Letònia

De Viquipèdia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: Tēvzemei un Brīvībai (Per la Pàtria i la llibertat)

Idiomes oficials

Letó

Capital Riga
56° 58' N, 24° 8' E

Ciutat més gran Riga

Govern

President
Primer Ministre

República parlamentària
Vaira Vīķe-Freiberga
Aigars Kalvītis

Superfície
- Total
- Aigua(%) 64.589 km² (121è)
1,5%

Població
- Estimació 2005
- Cens
- Densitat 2.302.700 (137è)
-
35 hab/km² (137è)

Moneda Lats (LVL)

Fus horari
- Estiu (DST) EET (UTC+2)
EEST (UTC+3)

Independència
- Declarada
- Reconeguda
- Perduda
Independència
- Declarada
- Reconeguda de la Rússia Impreial
18 de novembre del 1918
11 d'agost del 1920
17 de juny del 1940
de la Unió Soviètica
4 de maig del 1990
21 d'agost del 1991

Himne nacional Dievs, svētī Latviju!

Domini internet .lv

Codi telefònic +371

Gentilici Letó, letona

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa. Llindant amb la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.

[edita] Història

Coneguda principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir el control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia.

Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004.

El 20 de setembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.

[edita] Política

El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.

[edita] Partis polítics

Unió de Grangers de Letònia

[edita] Subdivisió administrativa

Letònia se subdivideix en 26 comptats anomenats rajons. Set ciutats tenen un estatus separat.

[edita] Economia

Mapa de Letònia (en anglès)

Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrés a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.

[edita] Enllaços externs

Vietas, guia de Letònia (en letó, rus i anglès)

Repúbliques de la Unió Soviètica

Europa Oriental

Àsia Central

Caucas

Països Bàltics

Repúbliques Soviètiques efímeres

RFSS de Transcaucàsia

1922-1936

RSS Carelo-Finlandesa

1940-1956

Portal UE	Unió Europea (UE)
Estats membre: Alemanya \| Àustria \| Bèlgica \| Bulgària \| Dinamarca \| Eslovàquia \| Eslovènia \| Espanya \| Estònia \| Finlàndia \| França \| Grècia \| Hongria \| Irlanda \| Itàlia \| Letònia \| Lituània \| Luxemburg \| Malta \| Països Baixos \| Polònia \| Portugal \| Regne Unit \| Romania \| Suècia \| República Txeca \| Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Croàcia \| Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: República de Macedònia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Albània \| Bòsnia i Hercegovina \| Montenegro \| Sèrbia