Serpentari (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Ophiuchus |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Oph |
| Genitiu | Ophiuchi |
| Simbologia | el portador de la serp |
| Ascensió recta | 17 h |
| Declinació | 0° |
| Àrea | 948 graus quadrats Posició 11ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
5 |
| Estrella més brillant | α Oph (Ras Alhague) (Magnitud aparent 2,1) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +80° i −80° Durant Juliol es dóna la millor visibilitat |
|
Serpentari (Ophiuchus segons la denominació llatina de la Unió Astronòmica Internacional) és una constel·lació de l'hemisferi nord. A pesar de ser travessada pel Sol del 30 de novembre al 17 de desembre no es considera part del Zodíac tradicional de l'astrologia. Representa un home portant una serp sobre el braç, el Serpentari divideix la serp en dues parts: Serpens Caput i Serpens Cauda, és a dir, el cap i lo coa.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] Rasalhague (α Ophiuchi)
Rasalhague (α Ophiuchi) és l'estrella més brillant de la constel·lació. És una estrella blanca-blava del tipus A situada a 47 anys-llum. La seva magnitud aparent és 2,08, però si estès en el lloc del Sol, brillaria 26 vegades més que aquest (magnitud absoluta 1,3).
Té una petita companya distant unes 7 ua que orbita en 8,7 anys.
[edita] Altres estrelles
Ophiuchus és una constel·lació antiga i bastant brillant. En conseqüència un cert nombre de les seves estrelles porten un nom propi: Cebalrai (β Oph), Yed Prior (δ Oph) et Yed Posterior (ε Oph), Sabik (η Oph) et Marfik (λ Oph).
Marfik, Sabik i 67 Oph són estrelles dobles. 70 Oph és una estrella triple. ρ és una estrella quàdruple.
U Oph és una binària eclipsant de la família d'Algol (β Perseus). Distants 1.500 anys llum, els seus dos components són dos gegants blaus que s'oculten cada 1,7 dies, fent baixar la magnitud de la companya un poc menys d'una magnitud.
Y Oph és una estrella variable cefeida, la seva magnitud passa de 5,90 a 6,40 en un període de 17,13 dies.
RS Ophiuchi, una estrella molt poc lluminosa per interessar a l'astrònom amateur, forma part de la classe molt estranya de «nova recurrent», que poden augmentar el seu esclat de manera imprevisible moltes de centenes de vegades en l'espai d'alguns dies.
L'estrella de Barnard, la 4ª estrella més pròxima del sistema solar (la 2ª si es considera el sistema d'Alfa de Centaure com a un sol membre), es troba dins Ophiuchus, a una distància de 5,96 anys llum. Es tracta d'una nana vermella de magnitud aparent 9,54.
[edita] Taula de les estrelles de Ophiucus
| Étoile | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
Nom en àrab |
|---|---|---|---|---|---|
| Rasalhague (α Oph) | 2,08 | 1,30 | 47 | A5III | راس الحية |
| Sabik (η Oph) | 2,43 | 0,37 | 84 | A2.5Va | السابق |
| ζ Oph | 2,54 | -3,20 | 458 | 09.5V | |
| Yed Prior (δ Oph) | 2,73 | -0,86 | 170 | M1III | اليد |
| Cebalrai (β Oph) | 2,76 | 0,76 | 82 | K2III | كلب الراعي |
| κ Oph | 3,19 | 1,09 | 86 | K2IIIvar | |
| Yed Posterior (ε Oph) | 3,23 | 0,64 | 108 | G8III | اليد |
| θ Oph | 3,27 | -2,92 | 563 | B2IV | |
| ν Oph | 3,32 | -0,03 | 153 | K0III | |
| 72 Oph | 3,71 | 1,69 | 83 | A4IVs | |
| γ Oph | 3,75 | 1,43 | 95 | A0V | |
| Marfik (λ Oph) | 3,82 | 0,28 | 166 | A2V | المرفق |
| 67 Oph | 3,93 | -4,26 | 1418 | B5Ib | |
| 70 Oph | 4,03 | 5,50 | 17 | K0V SB | |
| 44 Oph | 4,16 | 2,11 | 84 | A3IV:m | |
| χ Oph | 4,22 | -1,66 | 489 | B2Vne | |
| 45 Oph | 4,28 | 1,61 | 111 | F3III | |
| φ Oph | 4,29 | 0,25 | 210 | G8/K0III | |
| HR 6401 | 4,33 | 5,44 | 20 | K2:III: | |
| σ Oph | 4,34 | -3,44 | 1173 | K3IIvar | |
| ι Oph | 4,39 | 0,11 | 234 | B8V | |
| ξ Oph | 4,39 | 3,19 | 57 | F2/F3V | |
| 68 Oph | 4,42 | -0,13 | 265 | A2Vn | |
| ω Oph | 4,45 | 0,80 | 175 | Ap | |
| ψ Oph | 4,48 | 0,79 | 178 | K0III | |
| HR 6493 | 4,53 | 2,14 | 98 | F3V | |
| ρ Oph | 4,57 | -0,84 | 394 | B2V | |
| μ Oph | 4,58 | -1,55 | 549 | B8II-IIIMNp | |
| υ Oph | 4,62 | 1,75 | 122 | A3m | |
| 71 Oph | 4,64 | 0,33 | 238 | G8III-IV | |
| 20 Oph | 4,64 | 1,80 | 121 | F7IV | |
| 41 Oph | 4,72 | 0,60 | 218 | K2III | |
| τ Oph | 4,77 | 1,19 | 170 | F5V+... | |
| 51 Oph | 4,78 | -0,80 | 426 | A0V | |
| 66 Oph | 4,79 | -1,79 | 677 | B2Ve | |
| 30 Oph | 4,82 | -0,63 | 402 | K4III | |
| 74 Oph | 4,85 | 0,27 | 269 | G8III | |
| 58 Oph | 4,86 | 3,64 | 57 | F6/F7V | |
| HR 6196 | 4,91 | -0,48 | 391 | G8II/III | |
| e Oph | 5,03 | -1,60 | 691 | K4II-III | |
| ο Oph | 5,14 | -0,09 | 363 | K:... | |
| 23 Oph | 5,23 | 0,82 | 248 | K2III | |
| HR 6128 | 5,24 | -0,72 | 507 | M2 comp | |
| 43 Oph | 5,30 | -1,02 | 600 | K4/K5III | |
| HR 6516 | 5,31 | 4,23 | 54 | G8IV-V | |
| 37 Oph | 5,32 | -1,56 | 777 | M2III | |
| HR 6985 | 5,38 | 2,43 | 127 | F5III | |
| HR 6136 | 5,41 | -0,15 | 423 | K4IIIp | |
| HR 6857 | 5,41 | 2,15 | 147 | K2III | |
| HR 6507 | 5,41 | 1,41 | 206 | A8V | |
| HR 6987 | 5,43 | 2,92 | 103 | F3V | |
| HR 6375 | 5,43 | 2,40 | 132 | F5IV | |
| HR 6686 | 5,44 | -0,14 | 426 | G9III | |
| HR 6800 | 5,50 | -0,01 | 412 | K2III |
Nota : Els valors numèrics provenen de les dades mesuradaes pel satèl·lit Hipparcos [1]i els noms en àrab de la plana de José Gómez Castaño i Abdellatif Nouiri.
[edita] Objectes celestes
Ophiuchus és molt abundant en cúmuls globulars: M9, M10, M12, M14, M19, M62 i M107, els cúmuls Oberts NGC 6633 i IC 4665, la nebulosa IC 4603-4604, la nebulosa planetària NGC 6572, la nebulosa M2-9 i Barnard 68, un núvol de pols obscura.
[edita] Història
Ophiuchus és una constel·lació antiga. Apareix al Almagest de Ptolemeu amb les altres 47 constel·lacions, a vegades anomenada Serpentarius.
La constel·lació representa un home portant una serp al voltant; Ophiuchus divideix la constel·lació de la Serp en dues parts. Representa Asclepi, el metge llegendari. Asclepi hauria mort una serp amb la sorpresa de veure com a continuació una altre serp la reanimava amb unes herbes. El saber mèdic d'Asclepi hauria augmentat ràpidament fins ser capaç de ressuscitar als morts.
Això inquietà a Hades, deu dels Inferns, qui temé no rebre més ànimes. També va convèncer el seu germà Zeus de fulminar-lo i de decretar que tots els mortals han de morir un dia. Per tal d'honorar els seus talents de curandero, Zeus ho ha col·locat amb la seva serp als cels.
Tanmateix no és fàcil discernir-hi la figura d'un home sense una mica d'imaginació.
L'objecte més significatiu de la constel·lació d'Ophiuchus fou la supernova que explotà el 10 d'octubre de 1604, aprop de θ Ophiuchi. Fou observada per Johannes Kepler, d'aquí el seu nom d'«Estrella de Kepler». Galileu utilitzà la seva breu aparició per dejectar el dogma Aristotèlic que indicava que els cels no canvien mai.
Ophiucus fou igualment el teatre de dues novae el 1848 i 1917.
[edita] Astrologia
La constel·lació de l'Ophiuchus fou estesa cap al sud per una decisió del UAI el 1922, i es troba ara en el pla de l'ecliptique, el que significa que les trajectòries dels planetes, del Sol i de la Lluna el travessen. Aquest no era el cas quan el Zodíac fou creat fa 2 o 3.000 anys. Tradicionalment, a diferència de les altres constel·lacions travessades per l'eclíptica, Ophiuchus no és compta entre les dotze constel·lacions del Zodíac. Es tracta d'una de les diferències que sobrevenen entre el astrologia i els desplaçaments reals dels objectes celestes.
