Sakhà
De Viquipèdia
| Саха Республиката (Sakhà Respublikata) Респу́блика Саха́ (Яку́тия) (Respúblika Sakhà (Iakútia)) |
|
|---|---|
|
|
|
| Informació | |
| Capital: | Iakutsk |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 3.103.200 km² |
| Governador | Viatxeslav Xtírov |
| Idiomes oficials | Iacut i rus |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La República de Sakhà (en rus Респу́блика Саха́ (Яку́тия), en iacut Саха Республиката, Sakhà Respublikata) és una república (subjecte federal) integrada dins la Federació Russa, tradicionalment anomenada Iacútia, nom agafat del rus Яку́тия. Aquesta extensa república autònoma asiàtica –gairebé tan gran com l'Índia– està situada al nord de Sibèria, entre l'oceà Glacial Àrtic al nord, el districte autònom de Txukotka, la província de Magadan i el territori de Khabàrovsk a l'est, la província de l'Amur al sud, les províncies de Txità i d'Irkutsk al sud-oest i els districtes autònoms dels Evenkis i de Taimir a l'oest. Té una extensió de més de tres milions de quilòmetres quadrats i una població propera al milió d'habitants. La capital és Iakutsk.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Banyat pel mar de la Sibèria Oriental i el mar de Làptev, un 40% del territori es troba situat per damunt del Cercle Polar Àrtic. Ocupa una extensíssima regió de tundra i taigà de l'altiplà de la Sibèria central, partida en dues meitats pel riu Lena; a la part oriental discorre el riu Kolima. La meitat nord-oriental del territori té un relleu molt accidentat (muntanyes de Verkhoiansk i Txerski, amb el pic Pobeda, de 5.147 m, la màxima altitud de la república), i al sud les muntanyes de Stanovoi el separen de la vall de l'Amur. Inclou l'arxipèlag de la Nova Sibèria.
[edita] Demografia
- Població: 949,280 (2002)
- Urbana: 609,999 (64.3%)
- Rural: 339,281 (35.7%)
- Masculina: 464,217 (48.9%)
- Femenina: 485,063 (51.1%)
- Grups ètnics: Segons el Cens rus (2002) lacomposició nacional éss • 432,290 iacuts (45.54%), • 390,617 russos(41.15%), • 34,633 ucraïnesos (3.65%), • 18,232 evenkis (1.92%), • 11,657 evens (1.23%), • 10,755 tàtars (1.13%), • 7,266 buriats (0.77%), • 4,236 bielorussos (0.45%), • 2,764 armenis (0.29%), • 2,355 baixkirs (0.25%), • 2,293 àzeris (0.24%), • 2,283 alemanys (0.24%), • 2,255 moldaus (0.24%), • 2,072 mordovians (0.22%), • 1,815 coreans (0.19%), • 1,700 txuvaixos (0.18%), • 1,454 kirguisos (0.15%), • 1,272 dolgans (0.13%), • 1,272 uzbeks (0.13%), • 1,105 tadjiks (0.12%), • 1,097 iukagirs (0.12%), • 1,000 ingúixos (0.11%), i altres grups amb menys d’un miler de persones cadascun. (0.28% dels habitants no es declararen de cap nacionalitat).
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Iacuts | 233,273 (56.5%) | 226,053 (46.4%) | 285,749 (43.0%) | 313,917 (36.9%) | 365,236 (33.4%) | 432,290 (45.5%) |
| Dolgans | 10 (0.0%) | 64 (0.0%) | 408 (0.0%) | 1,272 (0.1%) | ||
| Evenkis | 10,432 (2.5%) | 9,505 (2.0%) | 9,097 (1.4%) | 11,584 (1.4%) | 14,428 (1.3%) | 18,232 (1.9%) |
| Evens | 3,133 (0.8%) | 3,537 (0.7%) | 6,471 (1.0%) | 5,763 (0.7%) | 8,668 (0.8%) | 11,657 (1.2%) |
| Iukaghirs | 267 (0.1%) | 285 (0.1%) | 400 (0.1%) | 526 (0.1%) | 697 (0.1%) | 1,097 (0.1%) |
| Txuktxis | 400 (0.1%) | 325 (0.1%) | 387 (0.1%) | 377 (0.0%) | 473 (0.0%) | 602 (0.1%) |
| Russos | 146,741 (35.5%) | 215,328 (44.2%) | 314,308 (47.3%) | 429,588 (50.4%) | 550,263 (50.3%) | 390,671 (41.2%) |
| Ucraïnesos | 4,229 (1.0%) | 12,182 (2.5%) | 20,253 (3.0%) | 46,326 (5.4%) | 77,114 (7.0%) | 34,633 (3.6%) |
| Altres | 14,723 (3.6%) | 20,128 (4.1%) | 27,448 (4.1%) | 43,695 (5.1%) | 76,778 (7.0%) | 58,826 (6.2%) |
El iacut és llengua oficial a la república juntament amb el rus.
[edita] Economia
L'economia de Sakhà està basada sobretot en l'exportació de matèries primeres (sobretot diamants i or, i també estany, mica i carbó). Pel que fa als diamants, a la república s'hi produeix més del 90% de tot Rússia, i el 40% de tot l'or. El poble autòcton (els iacuts o sakhàs) són coneguts com a bons caçadors, pescadors i pastors de rens.
[edita] Història
El país ja fou habitat en el paleolític superior, a l'alt Lena (vers el 5.000 aC) i la vall de l'Aldan. El Neolític ocupà tota la conca del Lena, amb petroglifs que descrivien caçadors de cèrvols, relacionats amb altres de la resta de la conca del Lena, l'Indigirka i el Kolyma. Potser eren avantpasats dels actuals iucaghirs.
A l’edat dels metalls hi ha mostres de la Cultura de Glazkovo (Baikal), com els enterraments als rius Bugatxan i Itxtxiliakh (II mil·lenni aC). En el primer mil·lenni hi arribà el ferro, però l’economia continuà sent depredadora. Cap el 1.500 aC reberen influència de l'art de les estepes.
El territori fou habitat inicialment (segle I aC) per tribus tunguses (evenkis i evens o lamuts), caçadores de rens, i paleosiberianes (iucaghirs i txuktxis). Cap el segles X i XIII hi arribaren els iacuts, tribu de parla turquesa que fou empentada del seu territori original, als voltants del llac Baikal, pels mongols buriats, fins al Lena mitjà.
Per un temps, del 1921 al 1922, Sakhà, coneguda amb el nom de Iacútia, fou també un estat autònom.
Després de la revolució de febrer de 1917, les autoritats locals de Iacútia van reconèixer el govern provisional. Després de la Revolució d'Octubre, els elements menxevics de Iacútia van crear un Comitè de Defensa de la Revolució formalment proclamat el 22 de febrer de 1918, que va funcionar com un govern autònom i va existir fins el 7 de juliol de 1918, quan fou dissolt pels avatars de la guerra civil que va portar fins allí els bolxevics. L’agost de 1918, Iacútia va caure en mans dels blancs, però els bolxevics locals van prendre el poder el 14/15 de desembre de 1918.
El novembre de 1921, forces blanques van entrar a la regió. El març de 1922, a Txuraptxa (Iacútia), nacionalistes iacuts i russos blancs van crear l’Administració Popular Regional Provisional de Iacútia, dirigida per G. Iefimov i amb una força armada (l'Exèrcit Popular de Iacútia) dirigida per Korobeinikov. Derrotats per l’exèrcit de la República de l'Extrem Orient, l’administració i l’exèrcit foren evacuats cap als ports d'Okhotsk i Aian, a l'actual territori de Khabàrovsk. El 27 d'abril de 1922 fou creada la República Socialista Soviètica Iacut (coneguda per RSSA de Iacútia).
L'estiu de 1922, l’administració iacut derrocada va demanar ajuda als emigrats blancs a Harbin (Xina). Es va formar la Brigada (o Drujina) Siberiana Voluntària, dirigida pel general A. Pépeliaev. El 17 de juliol de 1923, els destacaments de Pépeliaev van ser fets presoners a Aian i la resistència es va acabar.
La bandera del govern autònom fou negra, blanca i vermella, i se suposa que derivava de l'escut concedit pels tsars a la regió, que té aquests colors.
El nom actual, República de Sakhà, fou adoptat al començament de 1992, just després de la desintegració de la Unió Soviètica, quan el territori va accedir a una més àmplia autonomia dins la Federació Russa. Sakhà és el nom que el poble iacut dóna al seu país.
