Cabellera de Berenice
De Viquipèdia
|
Coma Berenices |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Com |
| Genitiu | Comae Berenices |
| Simbologia | Cabellera de Berenice |
| Ascensió recta | 12,76 h |
| Declinació | +21,83° |
| Àrea | 386 graus quadrats Posició 42ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | β Com (Magnitud aparent 4,26) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +90° i −70° Durant Maig es dóna la millor visibilitat |
|
Coma Berenices (Cabellera de Berenice en llatí) era considerat tradicionalment un asterisme, que ha esdevingut una constel·lació. Localitzar devora Leo, era considerat originalment la coa de Leo.
Taula de continguts |
[edita] Fets notables
Coma Berenices conté en el Pol Nord Galàctic, a la ascensió recta 12h 51,42m i declinació 27° 07,8′ ( 2000 de l'època juliana). Aquesta constel·lació no és particularment brillant, i no té estels més brillants que els de la quarta magnitud. β Comae Berenices és l'estel més brillant de la constel·lació, amb una magnitud de 4,26 . Intrínsecament es només un poc més brillant que el nostre Sol, la qual cosa ens dona una idea de la com es veuria el Sol des de només 27 anys-llum. El segon estel més brillant de Coma Berenices s'anomena Diadema (α Comae Berenices), és de magnitud 4,32. Simbolitza la gemma a la corona de Berenice. És un estel doble, amb dos components de quasi igual magnitud. Hom sospita que és una binari eclipsant. El darrer estel de la quarta magnitud a Coma Berenices és γ, de la magnitud 4,36.
[edita] Objectes del cel profund notables
Encara que Coma Berenices no és una constel·lació extensa, conté vuit objectes Messier. Aquesta constel·lació és rica en galàxies, car conté la part nord del cúmul de Virgo. S'hi poden veure molts de cúmuls globulars. Aquests objectes son molt poc apagats per la pols degut a que la constel·lació no està en la direcció del pla galàctic. Sigui com sigui, per causa d'aquest fet, hi ha alguns cúmuls oberts (excepte en el cas del cúmul de Coma Berenices, que domina la part nord de la constel·lació), nebulae difuses, o nebulae planetàries.
[edita] Cúmul de Coma Berenices
El Cúmul de Coma Berenices no té una designació Messier o NGC, però esta en el catàleg Melotte de cúmuls oberts, o és designa com Melotte 111 (Mel 111). És un extens, difús cúmul obert d'estels de la quinta a la dècima magnitud, incloent molts dels estels visibles a simple vista de la constel·lació. El Cúmul té l'aparença d'una regió enorme, més de 5 graus, aprop de γ Comae Berenices. La seva grandària aparent es deguda a que està relativament aprop, només a un 270 anys-llum de la Terra.
[edita] Història i mitologia
Coma Berenices era coneguda com un asterisme des de els temps de l'antiga Grècia. Eratóstenes es referia a la constel·lació com Cabellera d'Ariadna i Cabellera de Berenice. Claudi Ptolemeu l'anomenava el Floc (de cabells); sigui com sigui, no la va posar a la seva llista de 48 constel·lacions, considerant-la una part de Leo. Per molts d'anys, Coma Berenices era considerat usualment com el floc a la coa de Leo, i a vegades com a part de Virgo. Durant el segle XVI, a alguns mapes del cel descrivien dues noves constel·lacions, una d'elles Coma Berenices. La creació de la constel·lació s'atribueix usualment a Tycho Brahe, llistada com a constel·lació en el seu catàleg de 1602. També apareix a Uranometria de Johann Bayer el 1603.
Encara que aquesta constel·lació és una constel·lació moderna, està associada a una antiga llegenda. És una de les poques constel·lacions (amb Scutum) que deuen el seu nom a una figura històrica, en aquest cas la reina Berenice II d'Egipte, esposa de Ptolomeu III Euergetes (246 aC – 221 dC), el rei amb el que Alexandria esdevingué un important centre cultural.
El cas va ser que la reina havia ofert el sacrifici de la seva cabellera a la deesa Afrodita pel retorn del rei d'una expedició. Com que el rei va tornar sa i estalvi, la reina va complir el seu oferiment, se la va tallar i la va deixar al temple. Al matí següent la cabellera havia desaparegut. Per aplacar al rei i la reina, furiosos (i salvar la vida dels sacerdots del temple) l'astrònom de la cort, Conon, anuncià que l'oferiment havia estat posat per la deessa al cel. Va indicar un cúmul d'estels que en aquell temps era identificat com la coa de Leo, però que des de aquell temps ha estat conegut com la Cabellera de Berenice.
