Maria Teresa I d'Àustria
De Viquipèdia
Maria Teresa I d'Àustria (Viena 1717 - 1780). Arxiduquessa d'Àustria, reina d'Hongria i de Bohèmia, gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic. Última descendent directe per via masculina dels Habsburg, a partir d'ella els seus descendents es cognominaren Habsburg-Lorena.
Filla primogènita de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, era néta de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg
[edita] Matrimoni
El duc Francesc III de la Lorena era fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans néta del rei Lluís XIII de França.
L'any 1736 s'anunciava el casament de l'arxiduquessa hereva Maria Teresa amb el duc Francesc III de Lorena. L'elecció de Francesc havia estat llargament meditada per la cancelleria alemanya. Era una elecció que no perjudicava a ningú perquè no beneficiava a ningú. Malgrat això, Francesc era un petit príncep d'una casa alemanya el territori del qual era extremadament desitjat per França ja des de la Política de Reunions practicada per Lluís XIV de França a les darreries del segle XVII.
Per tal d'aconseguir l'aprovació francesa al matrimoni, la Lorena ducal amb capital a Nancy que pertanyia a Francesc se cedí al noble polonès el príncep Estanislau Leszczynski sogre de Lluís XV de França, a canvi Stanislau abandonaria la cursa successòria a Polònia i cediria el ducat a la seva mort al seu gendre, el rei francès. França acceptaria el matrimoni i la Pragmàtica Sanció per la qual Maria Teresa es convertiria en hereva universal dels territoris del seu pare.
A canvi el duc de la Lorena rebria els territoris del gran duc de la Toscana que degut a la mort de l'última Medici viva, el tron toscà havia quedat vacant, a més a més d'una forta compensació monetària. La parella tingué setze fills:
- SMI l'emperador Josep II, emperador romanogermànic nascut el 1741 i mort al 1790 a Viena. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Isabel de Borbó-Parma i en segones núpcies amb la princesa Maria Josepa de Baviera.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria nascuda el 1742 i morta el 1798. Es casà amb el príncep Albert de Saxònia. Esdevingué governadora dels Països Baixos austríacs.
- SAIR l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria nascuda el 1746 i morta el 1804 a Viena. Es casà amb el duc Ferran I de Parma l'any 1769.
- SMI l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic nascut el 1747 a Viena i mort el 1792 a la capital austríaca. Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. Exercicí durant el període (1765 - 1792 el càrrec de Gran duc de Toscana.
- SM la reina Maria Carolina, reina de les Dues Sicílies, nascuda a Viena el 1751 i morta a la capital austríaca l'any 1814. Es casà amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies l'any 1768.
- SAIR l'arxiduc Ferran III de Mòdena nat el 1752 i mort el 1819 a Mòdena. Es casà amb l'hereva de la Casa dels Este la princesa Maria Beatriu d'Este hereva dels dominis del Ducat de Mòdena, el Principat de Carrara i el Ducat de Massa. L'any 1803 com a compensació per l'annexió napoleònica de Mòdena reberen el principat de Brisgòvia.
- SM la reina Maria Antonieta d'Àustria nascuda el 1755 a Viena i morta el 1792] a la Plaça de la Bastilla, París, en mans de la República francesa. Es casà amb el rei Lluís XVI de França.
- SAIR l'arxiduc-elector, bisbe Maximilià d'Àustria nascut el 1756 a Viena i mort el 1801 a Colonia. Des de 1784 i fins a la seva mort ostentà el càrrec d'elector-bisbe de Colònia un càrrec històricament vinculat a la família dels Habsburg.
[edita] La qüestió a la succesió austríaca
L'any 1713 l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic promulgà la Pragmàtica Sanció per la qual reservava la totalitat de les seves possessions per la seva filla Maria Teresa. D'aquesta manera obviava les filles del seu germà gran, Josep I d'Habsburg de la successió austríaca.
Arran de la mort de l'emperador l'any 1740 tan sols el Regne Unit s'havia compromès fermament a prestar suport a Maria Teresa per consolidar-se com a arxiduquessa. La guerra de successió austríaca s'inicià el 1740 amb la invasió de Frederic II de Prússia del ducat de Silèsia que pertanyia als dominis de Maria Teresa, a la vegada el duc de Baviera Carles VII Albert presentava la seva candidatura a ocupar el tron del Sacre Imperi Romanogermànic. Amb el suport de França i de Prússia, Carles aconseguia ésser elegit emperador, títol que ostentà des de 1742 fins a 1745, l'any de la seva mort.
La guerra mostrà la debilitat de Maria Teresa que hagué de pagar un alt preu per consolidar-se com a hereva del seu pare. Maria Teresa cedia a Prússia el ducat de Silèsia, que representava el 20% de les riqueses de la casa d'Àustria, a canvi Prússia acceptava a Francesc de Lorena com a nou emperador. Maria Teresa cedia a Espanya els ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris que el rei Ferran VI d'Espanya cedia alhora al seu germà Felip I de Parma. Finalment, Savoia rebria part del ducat de Milà. D'aquesta manera, Prússia, Espanya, Savoia i França acceptaven a Maria Teresa com a hereva del seu pare. Aquest acord quedà reflectit en el Tractat d'Aquisgrà.
[edita] Acció de govern
Aconseguida la Pau l'any 1748 Maria Teresa intentà de totes les maneres possibles recuperar el ducat de Silèsia. La riquesa natural i indústrial de Silèsia havia estat una font importantíssima pel manteniment de l'hisenda imperial. Una acció fou la participació austríaca en la Guerra dels Sis Anys (1756-1763 en què per primera vegada Àustria i França lluitaven en el mateix bàndol en contra de Prússia i de Frederic II de Prússia. L'aliança entre Maria Teresa I d'Àustria, el rei Lluís XV de França i la tsarina Elisabet de Rússia aconseguí reduir a Prússia i es parlà d'importants pèrdues territorials prussianes fins que la mort de la tsarina i l'arribada al tron de Pere III de Rússia provocà la retirada de Rússia del conflicte i la salvació prussiana.
Altres accions foren la reforma de l'administració i de l'exèrcit austríac. Referent a l'administració austríaca els principals canvis, proposats pel ministre Kaunitz, foren la creació d'una escola militar, la centralització en sis ministeris de les cancelleries i corporacions existents, la creació d'un tribunal suprem, i la reforma de l'aparell financer a través de la creació d'una cambra de comptes vinculada al ministeri d'economia.
Les reformes no són a l'estil liberal anglès, es persegueix la centralització i l'eliminació de privilegis, en definitiva s'intentà però no s'aconseguí la creació de l'estat nacií austríac. Aquest intent anà acompanyat d'una voluntat de germanització de l'imperi molt acusada durant el regnat de Maria Teresa però també del seu fill l'arxiduc Josep II.
Un altre tema en el qual Maria Teresa hi concentrà part de les seves forces fou l'intent d'abolició de la servitud. A Àustria la servitud ja havia estat anul·lada però a Bohèmia i molt especialment a Hongria la servitud encara era ben quotidiana entre la pagesia. El 1766 i el 1775 es produeixen revoltes de serfs a Bohèmia que exigeixen l'abolició de la servitud i de la prestació personal, Maria Teresa aconseguirà promulgar decrets en els quals es limità més que considerablement la servitud. En canvi a Hongria les coses foren molt més complicades per l'enorme poder de l'aristrocràcia hongaresa i simplement s'augmentà el nombre de terra necessària per tenir un serf la qualcosa féu que moltes petites explotacions haguessin de lliberar els serfs que tenien.
Durant el regnat de Carles VI Àustria obitngué de l'Imperi Turc la regió del Banat serbi. Aquest territori que arribava fins a les portes de Belgrad fou repoblat intensament durant el regnat de Maria Teresa amb pagesos provinents de les regions d'Alsàcia, del Rin o de Westfàlia. L'estat els hi donava feina i vivenda.
