Orde militar
De Viquipèdia
Els ordes militars eren institucions on es combinava els fins militars i religiosos.
Per alguns historiadors l'origen ideològic d'aquest tipus d'institucions es trobaria en la cristianització del concepte islàmic de guerra santa, mentre que per a uns altres estaria lligat simplement al de peregrinació i croada, de tota manera sembla que el seu model institucional es troba no solament en el aspecte monacal, sinó també en la cofradia hospitalària, associada al món de les peregrinacions.
Al ser les croades un fenomen d'arrel religiosa i eclesiàstica, va produir conseqüències variades i importants més enllà de l'àmbit de Terra Santa. Algunes d'elles van ser duradores i van influir en aspectes molt diversos durant segles. Prenent com argument la necessitat de finançar expedicions i ajudes, el poder pontifical va augmentar el seu pes i extensió en tot Occident.
L'apel·lació a la croada es va fer freqüentment amb finalitats distintes a les pròpies dels seus orígens, així, el desenvolupament de les ordes militars, creades en principi per a contribuir a la defensa del Llevant llatí, i la seva difusió en altres territoris, va generar situacions polítiques que, al principi, no s'havien previst.
Taula de continguts |
[edita] Origen i evolució
No eren institucions exclusivament masculines, les monges podien associar-se a un convent de l'orde. Altra característica a destacar és que els religiosos podien estar, i de fet sovint estaven, subordinats a germans no ordenats. De fet la majoria dels membres no eren religiosos.
Els ordes militars estaven subjectes directament a la jurisdicció pontifícia i es regirien per una regla monàstica, que solia ser la benedictina, en el que era compatible amb la finalitat de l'orde, que va anar la guerra contra els infidels en defensa dels Sants Llocs o d'altres territoris de la cristiandat, i amb la condició dels seus membres, seglars i cavallers o escuders.
No obstant això, l'Orde de Sant Joan de Jerusalem havia nascut abans, entorn de 1048. La croada va impulsar als hospitalaris a defensar i protegir als pelegrins, i amb això a adoptar una organització militar entre 1120 i 1160; a ella es va destinar la renda de moltes donacions rebudes en tota Europa i, sens dubte, va anar l'aspecte que va inspirar a altres ordes que van prendre als sanjuanistas com model. L'Orde del Temple va mancar d'aquella faceta assistencial doncs va néixer com una agrupació de cavallers, a Jerusalem.
thumb|Orde dels Cavallers templers
La pèrdua de Terra Santa va produir a les ordes una greu crisi de supervivència. Els projectes de fondre a l'Hospital i al Temple en una no es van realitzar. Els hospitalaris tenien major capacitat d'adaptació per la importància de les seves funcions assistencials i perquè es van fer càrrec de la defensa de la illa de Rodes. Els Templers, en canvi, no contaven amb aquells arguments i, a més, la seva activitat financera els havia involucrat en la vida política d'alguns regnes. En altres àmbits d'expansió de la Cristiandat occidental van sorgir també ordes militars, emparades igualment per la idea de croada encara que en la pràctica les seves finalitats i interessos no eren els mateixos que s'havien manifestat en Terra Santa. Els Cavallers Teutónics tenen el seu origen en la segona croada, i actuen en Llevant fins a finals del segle XIII.
La necessitat d'organitzar millor la lluita contra els musulmans va provocar l'aparició de cofradies i ordes militars en l'Espanya cristiana des del segon quart del segle XII. Templers i hospitalers van tenir forta presència i importants senyorius en la Corona d'Aragó, però molt menys a Castella: després de la dissolució dels primers en 1312, els seus béns van servir per a fundar l'orde de Montesa a Aragó i la de Crist a Portugal. El fenomen singular més important va ocórrer en els regnes de Lleó i Castella, on va haver ordes militars autòctons que van tenir un gran desenvolupament: Calatrava a Castella des de 1157, Alcántara a Lleó i Sant Jaume en ambdós regnes des de 1175, aproximadament. El mateix va succeir a Portugal, amb l'orde d'Avis.
L'activitat fonamental dels Ordes Militars hispànics era la de combatre en la Península als infidels. Des dels seus orígens es va contemplar la possibilitat que actuessin en altres àmbits en defensa de la cristiandat. Així, quan en 1172 els frares d'Àvila es van afiliar a l'orde de Sant Jaume, van prometre ajudar-la a expulsar als moros d'Espanya, per a posteriorment, si així ho decidia el maestre, del Marroc i finalment de Jerusalem.
[edita] Declivi
Finalment, els Ordes militars es van convertir en un instrument de poder emprat pels monarques hispans en les lluites entre els regnes cristians, especialment a la fi del segle XII quan els enfrontaments entre Castella, Lleó i Portugal estaven a l'orde del dia. Gràcies a la intervenció militar de les Ordes militars en la Península van sorgir impressionants senyorius, que en part van contribuir a centrar l'atenció vers ells.
[edita] Ordes militars
Data de fundació |
Data de militarització |
Nom | Orígen |
---|---|---|---|
848 | 1170 | Orde de Sant Jaume* o de Sant Jaume de l'Espasa | Lleó |
1099 | Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem* | Jerusalem i Roma | |
1104 | 1136 | Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem* o Sobirana Orde Militar de Malta* |
Jerusalem i Roma |
1118 | 1120 | Orde del Temple | Jerusalem |
1142 | Cavallers de Sant Llàzer | Castella | |
1158 | 1158 | Orde de Calatrava* | Castella |
1173 | Orde de Montjoie [1] | Castella | |
1170 | 1176 | Orde de Sant Benet d'Aviz o orde d'Aviz [2] | Portugal |
1176 | 1177 | Orde d'Alcántara* | Lleó |
1198 | Orde Teutònica | Alemanya | |
1202 | Germans Livonis de l'Espasa | Livònia | |
entre 1216 i 1228 | Orde de Dobrin [3] | Polònia | |
1226 | Orde de l'Espasa | ||
1227 | Cavallers de Sant Tomàs | ||
1261 | Orde de la Beneïda Verge Maria | ||
dècada de 1270 | Orde de Santa Maria d'Espanya | Cartagena | |
1272 | Orde de la Lluna Creixent | Nàpols | |
dècada de 1290 | Orde de Sant Jordi d'Alfama | Corona d'Aragó | |
segle XIII | Orde de Dannebrog* | Dinamarca | |
1317 | 1317 | Orde de Montesa* [4] | regne de València |
1319 | 1323 | Orde de Crist* [5] | Portugal |
1348 | Orde de la Garrotera * o de Sant Jordi | Anglaterra | |
1351 | Orde de l'Estel | França | |
1362 | Orde de la Santíssima Anunciació* | Savoia | |
1381 | Orde de l'Ermini | Bretanya | |
1390 | Orde Eqüestre de Sant Jordi* | Roma | |
1408 | Orde del Drac* | Hongria | |
1429 | Orde del Toisó d'Or* | Borgonya | |
1444 | Orde de Sant Umbert* | Baviera | |
1469 | Orde de Sant Miquel | França | |
1522 | Orde de l'Espasa* | Suècia | |
1540 | Orde del Card* | Escòcia | |
1551 | Orde Constantinià de Sant Jordi | Parma | |
1561 | Orde Militar de Sant Esteve | Toscana | |
1573 | Orde Militar i Hospitaler de Sant Maurici i Sant Llàzer | Savoia | |
1578 | Orde de l'Esperit Sant | França | |
1608 | Orde Reunit de Sant Llàzer i de Nostra Senyora del Mont Carmel | França | |
1647 | Imperial Orde de Sant Andreu | Rússia | |
1651 | Orde de l'Amarant | Suècia | |
1693 | Orde de Sant Lluís | França | |
1693 | Orde de l'Elefant | Dinamarca | |
1701 | Orde de l'Àliga Negra | Prússia | |
1705 | Orde de l'Àliga Blanca | Polònia | |
1713 | Orde de Santa Caterina | Rússia | |
1725 | Orde de Bath | Regne Unit | |
1728 | Orde Reial i Militar de Sant Jordi | Baviera | |
1736 | Orde de Sant Enric | Saxònia | |
1738 | Orde de Sant Gener | Nàpols i Sicília | |
1740 | Orde del Mèrit | Prússia | |
1745 | Reial i Imperial Orde de Sant Esteve | Àustria-Hongria | |
1745 | Imperial Orde de Maria Teresa | Àustria | |
1748 | Orde dels Serafins | Suècia | |
1759 | Orde del Mèrit Militar | França | |
1769 | Orde de Sant Jordi | Rússia | |
1771 | Orde de Carles III | Espanya | |
1792 | Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa | Espanya | |
1802 | Orde de la Legió d'Honor | França | |
1805 | Orde de la Corona de Ferro | Milà | |
1808 | Orde Militar de Nostra Senyora de la Concepció de Vila-Viçosa | Portugal i Brasil | |
1808 | Orde de la Torre i l'Espasa | ||
1814 | Orde del Lys | França | |
1815 | Orde Reial i Americà d'Isabel la Catòlica | Espanya | |
1815 | Orde de Sant Ferran | Espanya | |
1816 | Orde Imperial de la Corona de Ferro | Àustria | |
1829 | Orde del Salvador | Grècia | |
1832 | Orde de Leopold | Bèlgica | |
1847 | Orde de Sant Olaf | Noruega | |
1906 | Orde de Carol I o de Carles I* | Romania | |
1917 | Orde de l'Imperi Britànic | Imperi Britànic | |
1937 | Orde del Mèrit | Liechtenstein |
[edita] Notes
- * indica que encara segueixen actives.
- ↑ Absorbida per l'orde de Calatrava l'any 1221.
- ↑ Abans coneguda com a orde d'Èvora; branca de l'orde de Calatrava.
- ↑ Fratres Milites Christi de Dobrzyń, absorbits per l'orde Teutònica l'any 1228.
- ↑ Els primers membres procedeixen de l'orde de Calatrava; va obtenir els béns dels templers al regne de València.
- ↑ Va obtenir els béns dels templers; el primer gran mestre procedia de l'orde d'Aviz.