Tèrra
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
- Pels articles omonims, vejatz Tèrra (omonimia).
La Tèrra vista d'Apollo 17. |
|||||||
Caracteristicas orbitalas | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Semiais màger | 1,000 000 11 UA 149,597870·106 km |
||||||
Perièli | 0,983 UA 147,09·106 km |
||||||
Afèli | 1,017 UA 152,10·106 km |
||||||
Excentricitat | 0,0167 | ||||||
Periòde orbital sideral | 365,2564 d | ||||||
Velocitat orbitala mejana | 29,78 km/s | ||||||
Inclinason | 0,000 05° | ||||||
Periòde de rotacion | 23,934 19 h | ||||||
Obliqüitat de l'ecliptica | 23,45° | ||||||
Nombre de satellits | 1 | ||||||
Caracteristicas fisicas | |||||||
Diamètre equatorial | 12 756 270 km | ||||||
Diamètre polar | 12 713 500 km | ||||||
Diamètre mejan | 12 745 591 km | ||||||
Superficia | 5,100 72·108 km2 | ||||||
Massa | 5,9736·1024 kg | ||||||
Densitat mejana | 5515 kg/m3 | ||||||
Gravitat superficiala | 9,780 327 m/s2 | ||||||
Velocitat d'escapament | 11,186 km/s | ||||||
Albedo | 0,367 | ||||||
Caracteristicas atmosfericas | |||||||
Temperatura de superficia |
|
||||||
Pression atmosferica | 101,325 kPa | ||||||
Composicion de l'atmosfèra | |||||||
Azòt N2 | 78,084% | ||||||
Oxigèn O2 | 20,946% | ||||||
Argon Ar | 0,934% | ||||||
Dioxid de carbòni CO2 | 355 ppmv (variabla) | ||||||
Neon Ne | 18,18 ppmv | ||||||
Èli He | 5,24 ppmv | ||||||
Metan CH4 | 1,72 ppmv | ||||||
Cripton Kr | 1,14 ppmv | ||||||
Idrogèn H2 | 0,55 ppmv | ||||||
Protoxid d'azòt N2O | 0,31 ppmv | ||||||
Xenon Xe | 0,08 ppmv | ||||||
Monoxid de carbòni CO | 0,05 ppmv | ||||||
Ozòn O3 | 0,02 - 0,03 ppmv (variable) | ||||||
Clorofluorocarburs CFCs | 0,2 - 0,3 ppbv | ||||||
Vapor d'aiga H2O | <4% (variabla) pas computabla per l'aire sec |
La Tèrra es la tresena planeta del Sistèma Solar per çò qu'es de sa proximitat al Solelh e la cinquena per son diamètre. Fa partida de las planetas terrèstras o telluricas e es lo solet còrs celèste ont es confirmada la preséncia de vida. Vira a l'entorn del Solelh long d'una orbita pas gaire excentrica (una ellipsa que sembla una circonferéncia) a una distància mejana de 149 600 000 km (1 UA) e a una velocitat de 29,8 km/s. Vira sus se e a un periòde de rotacion de 23 oras 56 minutas e 3,5 segondas, movement que determina lo jorn e la nuèch. Son diamètre equatorial es de 12 756 km. A sonque un satellit natural, la Luna.
[Modificar] Composicion e estructura
La composicion de la Tèrra es en massa:
fèrre: | 34,6 | % |
oxigèn: | 29,5 | % |
silici: | 15,2 | % |
magnèsi: | 12,7 | % |
niquèl: | 2,4 | % |
sofre: | 1,9 | % |
titani: | 0,05 | % |
autres elements: | 3,65 | % |
La Tèrra es compausada de jaces divèrses qu'an de composicions quimicas e un compòrtament geologic diferents:
- escòrça: es lo jaç pus superficial, a una prigondor que varia entre 12 km, dins los oceans, fins a 80 km dins los cratons (las porcions pus ancianas dels nuclèus continentals). Es compausada per de basalt dins las concas oceanicas e per de granit dins los continents.
- mantèl: es un jaç intermediari entre l'escòrça e lo nuclèu. Arriba fins a una prigondor de 2900 km. Es compausat per de peridotita.
- litosfèra: es la partida pus superficiala qu'a un foncionar elastic. A una espessor de 250 km e compren l'escòrça e la porcion superiora del mantèl.
- astenosfèra: es la porcion del mantèl que se compòrta d'un biais fluïd.
- nuclèu: es lo jaç pus fonzut de la planeta e a una espessor de 3475 km. Es compausat d'un aliatge de fèrre e de niquèl e es dins aquesta partida qu'es generat lo camp magnetic terrèstre. Lo nuclèu se sosdevesís el tanben en nuclèu intèrn, qu'es solid, e lo nuclèu extèrn, qu'es liquid.
Cal saber a mai que l'escòrça e una partida del mantèl superior forman la litosfèra.
[Modificar] L'idrosfèra
- Veire: Idrosfèra.
La Tèrra es la soleta planeta del sistèma solar nòstre qu'a una superficia liquida. L'aiga cobrís aperaquí 71% de la superficia de la Tèrra (que 97% n'es d'aiga de mar e 3% d'aiga doça). Forma cinc oceans e sèt continents.
La Tèrra es realament a la distància del Solelh adeqüada per aver d'aiga líquida a sa superficia. Pasmens, sens l'efècte de sèrra, l'aiga se gelariá sus Tèrra. Al començament lo Solelh emetiá mens de radiacion que ara, mas los oceans se gelèron pas perque l'atmosfèra primitiva de la Tèrra aviá fòrça mai de CO2 e per consequent un efècte de sèrra pus important. Dins d'autras planetas, coma Vènus, l'aiga desapareguèt perqué la radiacion solara ultravioleta copa la molecula e l'ion idrogèn, qu'es leugièr, s'escapa de l'atmosfèra. Aqueste efècte es lent, mas inexorable. Aquò es una ipotèsi qu'explica perqué Vènus a pas d'aiga. Dins l'atmosfèra de la Tèrra, un jaç tèune d'ozòn dins l'estratosfèra absorbís la màger part de la radiacion ultravioleta en redusent l'efècte. L'ozòn apara la bioesfèra de l'efècte perniciós de la radiacion ultravioleta. La magnetosfèra tanben es un escut que nos apara del vent solar.
La massa totala de l'idrosfèra es aperaquí de 1,4·1021 kg.
[Modificar] Provèrbis
- "Tèrra negra fa bon blat, tèrra blanca lo fa gamat".
Sistèma Solar (estela : lo Solelh) |
---|
Planetas : Mercuri · Vènus · Tèrra · Mart · Jupitèr · Saturne · Uranus · Neptun |
Planetas nanas : Cères · Pluton · Èris |
Pichons còrses : Asteroïdes · Cometas · Cencha de Kuiper · Objèctes eparses · Nívol d'Oort T Luna · J Io Euròpa Ganimèdes Callisto · S Titan · N Triton |
Vejatz tanben la lista d'objèctes celèstes del Sistèma Solar, classats per talha, per massa, o per distància al Solelh · la galariá |