Camaleó (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Chamaeleon |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Cha |
| Genitiu | Chamaeleontis |
| Simbologia | Camaleó |
| Ascensió recta | 11 h |
| Declinació | −80° |
| Àrea | 132 graus quadrats Posició 78ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | γ Cha (Magnitud aparent 4,1) |
| Meteors |
Cap |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +0° i −90° Durant Abril es dóna la millor visibilitat |
|
La constel·lació de Chameleon (el camaleó) fou nomenada per primera vegada pels navegants dels mars del sud, i descrita per Johann Bayer a Uranometria. L'estel α Cha és de magnitud 4,07 i tipus espectral F5. β Cha és de magnitud 2,26 i el seu tipus espectral és B5. L'estel γ Cha és de magnitud 4,11 i de tipus espectral M0. Chamaeleon té molt pocs objectes celestes d'interès.
[edita] Història
Donat que és un descobriment del segle XVII, i no va ser visible per les primeres cultures mediterrànies, no hi ha cap mite associat a la constel·lació Chamaeleon.
Àguila| | Altar | Andròmeda | Aquari | Àries | Au del Paradís | Auriga | Balena | Bessons | Bover | Brúixola de la Nau Argo | Burí | Ca Major | Ca Menor | Cabellera de Berenice | Camaleó | Capricorn | Cassiopea | Cavallet | Cavallet del Pintor | Cefeu | Centaure | Cigne | Coloma | Compàs | Copa | Corb | Corona Austral | Corona Boreal | Cranc | Creu del Sud | Dofí | Dragó | Eridà | Escaire | Escorpió | Escultor | Escut | Fènix | Forn | Gall dindi | Girafa | Grua | Guineueta | Hèrcules | Hidra femella | Hidra mascle | Indi | Linx | Lira | Llangardaix | Llebre | Llebrers | Lleó | Lleó Menor | Lliura | Llop | Màquina Pneumàtica | Microscopi | Mosca | Octant | Orió | Orada | Óssa Major | Óssa Menor | Pegàs | Peix Austral | Peix Volant | Peixos | Perseu | Popa | Quilla | Rellotge | Reticle | Sageta | Sagitari | Serp | Serpentari | Sextans | Taure | Taula | Telescopi | Triangle | Triangle Austral | Tucà | Unicorn | Vela | Verge
