Pieter Paul Rubens
De Viquipèdia
Pieter Paul Rubens (28 de juny de 1577 – 30 de maig de 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca. El seu estil exuberant emfasitzava moviment, color, i sensualitat. Dominava diverses llengües i va ser molt prolífic en la producció d'obres: es calcula que va arribar a pintar uns 3000 quadres gràcies, en part, als membres del seu taller que, pel que sembla, treballaven en cadena. Deixebles seus van ser Jordaens i van Dyck.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Primer anys
Va néixer a Siegen, Westfàlia (Alemanya). El seu pare, un advocat calvinista d'Anvers, Flandes, va haver de fugir per motius religiosos i refugiar-se a Colònia, Rin del Nord-Westfàlia (Alemanya), on Rubens possiblement va començar la seva formació artística. El 1589, dos anys després de la mort del pare, la seva mare va retornar a Anvers, es van fer catòlics i ell va prosseguir amb la seva formació.
[edita] Estades a Itàlia i Espanya
El 1600 va estar a Venècia, Itàlia, on tenia el càrrec de pintor de la cort del Duc de Màntua, Vincenzo I de Gonzaga. Estudià l'art de l'Antiga Roma i copià obres dels mestres italians. El seu estil madur està profundament influït per Tiziano.
Entre 1600 i 1608, a més de Venècia, va visitar Gènova i Roma, estudiant els mestres del renaixement italià (Tiziano, Il Veronese, Tintoretto) i els de l'incipient barroc (Annibale Carracci, Caravaggio).
En 1603 i 1604, va treballar com a diplomàtic a Espanya, professió que combinà amb la de pintor al llarg de la seva vida.
[edita] Retorn a Anvers
A la mort de la seva mare el 1608, Rubens retorna a Anvers. Un any més tard, el 1609, es casa amb Isabella Brant, filla de Jan Brant, un important humanista d'Anvers. Va ser nomenat pintor de la cort per Albert VII, Archiduc d'Àustria i Isabel Clara Eugènia d'Espanya, els governadors dels Països Baixos.
El 1610 va anar a viure a la Rubenshuis, una casa a Anvers dissenyada per ell i que actualment és un museu. En aquesta casa també tenia el seu productiu taller, la seva col·leció d'art, i la seva biblioteca que era una dels més grans de la ciutat. Rubens era un bon amic i col·laborador ocasional de la família Moretus, els propietaris de la gran editorial Plantin-Moretus.
[edita] Reconeixement com a pintor i diplomàtic
Els seus retaules L'elevació de la Creu (1610) i El descens de la Creu (1611-1614) realitzats per a la Catedral de Nostra Senyora (Onze-Lieve-Vrouwekathedraal) va situar a Rubens com el principal pintor de Flandes.
Va rebre encàrrecs de la cort de França, incloent-hi una sèrie de pintures al·legòriques sobre la vida de Maria de Mèdici, ara al Museu del Louvre. Ell, amb el seu taller, realitzaren moltes pintures religioses, com l'Assumpció de la Verge Maria a la Catedral d'Anvers.
Durant el període entre 1621 i 1630, els Habsburg espanyols confiaren a Rubens un cert nombre de missions diplomàtiques. Carles I d'Anglaterra el recompensà per la seva tasca diplomàtica durant les negociacions del tractat de pau entre Anglaterra i Espanya. També se li va fer l'encàrrec de pintar el sostre de la Banqueting House al Palau de Whitehall.
[edita] Darrers anys
El 1630, quatre anys després de la mort de la seva primera muller el pintor, de 53 anys, es casava amb Hélène Fourment de 16 anys. Rubens havia tingut tres nens amb Isabella i en va tenir cinc més amb Hélène; el seu darrer fill naixia vuit mesos després de la seva mort. Els encants d'Hélène apareixen repetits en obres com El Jardí d'Amor, Les Tres Gràcies i El Judici de Paris, pintats per a la cort espanyola i actualment en el Museu del Prado.
Rubens moria a Anvers el 30 de maig de 1640 a conseqüència del poagre, un tipus de gota que afecta especialment les articulacions dels dits del peu. Tenia 63 anys i va ser enterrat a l'església de Saint Jacob de la ciutat.
[edita] Home de pau
L'al·legoria la Pau i la Guerra[1] (1629), a la National Gallery de Londres, il·lustra la seva preocupació per la pau. La va donar a Carles I i l'ajudà en el tractat de pau amb Espanya. Va visitar els Països Baixos, que eren "territori enemic", per, en part, trobar-se amb artistes holandesos i, en part, buscar la reconciliació política. I de la seva categoria artística i humana en donen fe que tant, Felip IV com Carles I gaudien tant de la seva companyia com del seu art.
[edita] Obra
[edita] El seu taller
Les pintures de Rubens es poden dividir en tres categories:
- aquelles pintava ell mateix,
- les que pintava en part, principalment mans i esferes,
- aquelles que només supervisava.
Tenia, com era usual a l'època, un taller gran amb molts aprenents, alguns dels quals es tornaven famosos per mèrits propis. El més conegut d'aquests va ser Antoni Van Dyck. També va col·laborar en algunes obres amb altres pintors més especialitzats, com Jan Brueghel o Frans Snyders.
[edita] Característiques de la seva obra
En moltes de les seves pintures apareixen cossos sencers de dones voluptuoses. Però el seu art és molt divers i pintava retrats i autoretrats, temes religiosos, històrics, i paisatges. També dissenyava tapissos i, fins i tot, cases.
Les seves característiques com a pintor són la realització de grans quadres per a altars, una coloració alegre i una temàtica que va des de bodegons opulents a retrats aristocràtics passant per temes mitològics.
[edita] Pintures més destacades
Entre les seves obres destaquen:
- Descendiment de Crist, de caràcter religiós, realitzat entre 1611 i 1612
- Retrat eqüestre del Duc de Lerma de 1603
- Les tres Gràcies de 1638,
- La sèrie de pintures dedicada a la reina de França, Maria de Mèdici.
Altres obres:
- El jardí de l'amor (1630-1638)
- Dansa de vilatans (1635)
- Autoretrat amb la seva esposa Isabel Brant (1609)
- Enrique IV de França rebent de Júpiter i Juno el retrat de Maria de Mèdici (1621-1624)
- Judici de Paris (Rubens) (1638) (Juicio de Paris)
- El rapte de les filles de Leucip
- Caritat romana (pintura) (1612)
També és autor dels esbossos i cartrons de tapissos emprats al monestir de Nuestra Señora de la Consolación, també conegut com de les Descalzas Reales (Madrid).
|
|
[edita] Enllaços externs
[edita] Bibliografia
- Alpers, Svetlana: The Making of Rubens. New Haven 1995.
- Heinen, Ulrich, Rubens zwischen Predigt und Kunst. Weimar 1996.
- Belkin, K. L.: Rubens. London 1998.
- Büttner, Nils, Herr: P. P. Rubens. Göttingen 2006.
- Corpus Rubenianum Ludwig Burchard. An Illustrated Catalogue Raisonne of the Work of Peter Paul Rubens Based on the Material Assembled by the Late Dr. Ludwig Burchard in Twenty-Seven Parts, Edited by the Nationaal Centrum Voor de Plastische Kunsten Van de XVI en de XVII EEUW.
- Lilar, Suzanne: Le Couple (1963), Paris, Grasset; Reedited 1970, Bernard Grasset Coll. Diamant, 1972, Livre de Poche; 1982, Brussels, Les Éperonniers, ISBN 2-8713-2193-0; Translated as Aspects of Love in Western Society in 1965, by and with a foreword by Jonathan Griffin, New York, McGraw-Hill, LC 65-19851.
