Noruec
De Viquipèdia
|
'Norsk' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: {{{pronunciació}}} |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Noruega |
| Regió: | Europa |
| Parlants: | 4,5 milions |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Germànica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Noruega |
| Regulat per: | Consell de la Llengua Noruega (Norsk språkråd) |
|
|
|
| ISO 639-1 | no nb (bokmål) nn (nynorsk) |
| ISO 639-2 | nor nob (bokmål) nno (nynorsk) |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | - NRR (bokmål) NRN (nynorsk) |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El noruec és una llengua parlada a Noruega. Provinent de l'antic nòrdic, és d'arrels germàniques i més concretament escandinaves.
De la mateixa manera que passa amb altres llengües, té dos sistemes d'escriptura (a vegades vistos fins com a llengües diferents), el bokmål i el nynorsk. El primer (a voltes conegut com a dano-noruec), és el fruit de la norueguització del danès tal i com es parlava a l'àrea d'Oslo al moment de la independència mentre que el segon està basat en els dialectes tradicionals de l'oest del país, lliures d'influència danesa, recopilats per Ivar Aasen. És per aquesta raó que la seva classificació és complicada: el nynorsk pertany a la branca occidental de les llengües germàniques (juntament amb les llengües insulars: feroès, islandès i l'antic norn) mentre que el bokmål pertany a la branca oriental, com el danès i el suec, amb els quals és intel.ligible (hom arriba a anomenar el noruec bokmål com a danès pronunciat a la sueca).
Tots dos sistemes fan servir l'alfabet llatí, amb 3 lletres addicionals, que es col.loquen al final de l'alfabet: æ, ø i å (iguals que al danès, i corresponent a les sueques ä, ö i å). A més es disposa de les següents lletres amb diacrítics: à ä ç é è ê ñ ó ò ô ü. Per contra, les lletres c, q, w, x i z no s'empren gairebé mai, i resten restringides a mots d'origen estranger.
Com les altres llengües escandinaves, el noruec empra l'article definit enclític, tant pel singular com pel plural. La següent taula mostra exemples referents al bokmål no conservador (allunyat del riksmål), amb mots dels tres gèneres: bil (masculí), bok (femení) i hus i vindu (neutres). En negreta s'hi ressalta el que distingeix el nombre i determinació del nom en qüestió:
| en bil (un cotxe) | bilen (el cotxe) | biler (uns cotxes) | bilene (els cotxes) |
| ei bok (un llibre) | boka (el llibre) | boker (uns llibres) | bokene (els llibres) |
| et hus (una casa) | huset (la casa) | hus (unes cases) | husene (les cases) |
| et vindu (una finestra) | vinduet (la finestra) | vinduer (unes finestres) | vinduene (les finestres) |
| Llengües germàniques més parlades | ||
|---|---|---|
| Afrikaans | Alemany | Anglès | Danès | Jiddisch | Neerlandès | Noruec | Suec | ||
| Llengües germàniques menys parlades | ||
| Feroès | Frisó | Islandès | Luxemburguès | ||
| Llengües i dialectes germànics reconeguts | ||
| Baix alemany / baix saxó | Limburgès | Scots | ||
