Hidra femella (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Hydra |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Hya |
| Genitiu | Hydrae |
| Simbologia | l'Hidra de molts de caps |
| Ascensió recta | ?????? h |
| Declinació | −??????° |
| Àrea | 1303 graus quadrats Posició 1ª |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
2 |
| Estrella més brillant | Alphard (α Hya) (Magnitud aparent 1,98) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +54° i −83° Durant Abril es dóna la millor visibilitat |
|
L'Hidra (de vegades anomenada «Hidra femella» (Hydra segons la denominació llatina de l'Unió Astronòmica Internacional) per evitar la confusió amb l'Hidra mascle) és la més vasta i la més llarga de les 88 constel·lacions modernes, estenent-se sobre més de 1.300 graus quadrats. El cap de l'Hidra es troba al sud del Cancer i el seu cos sinuós s'estén fins a Balança. Malgrat la seva dimensió, no conté més que dues estrelles realment brillants.
A les latituds septentrionals mitjanes, necessita més de sis hores per aixecar-se.
Àguila| | Altar | Andròmeda | Aquari | Àries | Au del Paradís | Auriga | Balena | Bessons | Bover | Brúixola de la Nau Argo | Burí | Ca Major | Ca Menor | Cabellera de Berenice | Camaleó | Capricorn | Cassiopea | Cavallet | Cavallet del Pintor | Cefeu | Centaure | Cigne | Coloma | Compàs | Copa | Corb | Corona Austral | Corona Boreal | Cranc | Creu del Sud | Dofí | Dragó | Eridà | Escaire | Escorpió | Escultor | Escut | Fènix | Forn | Gall dindi | Girafa | Grua | Guineueta | Hèrcules | Hidra femella | Hidra mascle | Indi | Linx | Lira | Llangardaix | Llebre | Llebrers | Lleó | Lleó Menor | Lliura | Llop | Màquina Pneumàtica | Microscopi | Mosca | Octant | Orió | Orada | Óssa Major | Óssa Menor | Pegàs | Peix Austral | Peix Volant | Peixos | Perseu | Popa | Quilla | Rellotge | Reticle | Sageta | Sagitari | Serp | Serpentari | Sextans | Taure | Taula | Telescopi | Triangle | Triangle Austral | Tucà | Unicorn | Vela | Verge
