Tren

De Viquipèdia

Un tren, en transport ferroviari, o, més tècnicament, el ferrocarril, consisteix en alguns vehicles sobre rails que poden ser capaços de moure's junts al llarg d'una via per transportar mercaderies o passatgers d'un lloc a un altre. La via de ferrocarril sovint és un rail convencional, però pot ser monorail o maglev. La propulsió pot venir de diverses fonts, però sovint és proporcionada per la locomotora o per unitats múltiples autopropulsades.

La Xarxa Ferroviària Transeuropea (sense Noruega, Suïssa, Bulgària i Romania) té una longitud de 199.682 km, dels quals 100.228 km estan electrificats.

Taula de continguts 1 El tren a Catalunya 2 Afecció al ferrocarril 3 Cronologia de l'alta velocitat 4 Vegeu també 4.1 Història 4.2 Notícies 4.3 Enllaços externs relacionats amb l'afeccionisme

[edita] El tren a Catalunya

Els orígens del ferrocarril a Catalunya, es remunten a la iniciativa privada de la meitat del segle XIX quan el mataroní Miquel Biada, a l'época de la febre d'or de la revolució industrial catalana, s'entesta en construir la primera línia de tren peninsular entre Mataró, la seva ciutat natal, i Barcelona, l'any 1848, superant tota mena de dificultats, que el porten fins i tot a perdre la vida, abans de veure acabada la seva obra. Biada havia estat a Cuba on va conèixer les avantatges del ferrocarril per a la indústria que avançava imparable, i decidí portar-la a la seva estimada terra.

L'any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va planificar i projectar la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya, que havia de vertebrar Catalunya. Al contrari que la xarxa telefònica, mai s'arribarà a construïr, ja que la dictadura de Primo de Rivera no la va veure amb bons ulls, malgrat les moltes gestions que consten que es van fer des de Catalunya [1].

A més en aquesta época les inversions es dirigeixen cap a la indústria automobilística, i Catalunya perd així l'ocasió única de completar una pionera xarxa de transport ferroviaria que les interferències espanyoles van dinamitar.

Els diversos governs espanyols dels segles XIX i XX van forçar l'adopció d'un ample diferent a l'europeu, amb la oposició dels industrials catalans interessats en la exportació dels seus productes tèxtils, i amb unes minces subvencions, en comparació a les polítiques ferroviàries a europa, a les línies que l'adoptèssin. El fet que el premi a les línies que adoptaren aquest particular ample, fora la seva expropiació en ser nacionalitzades per Franco ha dut a que no hagin hagut mai més inversions en aquest sector, el que explica que el transport de mercaderies a Espanya sigui únicament per carretera, en comparació amb la resta d'Europa.

La Guerra Civil (1936) que arruïnà totalment les companyies ferroviàries i malmeté greument gran part de les seves infrastructures, acabarà de paralitzar qualsevol inversió, i després de la guerra, el general Francisco Franco, nacionalitzarà els ferrocarrils, abandonarà i desballestarà els trams secundaris.

El tren de Sarrià, primer ferrocarril urbà de l'Estat espanyol i el segon del món, després del metro de Londres, que no havia estat subvencionat per no ser d'ample espanyol, es salvà de l'expropiació per aquest motiu. En canvi la primera línia de tren peninsular entre Mataró, i Barcelona, construïda l'any 1848, que no havia estat subvencionada, per ser anterior a la llei de subvencions de l'any 1907, sí que fou expropiada, passant a formar part de Renfe.

L'arribada de la liberarització europea de 1991 ni tan sols ha servit per que avui el tren d'alta velocitat connecti Catalunya al món.

[edita] Afecció al ferrocarril

El ferrocarril, a banda d'ésser un important mitjà de transport, també és objecte d'afició per a moltes persones que, en molts casos, arriben a constituir diverses associacions per organitzar activitats com viatges amb trens històrics, visites concertades a instal·lacions ferroviàries restringides com tallers o cotxeres, i la construcció i manteniment de grans maquetes. Les associacions més importants poden arribar a fer-se càrrec personalment de material històric.

A banda de l'associacionisme tradicional, recentment ha sorgit un interès creixent per a la fotografia amb motius ferroviaris gràcies en part a les càmeres digitals i a portals especialitzats que han donat més facilitats per a desenvolupar aquesta activitat en grup. També existeixen comunitats dedicades al desenvolupament de models virtuals per a diferents simuladors relacionats amb el ferrocarril.

[edita] Cronologia de l'alta velocitat

• 1 octubre del 1964: Amb la inauguració de la línia Tokaido Shinkansen, el Japó inaugura l'era de l’alta velocitat ferroviària. Neixen els llegendaris trens bala que uneixen Tòquio amb Osaka.

• 6 de març del 1974: Georges Pompidou decideix en l'últim consell de ministres que presideix, crear un tren d'alta velocitat a França.

• 26 de febrer del 1981: El TGV supera la velocitat dels 380 km/h, batent el rècord de velocitat sobre línia fèrria.

• 22 de setembre del 1981: François Mitterrand inaugura els 417 Km de la línia TGV entre París i Lió.

• 18 de maig de 1990: Una unitat del TGV-Atlantique fixa l'actual rècord mundial de velocitat en 515 km/h.

• 2 de juny de 1991: Alemanya estrena el primer servei regular de l'InterCityExpress (ICE) entre Hamburg i Munic.

• 13 d’abril del 1992: Espanya inaugura la seva primera línia d'alta velocitat, que unirà Sevilla i Madrid amb els trens AVE, derivats del TGV francès.

• 14 de novembre del 1994: El primer Eurostar recorre l'Eurotúnel per sota el Canal de la Mànega i realitza en tres hores el seu primer viatge comercial entre París i Londres.

• 3 de Juny de 1998: Es produeix l'únic accident amb víctimes mortals mai sofert per un tren d'alta velocitat. Un ICE alemany impacta a 200 km/h contra un pont que creua la via. Resulten 101 persones mortes i 88 ferides.

• 29 de gener del 2001: Itàlia i França firmen un acord per unir Lió amb Torí amb una línia de alta velocitat. Es preveu la seva circulació pel 2015 i per això s'ha de construir un túnel internacional de 52 Km a través dels Alps.

• 13 de febrer de 2007: Una unitat del TGV francès arriva als 553 km/h a la línia París-Estrasburg, durant unes proves que tenen com a objectiu arribar als 570 km/h per a batre el rècord oficial de velocitat (les velocitats assolides en proves no compten oficialment).

• Finals de 2007: Data en que, segons s'ha compromès Foment, l'AVE connectarà Madrid i Barcelona. Una nova línia Madrid-Galícia ja està actualment en construcció.

[edita] Vegeu també

• Història del ferrocarril a Catalunya
• Metro
• Tramvia

[edita] Història

• L'informe Subercase i les seves conseqüències
• (castellà) Història del ferrocarril espanyol al Ministeri de Foment

• Estado demostrativo del proyecto de ferrocarril secundario de Martorell a Mataró 1904

[edita] Notícies

• L'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya exigeix millores en el servei de rodalies de RENFE, maig del 2005
• Queixes dels senadors catalans sobre el servei de rodalies de Renfe, 26 de setembre 2005.
• El Congrés aprova una moció de CiU que obliga a Renfe a millorar el servei de rodalies, 29 de novembre del 2005.
• El TGV francès arriva als 553 km/h, 14 de febrer del 2007 (castellà)

[edita] Enllaços externs relacionats amb l'afeccionisme

• AAFCB (Associació d'Amics del Ferrocarril de Barcelona)
• Tranvía Portal (castellà)
• Fòrum del Transport Català
• Trensim (castellà) (modelisme virtual)
• Pàgina web d'una maqueta que es pot visitar (castellà)

Aquest article sobre Tecnologia és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.