Aquari (constel·lació)

De Viquipèdia

Aquarius
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Aqr
Genitiu	Aquarii
Simbologia	l'aiguader
Ascensió recta	23 h
Declinació	−15°
Àrea	980 graus quadrats Posició 10è
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	2
Estrella més brillant	Sadalsuud (β Aqr) (Magnitud aparent 2,9)
Meteors	Aquàrids de març Eta Aquàrids (4 de maig) Delta Aquàrids (28 de juny) Iota Aquàrids
Constel·lacions amb què limita	Pisces Pegasus Equuleus Delphinus Aquila Capricornus Piscis Austrinus Sculptor Cetus
Visible a latituds entre +65° i −90° Durant Octubre es dóna la millor visibilitat

Pel significat segons l'astrologia, vegeu: Aquari, un dels signes del Zodíac.

Aquari o Aquarius, l'aiguader, es una de les constel·lacions conegudes des la antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol. Està en una regió anomenada, a vegades, el mar degut a la profusió de constel·lacions relacionades amb l'aigua: Cetus, Pisces, Eridanus, et coetera. A vegades, el riu Eridanus es descrit sortint del pot d'aigua d'Aquarius.

Si bé el Sol entra dins la constel·lació zodiacal de Aquari el 16 de febrer i surt l'11 de març, segons les creences tradicionals de l'astrologia, Aquarius correspon al signe astrològic del mateix nom que comença el 20 de gener i acaba el 18 de febrer.

Taula de continguts

1 Presentació
2 Estrelles principals
- 2.1 Sadalsud (β Aquarii)
- 2.2 Altres estrelles
3 Estrelles notables i d'anomenada
4 Objectes celestes
5 Història
6 Enllaços externs

[edita] Presentació

Aquarius és una constel·lació bastant gran (la 10ena del cel), però només té algunes estrelles mitjanament lluminoses. S'hi troben algunes nebuloses planetàries remarcables. Les estrelles Sadalachbiah (γ Aqr), ζ Aqr, η Aqr, i π Aqr formen un asterisme anomenat l'Urna, que seria la gerra don vessen les aigües de la constel·lació.

[edita] Estrelles principals

[edita] Sadalsud (β Aquarii)

L'estrella més brillant de la constel·lació de Aquarius és Sadalsud (β Aquarii), amb només una magnitud de 2,9. És una supergeganta vermella i el seu feble esclat relatiu prové del seu allunyament; 612 anys-llum.

El seu nom provenen d'una expressió àrab que significa « la més sortada ». Aquesta designació d'estrelles “sortades” es compartida per dues estrelles més de la constel·lació: Sadalmelik i Sadalachbiah.

[edita] Altres estrelles

Sadalmelik (α Aquarii), « l'estrella afortunada del rei », que es troba quasi exactament a l'equador celeste
Sadalachbiah (γ Aquarii), « estrella afortunada de les coses amagades »
Albali (ε Aqr)
Ancha (θ Aqr)
Situla (κ Aqr), una estrella doble

R Aquarii és una variable de tipus Mira, que evoluciona amb 385 dies entre les magnituds 5,4 i 9,59. És també una estrella simbiòtica, el seu company és una nana blanca que arrabassa poc a poc pars senceres de la seva escorça.

[edita] Estrelles notables i d'anomenada

BD	F	Noms en altres designacions	magnitud aparent	magnitud absoluta	distància: anys-llum	tipus espectral	Comentaris
β	22	Beta Aquarii, Sadalsuud, Sadalsud, Sad es Saud, Sadalsund, Saad el Sund	2,90	−3,47	610	G0Ib	< سعد السعود Afortunada de sa^cd as-su^cūd sa^cd as-su^cūd Afortunada entre les afortunades
α	34	Alfa Aquarii, Sadalmelik, Sadal Melik, Sadalmelek, Sadlamulk, El Melik, Saad el Melik, Ruchbah	2,95	-3,88	760	G2Ib	< سعد الملك sa^cd al-malik/mulk Afortunada del rei/caputxa del rei Rucbah compartit amb δ Cassiopeiae
γ	48	Gamma Aquarii, Sadachbia, Sadalachbia	3,86	0,44	158	A0V	< سعد الأخبية sa^cd[u] al-axbiyah Afortunada de les tendes (llars) [lit. refugis/recers]
δ	76	Delta Aquarii, Skat, Scheat, Seat, Sheat	3,27	− 0,18	160	A3V	< ? ši'at Un desig ? Seat compartit amb π Aquarii
ζ¹^,²	55	Dseta Aquarii	3,65	ζ² Aqr: 1,91. ζ¹ Aqr: 2,08	105	F3IV, F6IV	estrella binària; magnituds aparents de les components 4,42, 4,59
c²	88	88 Aquarii	3,68	−0,60	234	K1III
λ	73	Lambda Aquarii, Hydor, Ekkhysis	3,73	−1,67	392	M2IIIvar	< ‘υδωρ L'aigua; εκχυσις L'efusió sentimental
ε	2	Èpsilon Aquarii, Albali, Al Bali	3,78	-0,46	230	A1V	< البالع albāli^c L'engolidor
b¹	98	98 Aquarii	3,96	0,48	162	K0III
η	62	Eta Aquarii	4,04	0,29	184	B9IV-Vn
τ²	71	Tau2 Aquarii	4,05	-1,28	380	K5III
θ	43	Theta Aquarii, Ancha	4,17	0,33	191	G8III-IV	< Alt Alemany Antic ancha "la cuixa"
φ	90	Phi Aquarii	4,22	0,05	222	M2III
ψ¹	91	Psi1 Aquarii	4,24	0,95	148	K0III
ι	33	Iota Aquarii	4,29	0,67	173	B8V
b²	99	99 Aquarii	4,38	-0,50	309	K4III
ψ²	93	Psi2 Aquarii	4,41	-0,56	322	B5Vn	Estrella Be
k	3	3 Aquarii	4,43	-1,24	445	M3IIIvar
c¹	86	86 Aquarii	4,48	0,67	188	G8III
ω²	105	Omega2 Aquarii	4,49	1,12	154	B9V
ν	13	Ni Aquarii, Albulaan	4,50	1,00	164	G8III	< ? al-bula^cān Els (dos) engolidors Albulaan compartit amb μ Aquarii.
π	52	Pi Aquarii, Seat	4,66	-2,84	1100	B1Ve	Seat compartit amb δ Aquarii estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae
ξ	23	Xi Aquarii	4,68	0,99	179	A7V
g	66	66 Aquarii	4,68	-1,18	485	K3III
b³	101	101 Aquarii	4,70	-0,26	320	A0V
c³	89	89 Aquarii	4,71	-1,31	521	A3IV:
μ	6	Mi Aquarii, Albulaan	4,73	1,34	155	A3m	< ? al-bula^cān Els (dos) engolidors Albulaan compartit amb ν Aquarii.
ο	31	Òmicron Aquarii, Kae Uh	4,74	-0,60	381	B7IVe	< 蓋屋 (Mandarí gàiwū) El terrat estrella variable del tipus Gamma Cassiopeiae
σ	57	Sigma Aquarii	4,82	0,27	265	A0IVs
A²	104	104 Aquarii	4,82	-1,65	643	G2Ib/II	estrella doble; magnitud dels components 4,82, 8,58
χ	92	Khi Aquarii	4,93	-1,54	640	M3III
ω¹	102	Omega1 Aquarii	4,97	1,91	134	A7IV
ψ³	95	Psi3 Aquarii	4,99	0,58	249	A0V
κ	63	Kappa Aquarii, Situla	5,04	0,76	234	K2III	< "la gerra d'aigua"
d	25	25 Aquarii	5,10	0,76	241	K0III
	47	47 Aquarii	5,12	1,37	183	K0III
	1	1 Aquarii	5,15	0,77	245	K1III
i³	108	108 Aquarii	5,17	0,20	321	Ap Si
	97	97 Aquarii	5,19	0,88	237	A3V
	94	94 Aquarii	5,20	3,62	68	G6/G8IV
υ	59	Ípsilon Aquarii	5,21	74,2
i¹	106	106 Aquarii	5,24	0,20	332	B9V
	68	68 Aquarii	5,24	0,68	266	G8III
		HR 8987	5,27	0,60	280	K3III
i²	107	107 Aquarii	5,28	1,21	212	F2:V+...
	32	32 Aquarii	5,29	1,04	231	A5m
	41	41 Aquarii	5,33	0,65	281	K1III
	42	42 Aquarii	5,34	-0,52	484	K1III
ρ	46	Ro Aquarii	5,35	-1,44	? 740; ? 743	B8IIIMNp...
A¹	103	103 Aquarii	5,36	-0,91	585	K4/K5III
e	38	38 Aquarii	5,43	-0,75	561	B5III
h	83	83 Aquarii	5,44	1,63	188	F2V
	18	18 Aquarii	5,48	2,07	157	F0V
	21	21 Aquarii	5,48	-0,01	408	K4III
	7	7 Aquarii	5,49	-0,84	602	K5III
	12	12 Aquarii	5,53				estrella doble; magnitud de les components: 5,89, 7,31
	49	49 Aquarii	5,53
	77	77 Aquarii	5,53
	5	5 Aquarii	5,55
f	53	53 Aquarii	5,55				estrella doble; component magnitudes: 6,35, 6,57
	30	30 Aquarii	5,55
	96	96 Aquarii	5,56
	26	26 Aquarii	5,66
τ¹	69	Tau1 Aquarii	5,68		260
	19	19 Aquarii	5,71
	44	44 Aquarii	5,75
h		h Aquarii	5,76
	50	50 Aquarii	5,76
	51	51 Aquarii	5,79
	35	35 Aquarii	5,80
	74	74 Aquarii	5,80
	15	15 Aquarii	5,83
	16	16 Aquarii	5,87
	60	60 Aquarii	5,88
	45	45 Aquarii	5,96
	2	2 Aquarii	5,99
	17	17 Aquarii	5,99
	39	39 Aquarii	6,04
	82	82 Aquarii	6,18
	70	70 Aquarii	6,19
	78	78 Aquarii	6,20
	11	11 Aquarii	6,21
	81	81 Aquarii	6,23
	100	100 Aquarii	6,24
	56	56 Aquarii	6,36
	20	20 Aquarii	6,38
	29	29 Aquarii	6,39
	58	58 Aquarii	6,39
	61	61 Aquarii	6,40
	37	37 Aquarii	6,64
	24	24 Aquarii	6,66
		EZ Aquarii	12,66	11,26			estrella fulgurant pròxim

Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200

[edita] Objectes celestes

A Aquari hi podem trobar dues nebuloses planetàries: NGC 7009, l'anomenada nebulosa de Saturn a causa de la seva forma semblant a la del planeta, i al sud-est d’η Aquarii; i NGC 7293, la famosa nebulosa Hèlix, al sud-oest de δ Aquarii.

També hi podem trobar els cúmuls globulars M2 i M72. També s'hi troba M73, tradicionalment catalogat com a cúmul obert, però que estaria compost en realitat d'estrelles sense cap connexió entre elles. Hi ha dos punts radiants de meteorits a la regió de Aquari: els Eta Aquàrids (devers el 4 de maig) i els Delta Aquàrids (devers el 28 de juny), amb tots dos sumen uns 20 meteorits a l'hora.

[edita] Història

Com les altres constel·lacions del Zodíac, Aquarius és molt antiga. Sembla que era anomenada Daulo pels caldeus.

Aquarius ha estat identificat amb diferents personatges en el curs del temps; la mitologia més coneguda vol que sigui Ganimedes, un noi encisador del qual Zeus restà enamorat. El va dur al mont Olimp per servir de coper als déus; la Crater (la Copa) és de vegades identificada com a la seva.

Durant la dècada del anys 1960 es proclamà l' era d'Aquari, si bé sembla que no hi ha cap definició per les eres astrològiques, i l'era d'Aquarius podria començar o bé en el 2150, o bé en el 2660, segons la definició preferida.