. El 2003 fou alliberat si bé encara avui en dia està inhabilitat per exercir càrrecs públics i per exercir la docència.
La prolífica, iconoclasta, cosmopolita, original i sovint també densa i dificil obra filosòfica de Negri cerca els punts crítics de la major part dels moviments intel·lectuals de l'últim segle i els posa al servei d'una nova anàlisi marxista del capitalisme. La controvertida tesi d' Imperi que la globalització dels mercats mundials duta a terme des de finals dels anys 60 ha produït un desenvolupament sense precedents del que ell anomena l'absorció real de l'existència social per part del capital toca directament i amb molta força un bon nombre de temes relacionats amb l'economia xarxa, la globalització i la societat de la informació, per la qual cosa obingué una gran repercussió des del mateix moment en que fou publicada l'any 2000.
La tesi central de l'obra Imperi, segons la qual l'estat-nació ha retrocedit com a formació política primària per deixar lloc a un mecanisme global de poder difús i descentralitzat, el qual ell anomena precisament "imperi", ha sofert nombroses crítiques, especialment a partir del rol agressiu i unilateralista adoptat pels Estats Units a partir de l'11 de setembre.
La influència d'Imperi ha anat en augment des de la seva publicació i ha servit de font d'inspiració per molts projectes arreu del món entre els quals destaquen noborders, Libre Society, KEIN.ORG, NEURO-networking europe i D-A-S-H.
La continuació d'Imperi, anomenada Multitud, fou publicada l'Agost de 2004.
Potser el millor resum del projecte deNegri ve del crític neoliberal John Reilly, que denomina Imperi "un esquema post-modern per derrocar la Ciutat de Déu"
De fet, la relació que tingué Negri amb moviments de treballadors catòlics i amb la teologia de l'alliberament a principis dels anys 50 deixà una profunda marca en el seu pensament. Una de les seves obres més recents L'hora de la revolució (2003) es basa en temes dibuixats per Sant Agustí d'Hipona i Baruch Spinoza i pot ser descrita com un intent de trobar la Ciutat de Déu sense l'ajuda d'il·lusions transcendentals i de la teologia del poder de la qual ell troba trets en pensadors tant allunyats com Martin Heidegger i John Maynard Keynes, tot estenent i corregint la crítica de Karl Marx a la ideologia com a falsa consciència.
[edita] Temes centrals de l'obra de Negri
Entre els temes centrals de l'obra de Negri hi figuren el Marxisme, l'Antiglobalizació, l'Anticapitalisme, el Postmodernisme, el Neoliberalisme, la Democràcia i la Multitud.
Negri mateix reconeix la influència de Michel Foucault, David Harvey (especialment de l'obra La condició de la postmodernitat de 1989), Frederic Jameson (i l'obra Postmodernisme o la lògica cultural dun capitalisme tardà de 1991) i de l'obra de Gilles Deleuze i Felix Guattari Antièdip: Esquizofrènia i capitalisme.
[edita] Bibliografia
[edita] Conjuntament amb Michael Hardt
[edita] Enllaços externs
- Multitudes (en francès)
- l'obra Imperi (en anglès)
- pàgina de la universitat de Virginia sobre Negri (en anglès)
[edita] Lectures crítiques
- Harry Cleaver, Llegint El Capital políticament (en anglès)
- Pietro Di Nardo, L'Imperi no existeix (en anglès)
- Wright, Els límits de l'anàlisi de classe de Negri (en anglès)
