Creu del Sud

De Viquipèdia

Crux
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Cru
Genitiu	Crucis
Simbologia	Creu
Ascensió recta	12 h
Declinació	−60°
Àrea	68 graus quadrats Posició 88ena
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	4
Estrella més brillant	Mimosa (β Cru) (Magnitud aparent 1,25)
Meteors	Crúcids
Constel·lacions amb què limita	Centaurus Musca
Visible a latituds entre +20° i −90° Durant Maig es dóna la millor visibilitat

Crux, és un mot llatí que significa creu, coneguda també com la Creu del Sud (per contrast amb la Creu del Nord), és la més petita de les 88 constel·lacions modernes, però també una de les més famoses. Es troba tocant a la constel·lació Centaurus mentre al seu sud hi trobam musca.

[edita] Trets notables

Amb la manca d'un estel polar important a l'hemisferi sud (δ Octantis és apropat al pol, però es massa feble per ser usat per marcar-lo), dos estels de Crux (Alpha i Gamma) s'usen per marcar el sud. Seguint la línia així definida per els dos estels aproximadament 4,5 vegades la distància entre aquests arribam molt aprop del Pol Sud Celeste.

Si es construeix una recta perpendicular al segment definit per α Centauri i β Centauri, el punt d'ìntersecció amb la línia esmentada més amunt marca el Pol Sud Celeste.

Com que no hi ha res oposat a Ursa Major, a les regions tropicals tant Crux (baixa en el sud) com Ursa Major (baixa en el nord) poden ser vistes durant abril-juny. Està oposada a Cassiopea en el cel i per tant no es poden veure al mateix temps. En els llocs situats més al sud dels 34 ° de latitud és sempre visible completament en el cel.

[edita] Estels més importants

[edita] Acrux (α Cru)

Acrux (α Cru) és l'estel més brillant de la constel·lació. Amb una magnitud aparent de 0,77, és la 22è estel en lluminositat, és l'estel de la primera magnitud més al sud.

Acrux és un estel binari, constituït per dos supergegants blaus i calents, α ¹ Cru (de la magnitud 1,4) i α ² Cru (de la magnitud 1,9). Distants 320 anys-llum), són 25.000 i 16.000 vegades mes brillants que el Sol i volten una sobre l'altre en 1.500 anys, separades per 420 ua.

α ¹ Cru és un estel doble, però els dos estels que el formen son inseparables per el telescopi. Es sap només que orbiten en 76 dies, un poc menys d'una ua de distància.

Un darrer estel sembla acompanyar els altres tres, però pot ser es tracta d'un efecte òptic i la seva distància a la Terra és difícil de calcular car és molt poc lluminós.

Acrux està un poc massa al sud per rebre un nom dels astrònoms de l'antiguitat mediterrània. En conseqüència, el seu nom és la juxtaposició de la primera lletra de l'alfabet amb el nom llatí de la constel·lació.

[edita] Mimosa (β Crucis

Mimosa (β Cru), de la magnitud 1,25, és un gegant blau que radia principalment dins l'ultraviolat. És un estel variable de la classe de les Beta Cephei, que varia des de la magnitud 1,23 a la 1,31, segons múltiples períodes, el més curt de 5,68 dies.

Mimosa es versemblant un estel doble. Els dos estels orbiten un en torn l'altre en uns 5 anys i no es poden separar per el telescopi.

Com Acrux, Mimosa (a vegades anomenada Becrux seguint el mateix esquema) no tenia nom propi a l'antiguitat. El seu nom actual, per tant, és recent però s'ignora el seu origen.

[edita] Gacrux (γ Crucis)

Gacrux (γ Cru) – de la magnitud 1,59 – és un gegant vermell, 113 vegades més gran que el Sol, és la 24è estel més brillant del cel. És lleugerament variable de caràcter irregular, i , pot ser, té un company car el seu espectre enriquit en bari mostra una possible contaminació per un altre estel.

El seu nom s'ha construït segons la mateixa lògica que Acrux.

[edita] Altres estels

δ Cru (de la magnitud 2,79) i ε Cru (de la magnitud 3,59) són els dos altres estels més brillants d'aquesta constel·lació.

[edita] Taula

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades per el satèl·lit Hipparcos [1]

[edita] Objectes notables del cel profund

La Nebulosa del Sac de Carbó és la nebulosa d'absorció més prominent dels cels, ben visible a simple vista com un sender negre en la Via Làctia del sud.

Un altre objecte del cel profund a Crux és el Cúmul Obert NGC 4755, també conegut com a Cúmul de Kappa Crucis, descobert per Nicolas Louis de Lacaille el 1751–1752. Aquest cúmul està a uns 7.500 anys-llum, amb uns 100 estels en una extensió de uns 20 anys-llum.

[edita] Història

Degut a la precessió de l'equinocci Crux era visible des de l'àrea del Mediterrani en l'antiguitat, per tant aquest estels eren coneguts per els astrònoms grecs. Sigui com sigui, aquests estels no es consideraven una constel·lació, sinó com una part de Centaurus.

La creació de Crux com a constel·lació separada es atribuïda generalment al astrònom francès Augustin Royer el 1679.

[edita] Banderes amb la constel·lació

Els cinc estels més brillants de Crux (α, β, γ, δ i ε Crucis) es mostren a les banderes d'Austràlia, Brasil, Nova Zelanda (s'omet èpsilon), Papua Nova Guinea, i Samoa, i als estats Australians i territoris de Victòria, el Territori de la Capital d'Austràlia, el Territori Nord d'Austràlia i també la bandera de la Regió de Magallanes de Chile i a la de la província de Tierra del Fuego, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sud, en Argentina. La bandera de Mercosur presenta les quatre estrelles (sense èpsilon). Crux també apareix en el escut d'armes de Brasil. Una versió estilitzada de Crux es mostra també a la Bandera Eureka.

Austràlia	Brasil	Papua Nova Guinea	Samoa	Nova Zelanda

[edita] Enllaços externs

• Plana sobre la nebulosa del sac de carbó