Reforma Protestant
De Viquipèdia
De la sèrie d'articles sobre Cristianisme |
|
Història del cristianisme |
|
Teologia Cristiana |
|
Les Escriptures |
|
Esglésies Cristianes |
La Reforma Protestant va ser una sèrie de moviments religiosos que van sorgir el segle XVI, amb la intenció de renovar l'Església Catòlica a l'Europa Occidental. El començament de la Reforma Protestant va ser la publicació de les 95 tesis de Martí Luter. Encara que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l'anabaptisme.
[edita] Història
Els moviments reformistes van sorgir des del segle XIII, amb el qüestionament d'algunes pràctiques i doctrines de l'Església Catòlica. Els més radicals van ser exposats per John Wyclif a la Universitat d'Oxford, i després per Jan Hus a la Universitat de Praga. L'Església Catòlica va concloure oficialment el debat amb el Concili de Constança (1414-1418). El conclau va condemnar Jan Hus, qui va ser executat. El Concili de Constança va donar força a la concepció tradicional medieval de l'Església. No va resoldre les tensions nacionalistes ni teològiques que van sorgir a Europa el segle anterior.
El començament de la Reforma Protestant, però, va ser la publicació de les 95 tesis de Martí Luter, un sacerdot agustí de Wittenberg, qui va convidar als altres teòlegs i professors universitaris a reobrir el debat relacionat amb la venda d'indulgències, el 1517. Paral·lelament, va sorgir un moviment a Suïssa, encapçalat per Huldrych Zwingli. Aquests dos moviments coincidien en els temes generals de la reforma, però, els seguidors de Zwingli creien que la Reforma luterana era massa conservadora, la qual cosa els va dur a prendre posicions més radicals.
Després d'aquest primer període de la Reforma, Luter va ser excomunicat de l'Església, i el moviment va ser condemnat oficialment pel Papa. Els protestants varen començar a organitzar-se com a institucions o esglésies independents. Els escrits de Luter i de Joan Calví van ser la influència més gran que va unir i definir la teologia protestant.
El protestantisme va ser ràpidament condemnat pels catòlics, fet que va portat a guerres religioses i a l'escissió d'Europa segons la confessió majoritària (a grans trets, el nord era protestant i el sud catòlic). A l'apartat religiós, la resposta catòlica va suposar el naixement de la Contrarreforma, liderada per Erasme.
[edita] Característiques del pensament protestant
Els trets generals de les esglésies protestants són:
- la negació de l'autoritat del Papa
- una major importància de la Bíblia, de la qual van traduir i multiplicar els exemplars, en part gràcies a la impremta
- només Crist és el mediador entre Déu i la gent, això canvia radicalment el paper dels sacerdots
- rebuig dels mètodes catòlics per a obtenir la salvació: intercessió dels sants i indulgències
- negació d'alguns sacraments
Dintre de les esglésies protestants destaquen els luterans, els anabaptistes, els calvinistes i posteriorment els anglicans.