Guerra civil dels Estats Units
De Viquipèdia
La Guerra civil dels Estats Units, Guerra civil americana o Guerra de Secessió va ser un conflicte bèlic ocorregut entre 1861 i 1865 entre 23 estats del nord dels Estats Units i els Estats Confederats d'Amèrica, una coalició d'11 estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió de la unió. En aquesta guerra van morir més nord-americans que a cap altre conflite armat; més de 560.000 en total.
Taula de continguts |
[edita] Causes del conflicte
[edita] Regions econòmiques del país
Abans que comencés la guerra civil, els Estats Units eren una nació divida en quatre regions distintes:
- el nord-est, amb una economia industrial i comercial creixent, i amb una densitat de població en augment.
- el nord-oest (o mig-oest), una regió de ràpida expansió de camperols lliures, i dins la qual l'esclavatge havia estat abolit.
- l'alt sud, una regió amb un sistema de plantacions
- el sud-oest, una regió de creixement econòmic basat en l'expansió de la producció de cotó.
Amb dos sistemes laborals fonamentalment oposats, llibertat al nord, esclavatge al sud, els canvis econòmics van començar a produir canvis socials a les diferents regions geogràfiques del país. A la meitat del segle XIX havien emergit dues visions diferents de la societat al nord i al sud del país.
[edita] Els estats lliures i els estats esclaus
Abans de la guerra civil, la constitució proveïa un mitjà pel debat pacífic sobre el govern futur, i els conflictes causats per la ràpida expansió de la nació s'havien pogut resoldre. Durant dècades, s'havia mantingut un balanç en el nombre d'estats "lliures" (on l'esclavatge era il·legal) i estats "esclaus" (on l'esclavatge era permès), per a que el Senat tingués un balanç de poder. L'últim estat esclau que va ser acceptat fou Texas el 1845; cinc estats lliures van ser admesos a la unió entre 1846 i 1859. L'admissió de Kansas, com a estat esclau va ser bloquejada, i s'esperava la seva admisió com a estat lliure el 1861. Amb una població creixent (la qual cosa significava més poder de massa democràtica) al nord industrialitzat, amb la ruptura del sistema bi-partidista (amb la creació del Partit Republicà dels Estats Units), i amb la creixent hostilitat d'idiologies, era impossible continuar amb solucions pacífiques als conflictes per tal d'evitar la crisi.
[edita] Tensions polítiques i l'elecció d'Abraham Lincoln
Les tensions van canviar de naturalesa i intensitat ràpidament la dècada de 1850. El Partit Republicà dels Estats Units va ser establert el 1854, el qual s'oposava a l'expansió de l'esclavatge als territoris de l'oest. Encara que al començament només un petit percentatge de persones al nord volien abolir l'esclavatge al sud, els republicans van rebre el suport de la majoria dels habitants del nord i de l'oest que no volien competir amb un sistema bastat en l'esclavatge si aquest s'estenia a altres estats. Mentrestant, els enormes guanys de les plantacions de cotó van solidificar la dependència del sistema agrícola en l'esclavatge.
La secessió del sud va ser catalitzada amb l'elecció del candidat republicà Abraham Lincoln. Lincoln, al començament, tenia una posició moderada en relació amb l'esclavatge. S'havia compromés a oposar-se a l'expansió de l'esclavatge als territoris (així doncs, prevenint l'admissió de més estats esclaus a la Unió), però, també va admetre que el govern federal no tenia cap poder per a abolir l'esclavatge als estats on existia, i que enfortiria les lleis en contra dels esclaus fugitius. Els estats del sud, però, no confiaven en Lincoln, i estaven conscients de que altres republicans tenien la intenció d'abolir completament l'esclavatge.
A més de la victòria de Lincoln en les eleccions presidencials, els estats esclaus havien perdut el balanç del poder en el Senat, convertint-se en una minoria perpetua després d'haver controlat gairebé continuament la presidència i el Congrés, i per tant perdien el control sobre certes lleis i tarifes comercials que els afavorien.
La justificació, però, que van utilitzar els estats del sud va ser el drets dels estats a la secessió. Abans de la inauguració presidencial, set estats van declalar la secessió de la Unió, i van crear un govern independent, els Estats Confederats d'Amèrica, el 9 de febrer, 1861. Van prendre el control dels forts i de les propietats federals dins els seus territoris, amb poca resistència.
[edita] Desenvolupament de la guerra
Oficialment la guerra civil va començar quan el general dels confederats P.G.T. Beauregard va obrir foc sobre el Fort Sumter, a Charleston, Carolina del Sud, el 12 d'abril, 1861, i no acabaria fins al 28 de juny, 1865.
El desembre de 1860, Carolina del Sud va ser el primer estat en sortir de la Unió després la van acompanyar altres cinc estats Alabama, Florida, Geòrgia, Louisiana i Mississippi. Aquests estats van elegir a Jefferson Davis, de Mississippi, com president del nou pais.
Després de l'atac a Fort Sumter, Abraham Lincoln va juntar tropes per recuperar-lo i això va ser vist per la Confederació com una declaració de guerra. Cinc estats més s'uniren al Sud: Arkansas, Carolina del Nord, Tennessee, Virgínia i Texas. Richmond, la capital de Virgínia, va ser escollida com a capital dels Estats Confederats d'Amèrica.
El reclutament d'homes en ambdòs bàndols va ser al principi voluntari però davant els esdeveniments va passar a ser forçós, el 1862 al Sud i el 1863, al Nord. En els dos bàndols es podia pagar una elevada quantitat per evitar anar a la guerra i això provocà una revolta de les classes populars a Nova York el 1863 que va ser reprimida per l'exèrcit.
Com a liders en la Unió destacaren el propi Abraham Lincoln comandant en cap de les forces armades i el General Ulysses S. Grant, General William Tecumseh Sherman, General George Henry Thomas, General Philip Henry Sheridan i General Winfield Scott. Per part de la confederació tenien a Jefferson Davis, president de la confederació i comandant en cap de les forces armades i al General Robert Edward Lee.
Van participar uns 180.000 afroamericans en les tropes de la Unió, molts d'ells fugitus del Sud. A més, Abraham Lincoln va proclamar la Declaració de l'Emancipació, la qual declarava lliures a tots els esclaus dels territoris del sud guanyats en la guerra. En canvi els confederats no van permetre que lluitessin els afro-americans fins poques setmanes abans de la fi de la guerra. La discriminació persistia ja que els afroamericans tenien les pitjors tasques i cobraven la meitat que els blancs.
El "Pla Anaconda" va ser ideat per part del general Winfield Scott de la Unió per bloquejar per terra i per mar la Confederació i va tenir molt d'èxit. Els nordistes en principi pensaven que la guerra duraria només tres mesos però els avanços fins a pocs quilòmetres de Washington dels sudistes van preparar-los per a una guerra llarga i alhora aquest esdeveniment va mantenir elevada la moral dels confederats.
Al final de maig de 1862, el general nordista McClellan estava a només 10 km de la capital confederada Richmond però els confederats contratacaren en la batalla de Fair Oak. La batalla més sagnant va ser la de Gettysburg iniciada l'1 de juliol, 1863 i que va enfrontar 85.000 nordistes contra 65.000 sudistes en la major batalla en terra nordamericana. El resultat va ser una derrota decisiva dels confederats.
El 1864 ja estava clar que la Confederació havia perdut la guerra ja que el seu sistema de comunicacions i suministres havia estat destruït, però malgrat tot van continuar resistint. Les forces nordistes capturaren Richmond el 10 d'abril, 1865, i Grant va perseguir les forces en retirada de Lee i aquest veient que res podrien fer els seus 50.000 soldats contra els 120.000 del general enemic, va demanar la rendició.
Un total de 558.052 soldats van morir durant la guerra; sumant els desapareguts són 620.000. Tres cinquenes parts de les morts van ser per malaties, una cinquena per ferides i només una cinquena directament en combat. Aquest va ser un conflicte bèlic modern tant en el sentit de l'ús de tot tipus de material innovador com en la gran destrucció ocasionada.
[edita] Cronologia del Conflicte
1861
(12 abril) el general Beauregard atacà Fort Sumter, i l’endemà el major Robert Anderson es rendeix. Lincoln mobilitza 75.000 soldats i bloqueja els ports del sud.
(15 juliol) el general del Nord Irvin MacDowell envaeix Virgínia amb 35.000 homes, però és rebutjat per Beauregard i Johnston a Manassas o Bull Run, provocant fortes pèrdues. Els sudistes es fortifiquen a les defenses del riu Potomac, York, Rappahanock i Chickahominy. El general Mc Clellan és encarregat d’organitzar l’exèrcit del Nord, i recluta 200.000 homes.
(novembre) els senadors confederats Mason i Slidell són detinguts pels nordistes en el vaixell britànic San Jacinto. Això provocà un conflicte diplomàtic. Lincoln els alliberà uns dies després.
1862
(9 març) A Hampton Roads el vaixell Merrimac obliga a fugir al nordista Monitor. Els sudistes compren a la Gran Bretanya l'Alabama, que enfonsa 42 vaixells nordistes abans de ser enfonsat pel Kearsarge vora Cherbourg.
(abril) Els Nordistes Farragut i Butler desembarcaren a Nova Orleans i tancafren la badia de Mobile. Grant i Halleeck s’apoderaren de Fort Henry i Fort Donelson pel Nord, però es fan forts a Vicksburg, gairebé inexpugnable pels pantans i turons, encara que evaquaren Nashville i Memphis.
(26 juny) Lee és nomenat cap militar de les tropes del Sud per substituir al ferit Johnston, i recluten al voltant de 900.000 soldats. Rebutgen l’atac de Mac Clellan a Yorktown, i amb Jackson l’obligà a replegar-se (batalla de Seven Days).
(1 juliol) Lee els torna a vèncer a Bull Run, creua el Potomac i ataca Maryland.
(17 setembre) MacClellan rep una còpia dels plans de Lee i concentra els efectius a Antietam. Aconseguí detenir l’avenç de Lee, però aquest aconsegueix fugir travessant el Potomac. McClellan exigeix reforços i és substituït per Ambrose Burnside.
(Desembre) Burnside atacà Rochmond en un atac frontal. Lee el venç a Fredericksburg i el fa perdre 12.000 soldats. Burnside és substituït per Hooker.
1863
(Maig) Hooker és vençut per Stonewall Jackson a Chancellorsville, però va morir poc després en un accident. Hooker és substituït per Meade. Lee dediceix passar a l’ofensiva per tal d’envair Washington i acabar la guerra.
(27 juny) Lee envaeix Maryland amb 72.000 soldats.
(30 juny-3 juliol) Batalla de Gettysburg. Lee ataca les posicions de Meade, però una imprudent i inoportuna càrrega ordenada a Pickett fa que es perdin 10.000 soldats en un xoc frontal.
(4 juliol) amb moltes pèrdues, Lee es replega al Potomac. Grant ataca Vicksburg i el sudista Pemberton es rendí amb 30.000 soldats. Això fou el primer cop fort al Sud, que perdia el control del Mississippi i el contacte amb els guerrillers de Missouri i Kansas, com Quantrill i Bloody Will Anderson.
(7 juliol) cau Port Hudson. El domini del Mississippi és totalment nordista.
(Octubre) Gran Bretanya decideix no vendre més vaixells als confederats.
(Novembre) El sudista Braxton Bragg venç Rosencranz i G. Thomas a Chickamauga, però no pot impedir que Grant venci a Chattanooga i ocupi tota la vall del Tennesee.
1864
(9 març) Grant és nomenat cap militar de la Unió, i Meade de l'exèrcit del Potomac.
(5 maig) El federal Shermann invadeix Geòrgia amb 100.000 soldats. L'objectiu és prendre Atlanta i atacar l'interior del sud, per tal de rendir-lo per gana. Incendia els camps de cotó. Proclamaren l'emancipació dels negres del Sud, molts dels quals abandonaren les propietats dels blancs. La Confederació reclutà 850.000 soldats més, entre ells negres sota promesa de llibertat.
(8-19 maig) Grant travessa el Rapidan amb 100.000 homes més i ataca Virgínia. Lee el rebutja a Wilderness i el deté a Spottsylvània. Grant perd 30.000 soldats. El submarí confederat Hunley enfonsa la fragata nordista Housatonic a Charleston. Grant intenta atacar Lee per Cold Harbour, però fou rebutjat.
(30 maig) Grant es replega al riu James per tal d'ocupar Pittsburg i atacar Richmond, però és rebutjat un altre cop per Lee.
(17 juliol) Shermann arriba a Chattahoochee. Johnston és substituït per John Hood.
(1 setembre) Hood presenta batalla a Shermann i és vençut, per la qual raó ha d'evacuar Atlanta i perdre 11.000 homes.
(5 octubre) en un darrer intent desesperat, Lee confia 20.000 soldats a Jubal Early i John Breckenridge perquè ataquin Maryland amb el pla d'alliberar 17.000 presoners confederats a Port Lockout i amb ells atacar Washington, i així alliberar-se de la pressió de Sherman al Sud.
(7 octubre) Early i Breckenridge són detinguts per Lee Wallace a Monocacy i rebutjats definitivament als ravals de Washington.
(19 octubre) Batalla de Cedar Creek, on Early és vençut per Sheridan, qui devasta la vall de Shenandoah, provocant greus pèrdues económiques i fam a la Confederació.
(27 desembre) Hood és vençut novament per Sheridan als voltants de Nashville.
1865 (27 gener) Capitulació de Fort Fisher, que protegeix Wilmington i és port subministrador de Richmond.
(18 febrer) La flota federal ocupa Charleston.
(2 abril) Batalla de Fiver Forks. Sheridan pren Petersburg.
(3 abril) Lee fuig de Richmond per tal d'unir-se a Johnston, i amb ell tot el govern confederat. Els nordistes compten amb 950.000 soldats i la confederació només amb 450.000.
(9 abril) Sheridan setja Robert Lee a Appomatox. Lee es rendeix per tal d'evitar més morts ja inútils.
(14 abril) Lincoln és assassinat per John Wilkes Booth, fanàtic sudista a sou d'obscurs afers conspiratoris.
(26 abril) Johnston es rendeix a Sherman. Durant tot el mes uns 175.000 soldats confederats es rendiren als federals a Greensboro.
(30 abril) R. Taylor i S. B. Bruckner negocien la pau.
(10 maig) Jefferson Davis és capturat a Irwinsville (Geòrgia) quan intentava fugir del país per mar.
[edita] Conseqüències
El desembre de 1864, el Congrés va proposar la 13a esmena a la constitució, prohibint l'esclavatge a tots els estats de la federació, la qual va ser ratificada el 1865. Altres esmenes subsegüents van definir el concepte de ciutadania, i van donar el dret de vot als homes afroamericans.
En les eleccions subsegüents, de 1876 a 1964, els estats del sud van votar en contra dels candidats republicans. Aquest fenomen va ser conegut com el "Sud Sòlid". Aquesta situació, però, s'ha revertit completament. Des de les eleccions de 1864 el Sud s'ha convertit en la força del partit republicà.
