Asturlleonès
De Viquipèdia
|
Asturianu (Asturiá), Llïonés (lleonès) o Mirandês (Mirandès) |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | {{{altresdenominacions}}} |
| Parlat a: | Espanya i Portugal |
| Regió: | Península Ibèrica |
| Parlants: | 605.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Llengua itàlica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Miranda de Douro (Portugal); no és oficial però té un estatus especial a Astúries i a Lleó |
| Regulat per: | Academia de la Llingua Asturiana només per a l'asturià Anstituto de la Lhéngua Mirandesa només per al mirandès |
|
|
|
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | ast (asturià), mwl (mirandès) |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | ast,mwl |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
L'asturlleonès, és un grup llinguistic llatí format per l'asturiá, el lleonès i el mirandès. L'antic lleonès, conegut com "lleonès medieval", va anar la llengua oficial del Regne de Lleó en els segles XIII i XIV. Fou parlada en tota la part que ocupà aquest regne des de l'Atlàntic fins a Extremadura. Avui en dia s'utilitza molt poc. L'únic lloc on disposa d'oficialitat és a Miranda do Douro a Portugal on sovint es anomenat mirandès. No en té ni a Castella i Lleó, ni a Extremadura, ni a Astúries on l'estatut només fa una tímida referència a la protecció de les variants locals. Hi ha tres zones diferenciades de bable: l'occidental, la central i l'oriental, amb formes dialectals diferenciades.
Taula de continguts |
[edita] Origen
El domini té el seu origen en el llatí vulgar, és a dir del parlar comú de les gents que l'Imperi Romà dugué, principalment les llegions de procedència nord-africana situades a Asturica Augusta i a Legió VI, per les terres habitades pels asturs. La suplantació d'aquesta llengua per la indígena fou lenta però imparable, car la llengua imperial era la porta per molts drets i llibertats, ente ells el més important: la ciutadania romana.
La peculiar evolució del llatí a través de l'asturlleonés en l'actual grup llingüístic no fou pas espontània a cap indret geogràfic; ans paulatinament el parlar itàlic fou transformant-se tal que en el segle X ja n'hi ha un abandonament extrem com per ésser considerat una modalitat romanç pròpia.
Aquesta evolució amb els segles donà com a resultat que, a mitjans del segle X, apareixen les primeres línies d'aquest romanç, el Document de Kesos; en un monestir de Lleó. A més aniran sorgint un munt de documents legals en aquest romanç per tots els monestirs d'Astúries i del Lleó, els quals indiquen la importància en la societat de la llengua, lògic essent la llengua comuna a la corona de Lleó; però apareixen documents romanços a Palència i vestigis lingüístics de la parla en els dialectes de transició com l'extremeny, dut allà pels repobladors, i no s'ha d'oblidar que l'Extremadura actual correspon quasi tot a la Extremadura lleonesa, reparant així en la importància de la llengua natural del regne més important de la Corona.
[edita] Divisió dialectològica
La divisió del domini lingüistic es molt gran, té principalment tres branques; oriental, central i occidental .Però a això s'hi ha d'afegir una divisió que trenca aquestes tres i que passa pel Cordal, i es la que divideix el domini lingüístic en asturià i lleonès. A més que dins de cada grup n'existeixen algunes diferències i tenen subdialectes amb extremes peculiaritats.
- Asturlleonès Oriental:A la província de Lleó estaria pràcticament extint però es conserva amb vitalitat a Astúries.
- Asturlleonès Central: Aquest es el subgrup on més es noten les diferències entre la part nord i la sud.
- Asturlleonès central septentrional: Majoritari per població i per vitalitat, es la base normativa de la modalitat asturiana.
- Astur central meridional: En víes d'extinció, seria la modalitat més gran geogràficament car ocuparia quasi la meitat de la provincia de Lleó i part de l'orient de Zamora.
- Asturlleonès Occidental:
- Asturlleonès occidental septentrional: Present com segona modalitat per parlants i vitalitat al Principat d'Astúries.
- Asturlleonès occidental meridional: És la modalitat més forta en nombre de parlants a la regió de Lleó; està considerat la base d'una futura normativització del lleonès. A aquest grup hi pertany la tercera llengua del grup, el mirandès.
A més d'aquests tres llengües s'hi han d'afegir altres varietats més que en serien els dialectes de transició:
- Muntanyès: parlat a Cantàbria.
- Parla Eo-Naviegues: Parlat als concells més occidentals d'Astúries.
- Estremeny: Parlat a la comunitat autònoma d'Extremadura i a alguns concells de Salamanca.
Entre les varietats regionals del lleonès s'hi poden assenyalar quatre grans dialectes: bercianu-cabreirés, maragatu, ribereñu y legionense. Aquest últim és el més divulgat a la regió.
| Llatí | Oriental | Central | Occidental | |
| clavem | llave | llave | chave | |
| oculum | güeyu | bueyu/güeyu | güeyu | |
| causam | cosa | cosa | cousa | |
| ferrum | ḥierru | fierru | fierru |
[edita] Fonologia
La transcripció es fa d'acord amb les normes de l'alfabet fonètic internacional.
[edita] Vocals
El sistema vocàlic de l'astur diferencia cinc fonemes en tres graus d'obertura (mínima, mitjana, màxima) i tres situacions (central, anterior i posterior).
| anteriors (palatals) | centrals | posteriors (velars) | |
|---|---|---|---|
| vocals tancades (obertura mínima) | i | - | u |
| vocals mitjanes (obertura mitjana) | e | ɔ | |
| vocals obertes (obertura màxima) | - | a | - |
[edita] Consonants
| labials | dentals | alveolars | palatals | velars | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusives sordes | p | t | - | ʧ | k |
| oclusives sonores | b | d | - | y | g |
| fricatives | f | θ | s | ʃ | - |
| nasals | m | - | n | ɲ | - |
| laterals | - | - | l | ʎ | - |
| vibrants | - | - | ɾ / r | - | - |
[edita] Nombre de parlants
No existeix un estudi en conjunt de les tres regions del grup, ja que al Lleó no s'han fet les investigacions estadístiques necessàries. Si bé si que hi ha una aproximació que dóna la xifra de 620.000 parlants.
| Llengua | Parlants | % |
| Asturià | 550.000 | 88,8 |
| Lleonès | 55.000 | 8,9 |
| Mirandès | 15.000 | 2,3 |
La realitat lingüística de Lleó és de desconeixement absolut tant a fora com entre els propis lleonesos. El fet que el lleonès no estigui reconegut per cap legislació en limita el coneixement. També s'hi uneix el fet que les administracions competents a l'ensenyament no estan sensibilitzades amb el greu perill que té la llengua de desaparèixer.
Per més que la llengua és la històrica del territori, actualment viu una situació diglòssica, amb un nombre de parlants en la xifra més optimista de 55.000 i molt dividits geogràficament.
A l'ensenyament no existeix obligatorietat ni optativitat al règim públic o privat, ni tan sols hi té cap presència com a assignatura de lliure elecció o com a matèria extraescolar als col·legis, instituts i universitats de la regió.
|
|||
|---|---|---|---|
| aragonès | asturià o lleonès | castellà o espanyol | català | dàlmata* | francès | francoprovençal | gallec | italià | llombard | occità | portuguès | retoromànic | romanès | sard | |||
| * llengua extingida |
