Hipàtia
De Viquipèdia
Hypatia d'Alexandria (370 a 415) es considera com la primera dona coneguda en fer una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
També va ser molt reconeguda en el camp de l'Astronomia (hi ha un crater i un espadat lunars amb el nom d'Hypatia) i la filosofia del neoplatonisme.
Filla de Theon matemàtic i cap del Museu d'Alexandria a Egipte, va col·laborar en l'obra matemàtica del seu pare. Tant el seu pare com ella eren pagans. Cap l'any 400 Hypatia era una autoritat en l'ensenyament de la matemàtica i la filosofia. Els cristians d'aquella època acostumaven a identificar la ciència amb el paganisme de tota manera entre els alumnes i amistats d'Hypatia es comptaven també cristians prominents. En establir-se un greu conflicte entre el patriarca i el prefecte d’Alexandria on ella s'hi va veure implicada, afegida al fet d'ésser considerada una amenaça per alguns seguidors del cristianisme, va acabar essent assassinada i esquarterada per una banda de monjos cristians.
[edita] Treballs
Tots els treballs d'Hypatia s’han perdut i només es coneixen els títols de les obres per referències d'altres autors:
- Comentari de l'aritmètica de Diofant
- Comentari de la Cònica d'Apol·loni
- Editora del comentari del seu pare Theon de l'Almagest de Ptolomeu i dels elements d'Euclides.
- Perfeccionament de l'astrolabi
