Taula (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Mensa |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Men |
| Genitiu | Mensae |
| Simbologia | la Taula |
| Ascensió recta | 4h to 7,5h h |
| Declinació | −71 to −85,5 degrees° |
| Àrea | 153 graus quadrats Posició 75ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | α Mensae (Magnitud aparent 5,09) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +??????° i −90° Durant gener es dóna la millor visibilitat |
|
Taula (o Mensa segons de denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és una constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llatí), fent referència a Table Mountain a Àfrica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud. Conté estrelles poc brillants, amb α Mensae la seva estrella més brillant que amb prou feines és visible amb la magnitud 5,09, la qual cosa fa d'aquesta constel·lació la més feble en tot el cel, encara que conté una part del Gran Núvol de Magallanes, ( la resta està a Dorado).
La constel·lació cobreix una falca de cel des d'aproximadament 4 h a 7,5 h de ascensió recta, i 71 a 85,5 graus de declinació. Llevat de la constel·lació polar sud d'Octans, és la més del sud de les constel·lacions. Per la qual cosa és essencialment inobservable des de l'Hemisferi del Nord. A més dels ja esmentats, les seves altres constel·lacions veïnes són Chamaeleon, Hydrus i Volans.
Les primeres imatges preses per l'Observatori de Raig X Chandra eren de PKS 0637-752, un quasar a Mensa amb un gran raig de gas visible en òpticament i en longituds d'ona de raigs x.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] α Mensae
Mensa no conté cap estrella lluminosa: α Mensae, la més brillant, solament és de la magnitud aparent 5,09. És una estrella molt similar al nostre sol, tant pel seu tipus espectral (G5V) com per la seva mida i la seva massa. Distant solament 33 anys-llum, és també una estrella pròxima al nostre sistema solar.
[edita] Altres estrelles
γ Mensae, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud 5,18. Es tracta d'una estrella geganta vermella amb un company de la magnitud 11.
HD 39091 (magnitud aparent 5,67) posseeix un planeta, 10,35 vegades més massiu que Júpiter, amb una òrbita molt excèntrica (excentricitat 0,62) en 2063,818 dies.
[edita] Taula de les estrelles de Mensa
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Men | 5,08 | 5,05 | 33 | G5V |
| γ Men | 5,18 | 2,73 | 101 | K4III |
| β Men | 5,3 | -1,17 | 642 | G8III |
| θ Men | 5,45 | 0,26 | 356 | B9.5V |
| η Men | 5,47 | -1,23 | 712 | K6III |
| κ Men | 5,46 | 0,87 | 270 | B9.5V |
N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc [1]
[edita] Objectes celestes
La constel·lació de Mensa conté una part del Gran Núvol de Magallanes (la resta està dins Dorado), una galàxia irregular satel·lit de la nosta Via Làctia:
També s'hi troban els cúmuls oberts NGC 1520 i NGC 1841 i la galàxia NGC 1956.
[edita] Història
Mensa fou creada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per tal d'omplir una part del cel austral sense denominació. Anomenat originalment Mensa Mons, la Muntanya taula, el seu nom prové de la muntanya situada en el Cap, a Àfrica del Sud, on Nicolas-Louis de Lacaille feia les seves observacions.
