José Luis Rodríguez Zapatero
De Viquipèdia
 |
|
| Càrrec: | 77è President del Govern d'Espanya (5è des de la reinstauració de la democràcia (1977)) |
|---|---|
| Període: | 17 d'abril de 2004 - actualitat |
| Precedit per: | José María Aznar |
| Succeït per: | en el càrrec |
| Naixement: | Valladolid (Castella i Lleó, Espanya), 4 d'agost de 1960 |
| Esposa: | Sonsoles Espinosa |
| Vicepresidenta : | Mª Teresa Fernández de la Vega (PSOE): des del 18 d'abril de 2004 |
| Partit polític: | Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) |
José Luis Rodríguez Zapatero nascut a Valladolid, (Castella i Lleó, Espanya) el 4 d'agost de 1960, és el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González Márquez n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.
Taula de continguts |
[edita] Dades familiars
El 27 de gener de 1990, Zapatero va contraure matrimoni amb Sonsoles Espinosa Díaz, professora de música i filla d'un militar. Tots dos tenen dues filles. L'avi de Zapatero, Juan Rodríguez Lozano, era capità republicà i va ser afullesat el 18 d'agost de 1936 per negar-se a participar a la sublevació nacional i defensar la legitimitat del govern de la república.
[edita] Els inicis en política
Zapatero es va afiliar al PSOE el 1979, i 7 anys més tard va aconseguir l'acta de diputat per Lleó. En aquesta legislatura es va dedicar a ser vocal de la Comissió Constitucional i de la del Defensor del Poble. Mentrestant, també va ser docent universitari de dret constitucional a la Universidad de León entre 1982 i 1986.
El 1988, Zapatero és escollit secretari general provincial del PSOE a Lleó essent reelegit tres anys més tard amb el 98% dels vots dels delegats al congrés. El 1992, durant el 32è congrés del PSOE, Zapatero entra a la executiva federal del partit. Durant les diferents legislatures renova sempre la seva acta de diputat, incloent les eleccions de 2000.
[edita] El 35è congrés federal del PSOE
José Luís Rodríguez Zapatero va arribar a la secretaria general del PSOE el juliol de 2000 després de guanyar una renyides eleccions amb el seu rival i favorit José Bono. Al congrés s'hi varen presentar unes altres dues candidates que van quedar descartes de seguida, Rosa Díez del PSE-EE i Matilde Fernández, pròxima a l'òrbita d'Alfonso Guerra.
Zapatero va comptar principalment amb el suport del PSC i del PSOE d'Andalusia per guanyar el congrés, mentre que els barons, amb Felipe Gonzalez inclòs, van donar suport a Bono.
De fet, un cop acabades les eleccions del 12 de març de 2000, amb la victòria per majoria absoluta del PP i amb la convocatòria del congrés extraordinari del partit, Zapatero va fer costat a Bono, fins que els seus companys de l'anomenada tercera via, especialment Trinidad Jiménez, Jordi Sevilla, Carme Chacón i Jesús Caldera el van convèncer per a que es presentés a secretari general.
[edita] Cites electorals com a Secretari General
Des de que J.L.Rodríguez Zapatero és secretari general del PSOE, el partit socialista ha estat sempre la llista més votada en les eleccions de caràcter general, tant sigui les municipals de 2003, les generals de 2004 i les europees del mateix any. A Catalunya els resultats en aquestes diferents cites electorals també han donat com a llista més votada el PSC, especialment a les eleccions europees.
[edita] Eleccions municipals
A pesar de ser la força més votada, la victòria va ser força amarga per a Zapatero, ja que la sensació de desfeta que havia de patir el PP després de la guerra d'Iraq no es va produïr.El PP es va endur més regidors i la majoria d'alcadies de capital de província, especialment Madrid on Alberto Ruíz-Gallardón va esdevenir alcalde. El PSOE va obtenir victòries importants a Saragossa, La Corunya, Sant Sebastià i Sevilla. A Catalunya, el PSC va perdre força vots en relació a ERC i ICV , tot i que va tornar a ser la llista més votada a Barcelona, Girona i Lleida i va perdre a Tarragona per molt poc.
| Partit (Espanya) | nºvots | regidors |
|---|---|---|
| PSOE | 7.999.178 (34,83%) | 23.224 |
| PP | 7.875.762 (34,29%) | 23.615 |
| Altres | 1.534.924 (6,68%) | 4.892 |
| CIU | 789.871 (3,44%) | 3.687 |
| IU | 1.394.871 (6,07%) | 2.198 |
| ERC | 419.961 (1,83%) | 1.282 |
| Partit (Catalunya) | nºvots | regidors |
|---|---|---|
| PSC | 1.103.851 (34,02%) | 2.281 |
| PP | 360.553 (11,11%) | 350 |
| Altres | 123.122 (3.79%) | 358 |
| CIU | 789.871 (24,34%) | 3.687 |
| ICV | 335.861 (10,37%) | 397 |
| ERC | 419.961 (12,77%) | 1.282 |
[edita] Eleccions autonòmiques de 2003
Les Eleccions autonòmiques catalanes (2003), suposen en principi una derrota pel PSC que guanya en vots, però no en escons, però la decisió d'ERC de fer a Pasqual Maragall President de la Generalitat obren una nova etapa política a Catalunya. Zapatero dóna suport a la creació del tripartit tot i les desavinences posteriors.
| Partit (Catalunya) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 1.024.425 (31,23%) | 46 |
| PSC | 1.031.454 (31,44%) | 42 |
| ERC | 544.324 (16,59%) | 23 |
| PP | 393.499 (12,0%) | 15 |
| ICV | 241.163 (7,35%) | 9 |
[edita] Eleccions autonòmiques de 2006
L'any 2006 i després de la dissolució del tripartit, el president Pasqual Maragall dissolt el parlament de Catalunya i convoca eleccions pel dia 1 de novembre de 2006. A més a més, Pasqual Maragall anuncià la seva intenció de no presentar-se i José Montilla, fins aleshores ministre d'Indústria del govern de Zapatero, és escollit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya pel PSC i substituït per Joan Clos.
Les eleccions mostren una pérdua de 5 escons per al PSC i de milers de vots, especialment a la circumscripció de Barcelona, i la vuitena victòria de CiU en unes leccions autonòmiques, aquesta vegada en vots i en escons.
Els pactes posteriors a les eleccions, permeten la reedició del tripartit entre el PSC, ERC i ICV i fan al ex-ministre del govern de Zapatero, José Montilla president de la Generalitat i a Josep Lluís Carod-Rovira vice-president. A pesar de que en diferents mitjans de comunicació es va dir que Zapatero preferia un pacte entre el PSC i CIU, oficialment respecta i dóna suport a la decisió de Montilla.
| Partit (Catalunya) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| CIU | 928.511 (31,52%) | 48 |
| PSC | 789.767 (26,81%) | 37 |
| ERC | 414.067 (14,06%) | 21 |
| PP | 313.479 (10,64%) | 14 |
| ICV | 281.474 (9,66%) | 12 |
| Cs | 89.567 (3,04%) | 3 |
[edita] Eleccions generals a les Corts Espanyoles
El 14 de març de 2004, Zapatero guanyaria contra pronòstic les eleccions generals amb 6 punts d'avantatge sobre el PP. El diumenge abans de les eleccions, penúltim dia permès per la legislació espanyola per a publicar sondejos d'opinió, les enquestes marcaven una tendència més o menys elevada cap a un tímid retrocés del PP que guanyava les eleccions i un avanç del PSOE que evitava, per poc o per molt segons la publicació, la majoria absoluta de Mariano Rajoy.
El dijous 11 de març, però, una sèrie d'explosions en uns trens de rodalies de la capital de l'estat espanyol, on moririen 191 persones, van comportar una tempesta política. Mentre, les investigacions semblava que apuntaven a Al Qaeda, el govern d'Aznar es mostrava convençut de l'autoria d'ETA. Durant les manifestacions institucionals del dia 12 de març i espontànies del 13 de març, les queixes per la gestió dels atemptats per part del govern van ser evidents. El dia de les eleccions, el recompte mostrava que era el PSOE qui havia guanyat les eleccions.
| Partit (Espanya) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| PSOE | 11.026.163(42,59%) | 164 |
| PP | 9.763.144 (37,71%) | 148 |
| CIU | 835.471 (3,23%) | 10 |
| ERC | 652.196 (2,52%) | 8 |
| PNB | 420.980 (1,63%) | 7 |
| IU | 1.284.081 (4,96%) | 5 |
| CC | 235.221 (0,91%) | 3 |
| BNG | 208.688 (0,81%) | 2 |
| CHA | 94.252 (0,36%) | 1 |
| EA | 80.905 (0,31%) | 1 |
| NAF-BAI | 61.045 (0,24%) | 1 |
| Partit (Catalunya) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| PSC-PSOE | 1.586.748 (39,47%) | 21 |
| PP | 626.107 (15,58%) | 6 |
| CIU | 835.471 (20,78%) | 10 |
| ERC | 638.902 (18,89%) | 8 |
| ICV | 234.790 (5,84%) | 2 |
[edita] Eleccions al Parlament Europeu
Les eleccions al Parlament Europeu de 2004 van ser plantejades pel PP com una venjança del que havia succeït al 14-M. De totes maneres, la principal notícia fou la baixa participació que no arribà al 50%, i la victòria, encara que per poc menys de 400.000 vots, del PSOE. A Catalunya, després d'uns mesos políticament molt intensos, el PSC tornaria a guanyar les eleccions, aquesta vegada probablement amb el marge més ampli ja que hauria obtingut pràcticament 25 punts d'avantatge sobre la segona força política, en aquest cas el PP de Josep Piqué.
| Partit (Espanya) | nºvots | diputats |
|---|---|---|
| PSOE | 6.741.112(43,46%) | 25 |
| PP | 6.393.192 (41,21%) | 24 |
| GALEUSCA | 798.816 (5,15%) | 2 |
| IU-ICV | 643.136 (4,15%) | 2 |
| EUROPA DE LOS PUEBLOS | 380.709 (2,45%) | 1 |
| Partit (Catalunya) | nºvots | % de vots |
|---|---|---|
| PSC | 907.121 | 42,85% |
| PP | 377.104 | 17,81% |
| GALEUSCA | 369.103 | 17,44% |
| IU-ICV | 151.871 | 7,17% |
| EUROPA DE LOS PUEBLOS | 249.757 | 11,8% |
| GRUP VERD EUROPEU | 12.793 | 0,6% |
| PARTIDO DEL CANNABIS | 9.205 | 0,43% |
[edita] Referèndum Constitució Europea
Com a president del govern espanyol, Zapatero va convocar un referèndum per aprovar la Constitució Europea firmada a Roma. Al febrer de 2005, els ciutadans de l'estat espanyol van ratificar el tractat en referèndum, tot i que la participació va ser molt baixa ja que tan sols van votar el 41,77%. A Catalunya, els ciutadans que van votar també van ratificar el tractat, tot i que el percentatge de vots negatius va ser més elevat que a la resta de l'estat. La participació a Catalunya va ser del 40,6%. Posteriorment, el tractat no va ser ratificat pels electors de França i dels Països Baixos.
| Opció (Espanya) | nºvots |
|---|---|
| SI | 11.057.563 (76,96%) |
| NO | 2.453.002 (17,07%) |
| BLANC | 856.664 (5,96%) |
| Opció (Catalunya) | nºvots |
|---|---|
| SI | 1.386.794(64,84%) |
| NO | 597.198 (27,92%) |
| BLANC | 154.926 (7,24%) |
[edita] Referèndum Reforma Estatut de Catalunya
El 18 de juny de 2006, es celebraria el referèndum sobre la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya. El procés que havia començat quan Zapatero encara era secretari general del PSOE i acabaria en un referèndum al bell mig de la legislatura. El sí que defensaven tant el PSOE, el PSC, ICV i CIU guanyaria enfront del no que defensaven el PP i ERC. La jornada estaria marcada per la baixa participació, ja que tan sols el 49,4% dels electors s'arribaria als col·legis electorals a dipositar el seu vot.
| Opció | nºvots |
|---|---|
| SI | 1.881.765 (73,9%) |
| NO | 528.472 (20,76%) |
| BLANC | 135.998 (5,34%) |
[edita] Líder de l'oposició (2000-2004)
[edita] Les primeres polèmiques
Els primers problemes entre Zapatero com a líder de la oposició i Aznar com a president del govern van ser pel preu del petroli i especialment per les declaracions de la ministra de sanitat davant el mal de les vaques boges. Posteriorment, l'atracament del Tireless a les costes de Gibraltar tornarien a provocar polèmica entre govern i oposició.
El 19 de desembre de 2001, Zapatero fa una visita al regne de Marroc poc després de l'expulsió de l'ambaixador espanyol a Rabat, el que comporta crítiques des del govern d'Aznar que acabarien amb la crisi de la invasió de l'illot de Perejil per part de tropes marroquines. Zapatero, però, afirmaria durant el debat de l'estat de la nació de 2002 que Aznar podia tenir tot el seu suport en aquesta crisi.
[edita] Vaga general
El 20 de juny de 2002 els sindicats majoritaris de l'estat CCOO i UGT convoquen una vaga general a la qual Zapatero dóna suport. La vaga té un èxit relatiu segons la font. Mentre sindicats i el PSOE asseguren l'èxit de la protesta, el portaveu del govern assegura a les set del matí que la vaga ha estat un fracàs, mostrant alguns diaris que havien sortit al carrer.
[edita] El Prestige
El 19 de novembre de 2002, un petrolier rus, el Prestige, s'enfonsà prop de les costes gallegues provocant una marea negra (chapapote) que arribà de la Costa da Morte fins a les platges de Guipúscoa. El govern, però, va treure importància en un començament al problema, i fins i tot el portaveu del govern, Mariano Rajoy, afirmaria que tan sols un petits filaments sortien del vaixell i arriben a l'aigua. La realitat, però, denotaria una important catàstrofe ecològica amb la pèrdua de moltes vides animals i d'ecosistemes. Zapatero i el PSOE criticarien la falta de reacció del govern i donarien suport a les queixes que arribaven de diferents col·lectius com Nunca Mais. De totes maneres, durant una manifestació de protesta a Santiago de Compostel·la el líder del PSOE va ser escridassat per alguns manifestants.
[edita] La Guerra d'Iraq
La decisió de Bush d'invair l'Iraq i acabar amb la dictadura de Sadam Hussein va provocar l'enfrotament més important entre el PSOE i el govern mentre Zapatero va estar a l'oposició. Els sondetjos d'opinió mostraven que la majoria de la població espanyola rebutjava aquesta invasió, però el govern del PP va decidir donar suport no militar a la invasió de tropes del EUA i del Regne Unit durant una reunió entre Bush, Aznar i Blair a l'arxipèlag portuguès de les Açores. Aquesta decisió va portar a que hi haguessin multitudinàries manifestacions arreu de l'estat. A l'organitzada a Madrid, Zapatero va asisitir-hi en qualitat de cap de l'oposició i líder del PSOE. Un cop acabada la guerra, el govern d'Aznar sí que donaria suport militar enviant tropes espanyoles a territori iraquià, provocant la promesa electoral de Zapatero de retirar-les si era escollit president.
[edita] El atemptats de l'11-M
El 11 de març de 2004 una série de explosius destrossen quatre trens de rodalies de la ciutat de Madrid. En un primer moment el govern atribueix l'atemptat a ETA i Zapatero fa un comunicat mostrant la seva indignació en contra del crim comès per la banda terrorista i cancelant el final de campanya de les eleccions que s'havien de celebrar el diumenge 14 de març. Posteriorment, a mesura que avança la investigació, l'autoria sembla estar més pròxima a moviments islamistes pròxims a Al-Qaeda que no pas a ETA. Tot i així el govern d'Aznar, especialment el ministre d'interior Ángel Acebes segueixen denotant que la principal sospitosoa és ETA, el que provoca l'indignació de molta gent i la protesta espontània davant diferents seus del PP. Zapatero es manté al marge i no fa cap comunicat fins que el mateix dia de les eleccions, assegura que és el guanyador de les mateixes i demana als seus simpatitzants que ho celebrin amb moderació, per respecte a les víctimes. Els simpatitzants del PSOE que celebraven la victòria electoral el responguerem amb crits de "No ens fallis".
[edita] Legislatura 2004-2008
[edita] La promesa i tramitació de l'Estatut
El 13 de novembre de 2003 en un multitudinari míting del PSC al Palau de Sant Jordi en campanya electoral de les eleccions autonòmiques, que portaren a Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero la promesa d'aprovar l'Estatut:
- Donaré suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya
El 30 de setembre de 2005, després de dos anys de preparació i negociacions el Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació". El 2 de novembre el Congrés de Diputats aprovà l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. Al cap d'un temps, però, Zapatero va asegurar que qualsevol estatut que s'aprovés, havia de ser respectuós amb la carta magna espanyola i venir avalat per un ampli consens.
Posteriorment, i durant les negociacions, Zapatero va arribar a un pacte amb Artur Mas de CiU per aprovar el nou Estatut d'Autonomia a les corts espanyoles. Aquest pacte però només va ser subscrit per tres del quatre grups parlamentaris que havien donat suport al text al parlament, CiU, PSC i ICV. El quart, ERC no va signar aquest acord i no va votar a favor Estatut ni al congrès ni al senat espanyol. Després de diferents deliberacions, ERC va demanar el NO al referèndum, el que va provocar que Pasqual Maragall expulsés els republicans del govern català i que Zapatero evidenciés la intenció de combinar els pactes amb CIU i amb ERC a les corts espanyoles.
[edita] Matrimonis homosexuals
Una de les iniciatives del govern de Zapatero ha estat legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe i permetre l'adopció de fills. La iniciativa va tenir l'oposició del Partit Popular i de la Conferència Episcopal Espanyola que entenien que aquesta llei anava en contra de la família, promovent una manifestació multitudinària a Madrid en protesta de la mateixa. Fins i tot, la iniciativa va ser rebutjada des de la Santa Seu.
[edita] El retorn dels Papers de Salamanca
Una altre de les decisions polèmiques del govern de Zapatero ha estat el retorn dels papers de Salamanca que l'exèrcit franquista havia incautat durant els anys de la repressió acabada la guerra civil espanyola i que restaven a les dependències de l'arxiu nacional de la guerra civil. La decisió, molt celebrada a Catalunya va ser molt criticada a la ciutat de Salamanca on fins i tot es va canviar el nom del carrer on estava l'arxiu. El carrer de Gibraltar va passar a dir-se calle del expolio.
[edita] Política exterior
La política exterior de Zapatero té com a punt de partida el retorn de les tropes que el president Aznar va enviar a l'Iraq. El compliment d'aquesta promesa electoral, tot just l'endemà de prendre possesió del càrrec, va ser durament criticada per l'oposició del PP i per l'administració Bush. Fins i tot, l'aleshores candidat demòcrata a la Casa Blanca, John Kerry va demanar a Zapatero que no tornés les tropes a Espanya. Des d'aleshores, les relacions entre el govern de Zapatero i l'administració Bush han estat més aviat fredes, en relació a les relacions que havia establert el president Aznar.
Per altra banda, Zapatero va propulsar la creació de l'Aliança de Civilitzacions sota protecció de l'ONU. A pesar de tenir força acceptació, la negativa a entrar-hi, fins al 2006, del govern dels EUA ha propiciat poca representativitat a aquesta nova organització que va tenir el seu primer encontre a Palma de Mallorca. De la mateixa manera, al 2006 es va presentar a Istanbul (Turquia) el primer estudi d'aquesta organització. Zapatero, el primer ministre turc Recep Tayyip Erdoğan i Kofi Annan, impulsors del grup, presentaren les conclusions de l'estudi on s'assegurava que les causes del distanciament entre orient i occident eren de caire polític i no confessional.
El ministre d'Afers Exteriors de Zapatero és Miguel Ángel Moratinos, un conegut arabista. El juliol de 2006, Zapatero va criticar la intervenció militar israeliana al Líban.
[edita] El procés de pau a Euskadi
Una altra de les iniciatives polítiques de Zapatero ha estat la decisió de parlar amb la banda ETA, en cas de que aquesta declarés un alt al foc. Durant el debat de l'estat de la nació de 2005, tots els grups del congrés espanyol, amb excepció del PP, votaren una resolució en favor de que en absència de violència el govern pugués establir un diàleg amb la banda. El 22 de març de 2006 la banda declara un alto al foc permanent i s'obre a la possibilitat d'obrir un procés de diàleg. Encara que l'extorsió a empresaris y el terrorisme de la Kale Borroka continuà, el juny de 2006, el PSE-EE declarà que obria conversacions amb el braç polític d'ETA, la il·legalitzada Batasuna, fet que provocà la ruptura entre el PP i el PSOE. El 29 de juny de 2006, Zapatero confirmaria l'inici de converses amb ETA. No obstant, la pròpia Batasuna ha afirmat que aquests contactes ja existien inclús abans de les eleccions generals de 2004. El 29 de desembre de 2006 durant la valoració de Zapatero de l'any, després de l'últim consell de ministres, assegurà en relació al terrorisme que estavem millor que l'any 2005 i que en 2007 ho estariem encara més. Aquell mateix dia, ETA aparcà una furgoneta carregada amb explosius a l'aeroport de Barajas, a Madrid, que explotà el 30 de desembre de 2006, provocant dues víctimes mortals i el trencament de l'alto el foc permanent. El mateix dia Zapatero anuncià la suspensió de tota iniciativa de diàleg. Dies després, el ministre de l'interior Alfredo Pérez Rubalcaba assegurava el trencament del procés i de les negociacions amb la banda terrorista ETA. El 15 de gener de 2007 Zapatero reconeix al congrés dels diputats l'error d'afirmar que el procés anava ben encaminat. Tanmateix, membres d'HB i inclús del propi partit socialista han reconegut contactes posteriors a l'atemptat.
Durant els mesos de febrer i març de 2007, el PP organitza una serie de manifestacions a tot l'estat per protestar per la política antiterrorista del govern de Zapatero. La més important es celebra el 10 de març, on un nombre elevat de persones es manifesta a Madrid per la concessió per part del govern de presó atenuada al etarra Iñaki de Juana Chaos, que es trobava en un precari estat de salut com a conseqüència d'una vaga de fam.
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Web oficial de La Moncloa (castellà)
- Vídeo de la promesa de l'Estatut
- Base de dades dels Resultats Electorals del Ministeri d'Interior (castellà)
| Precedit per: José María Aznar |
President del Govern d'Espanya 2004–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
| Precedit per: Joaquín Almunia |
Secretari General del PSOE 2000–- actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
