Friül
De Viquipèdia
| Friuli | |
|---|---|
 |
|
| Ciutat principal: | Udine |
| ProvÃncies: | Udine, Pordenone, Gorizia, Venècia (només el departament de Portogruaro) |
| SuperfÃcie: | 7.147 km² |
| Habitants: | 900.000 aprox. |
| Idiomas: | italià , furlà , eslovè, alemany |
Friül (Friûl en furlà , Friùli en italià , Furlanija en eslovè) prové del llatà Forum Iulii.
És una regió històrica i geográfica del nord-est d’Ità lia que correspon a les actuals provÃncies d’Udine i Pordenone i a petits sectors de les de Gorizia i Venècia. Abarca aproximadament el 90% de la regió autònoma italiana de Friül-Venècia Júlia.
El territori del Friül té un à rea d'aproximadament 7.147 km² i (en el 2001) una població d'aproximadament 900.000 habitants (estadÃstiques estrictes suposaven en l'any 2001 una població estable de 730.104 habitants). La capital històrica és Udine (Udin en furlà ), ciutat que a l'Edat Mitjana va passar a ser seu de el Patriarcat d'Aquileia; altres centres urbans importants són Pordenone, Gradisca, Cervignano del Friuli, Gorizia, Gradisca d'Isonzo, Cividale del Friuli, Latisana, Tolmezzo i Salice.
Els idiomes oficials: Italià i friulano; des de mitjans de s XX prà cticament tots els habitants de la regió parlen l'italià com segona o primera llengua, al costat de la qual en la major part d'aquest territori es parla el furlà .
Taula de continguts[amaga] |
[edita] Geografia i clima
El Friül històricament s'ha considerat delimitat a l'oest pel riu Livenza (Livence), al nord pels Alps Cà rnics, a l'est pels Alps Julians, els primers relleus del Carso o Karst i el riu Timava (Timâf), al sud pel braç del Mar Adrià tic dit Golf de Venècia. Les muntanyes alpines superen en diversos punts els 2.740 m d'altitud. Són nombrosos els rius que discorren de nord a sud, entre aquests els més importants són -a més dels ja citats- el Torre, Natisone, Tagliamento, Stella, Isonzo i el Ausa. El clima del Friül és relativament fred principalment per l'elevat de la major part del territori, cert grau de continentalidad, la latitud, i els freqüents vents del quadrant nord-esdt, això determina que en la seva flora es destaquin les conÃferes -especialment avets- seguides de roures i alzines. Els hiverns són perllongats i sempre amb nevades, només les costes del Adrià tic i la seva zona d'influència climà tica es beneficien d'un clima una mica més cà lid. El règim de precipitacions (superior als 1000 mm/any en gran part del territori) és el més elevat de tota Ità lia, i en bona mesura aquestes precipitacions es donen en forma de neu i aiguaneu.
[edita] Economia
El Friül és reconegut pels seus productes cárnicos, principalment els seus pernils i embotits, aixà com pels seus lactis i una interessant producció vinÃcola. Es conrea intensivament -en petits terrenys- el blat de moro, el blat, el sègol, diverses hortalisses, vinya i fruites de clima temperat. No obstant això a partir de finals dels 1950 es van crear en la regió pols de desenvolupament industrial que li han donat un interessant perfil industrial a la regió.
[edita] Emigració
La situació fronterera del Friül va implicar que fos assolat per un gairebé continu estat de guerra durant segles, això i una important taxa de natalitat fins a la segona meitat de s XX va significar que gran part de la seva població jove -predominantment camperola llavors- emigrés cap als principals centres industrials del nord d'Ità lia (Milà , TorÃ), o a estats llavors més pròspers, per tal motiu ha estat molt important l'emigració de furlans a Estats Units, Canadà i, especialment a Argentina.
[edita] Història
En els més remots temps històrics la població era en la seva majoria cèltica ( celtes van ser els carnis i livis). La regió va ser colonizada pels romans des del s II a.C. i profundament influïda per la cultura llatina al crear-se l'en el 50 la ciutat d'Aquileia la qual va arribar a contar amb més de 200.000 habitants i un important port fluvial sobre el riu Natissa, d'aquesta manera es van desenvolupar altres colònies romanes tals com Forum Iulii -Mercat dels Julis- (actual Cividale del Friuli) i Iulium Carnicum (actual Zuglio Carnico) i el territori va passar a ser el nucli de la dita Regi Iuliana; el comerç de l'imperi Romà i la xarxa de ciutats va contribuir a una notable embranzida de la regió, però aquesta, si per la seva situació geogrà fica era la porta d'Ità lia al comerç amb els territoris d'Europa Oriental, també ho fou per a les invasions bà rbares; a partir de la meitat del s II, moment que es va iniciar un rà pid declivi, especialment quan la ciutat d'Aquileia va ser arrasada per les hosts d'Àtila. No obstant això la ciutat d'Aquileia va mantenir la seva importà ncia fins a fins de l'Imperi Romà d'Occident al ser la seu d'un patriarcat.
[edita] Edat Mitjana
La capital va ser traslladada a una posició més defensable corresponent a Forum Iulii, ciutat que va ser fortificada per a resistir les successives escomeses dels pobles bà rbars, és des de llavors que Forum Iulii (avui Cividale del Friuli) va passar a donar nom a la regió. Després d'una breu dominació i protecció bizantina que té el seu apogeu en temps de Justinià , històricament el Friuli sorgeix quan els llombards desplaçaren als bizantins i crearen un ducat a Forum Iulii, després de la derrota dels llombards per part dels francs, en temps de Carlemany el territori va integrar amb el sud de la Marca de Pannònia l'anomenada Marca de Forum Iulii ja dita per apòcop, del "Friul"; i la seva capital va ser denominada Civitas Austriae (Ciutat de l'Est). En 922 va ser ocupada per Otó I passant aixà a directe control germà nic fins a 1077 (veure: "Sacre Imperi Romà "). a partir de llavors pren major importà ncia el rol dels emperadors alemanys i dels senyors feudals d'Àustria, encara que a l'ocupació germà nica es contraposen freqüentment les incursions d'altres pobles procedents de l'est (per exemple els à vars); en aquest mateix temps malgrat el declinar de la vida urbana va augmentar el poder del patriarca de Aquileia, ja amb carà cters de senyor feudal, d'aquesta manera el 3 d'abril de 1077 l'emperador alemany Enric IV va concedir al patriarca Sigeard el comtat del Friül.
[edita] Edat Moderna i Contemporà nia
El Patriarcat d'Aquileia va concloure en 1420 quan la major part del territori va ser annexada a la SerenÃsima República de Venècia. En 1516 el "Sacre Imperi Romà " dominat pels Habsburg va prendre el Friül Oriental, i tal domini es va veure afavorit per les incursions dels otomans; mentrestant el Friul Occidental es mantenia subjecte a Venècia. Aquesta divisió es va mantenir fins al Tractat de Campoformio (1797) quan després de les campanyes napoleóniques tot el Friül fou annexat a l'imperi d'Àustria, excepte durant el breu perÃode en el qual el Friül fou annexat a l'estat satèl·lit de l'Imperi Napoleònic dit "Regne Ità lic", En 1805 la zona d'Udine i Pordenone van ser novament annexades al Vènet i amb aquest a Ità lia en 1866, mentre que des de 1814 el Friül Oriental es va mantenir sota poder austrÃac fins a concloure la Primera Guerra Mundial el 1918. El 6 de maig de 1976, el Friuli va ser greument afectat per un fort terratrèmol (vegi's Terratrèmol del Friül), que va causar un miler de morts.
[edita] Famosos friülesos
- Cecilia Deganutti
- Omero Antonutti
- Dino Zoff
[edita] Referències
- Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l’Europa capitalista La Magrana, Barcelona
- Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. SÃntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
- Felipe Fernández-Armesto(1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
- Francesc Xavier Lamuela GarcÃa(1987) Català , occità i friülà : llengües subordinades i planificació lingüÃstica Quaderns Crema, Assaig Minor, 3 Barcelona.
- GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
- Rolando del Guerra; Genoveva Gómez (1986) Llengua, dialecte, nació, ètnia (Llengua i poder a Ità lia) La Magrana, Col. Alliberament, 19 Barcelona.
- Gian Carlo Menis (1974) Storia dal Popul Furlan Clape Cultural Aquilee, Udin
- Alexandre Cirici i Pellicer “Llengües minorità ries i dialectes a Europa†Altres Nacions, núm 4-5 1982-1983
- A. Ceschia la nazione friüli a la Regione Friüli-Venezia Giulia a NATIONALIA IV III Jornades del CIEMEN 16 a 30 d’agost del 1978 “Les autonomies en els diferents estatsâ€.
- CARLO, Nerio de; BOCCOTTI, Gian Carlo Friûl a MINORANZE tercer trimestre 1976, CIEMEN, Milano.
- Daniele Conversi Qüestions regionals i qüestions nacionals a Ità lia a Revista de Catalunya núm 21, agost 1988.
