Baixkíria
De Viquipèdia
| Респу́блика Башкортоста́н (Respúblika Baixkortostan) Башҡортостан Республикаһы (Baixqortostan Respublikahi) |
|||
|---|---|---|---|
|
|||
| Informació | |||
| Capital: | Ufà | ||
| Població
- Total |
|
||
| Superfície | 143.600 km² | ||
| Governador | Mortaza Ghöbäydulla uly Räximev |
||
| Idioma oficial | Rus i baixkir | ||
| Lloc web | Govern | ||
 |
|||
Baixkíria (en rus Башки́рия), oficialment Baixkortostan (en rus Респу́блика Башкортоста́н, Respúblika Baixkortostan; en baixkir Башҡортостан Республикаһы, Baixqortostan Respublikahi; en tàtar Başqortostan Respublikası), és un subjecte federal (república) de la Federació Russa des del 31 de març de 1992. El 2002 comptava amb 4.104.336 habitants en 143.600 km². La capital és Ufà. Limita al nord amb el territori de Perm i la província de Sverdlovsk, a l'est amb la de Txeliàbinsk, al sud i a l'oest amb la d'Orenburg, a l'oest amb la república de Tatària i al nord-oest amb la d'Udmúrtia.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Baixkíria conté una part dels Urals meridionals i les planes adjacents; la màxima altitud n'és el mont Iamantau (1.638 m). La màxima distància de nord a sud és de 550 km, i d'est a oest és de més de 430 km. Hi ha més de 13.000 rius a la república, els principals dels quals són el Belaia o Ağidel (1.430 km) i el seu afluent l'Ufà o Öfö (918 km).
[edita] Economia
Baixkíria és rica en reserves petrolieres; de fet, era un dels centres d'extracció de petroli més importants de l'antiga URSS. Altres recursos naturals són el gas natural, el carbó, el mineral de ferro, l'or, el guix, etc. La indústria gira principalment entorn del petroli, i està ubicada a Ufà i la rodalia.
[edita] Demografia
- Població: 4,104,336 (2002)
- Urban: 2,626,613 (70.8%)
- Rural: 1,477,723 (29.2%)
- Masculina: 1,923,233 (46.9%)
- Femenina: 2,181,103 (53.1%)
- Grups Ètnics
Segons el Cens de 2002, els rússos ètnics eren el 36.3% de la població, mentre que els Baixkirs ètnics eren el 29.8%. Altres grups eren els tàtars (24.1%), txuvaixos (117,317, o 2.9%), mari (2.6%), ucraïnesos (55,249, o 1.4%), mordovians (26,020, o 0.6%), udmurts (22,625, o 0.6%), i altres grups més petits.
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Baixkirs | 671,188 (21.2%) | 737,744 (22.1%) | 892,248 (23.4%) | 935,880 (24.3%) | 863,808 (21.9%) | 1,221,302 (29.8%) |
| Rússos | 1,281,347 (40.6%) | 1,418,147 (42.4%) | 1,546,304 (40.5%) | 1,547,893 (40.3%) | 1,548,291 (39.3%) | 1,490,715 (36.3%) |
| Tàtars | 777,230 (24.6%) | 768,566 (23.0%) | 944,505 (24.7%) | 940,436 (24.5%) | 1,120,702 (28.4%) | 990,702 (24.1%) |
| Mari | 90,163 (2.9%) | 93,902 (2.8%) | 109,638 (2.9%) | 106,793 (2.8%) | 105,768 (2.7%) | 105,829 (2.6%) |
| Altres | 339,041 (10.7%) | 323,250 (9.7%) | 325,380 (8.5%) | 313,278 (8.1%) | 304,544 (7.7%) | 295,788 (7.2%) |
Llengües parlades: rus (~100%), tàtar (~30%), baixkir (~20%). Hom suggereix que alguns tàtars que el cens de 2002 minva el nombre de tàtars en favor del de baixkirs [1]. Tanmateix, el resultat dels darrers tres cens (1979, 1989, 2002) suggereix que molts baixkirs foren comptats com a tàtars al cens del 1989.
[edita] Evolució de la població
| Any | Població |
|---|---|
| 1897 | 1,991,000 |
| 1913 | 2,811,000 |
| 1926 | 2,547,000 |
| 1939 | 3,158,000 |
| 1959 | 3,340,000 |
| 1970 | 3,818,000 |
| 1979 | 3,849,000 |
| 1989 | 3,950,000 |
| 2002 | 4,104,000 |
| 2005 | 4,078,800 |
[edita] Història
Amb l’arribada de la perestroika començaren les primers demandes nacionals dels baiskirs, que de seguida reberen el suport del Mufti de la Regió Eurosiberiana resident a Ufa, Talgat Tadjuddin. Aquest, però, passaria a ser mufti dels tàtars, i des del 1992 Muhammed Nigmatulin serà el mufti dels baixkirs.
El 17 de juny del 1991 adoptà el nom de Bashqortostan i decidí de signar per separat de Rússia el tratat de la Unió, cosa que provoca disturbis estudiantils a Ufa el 15 de novembre, amb 5 ferits.
El 25 d'abril del 1993 introduí una cinquena pregunta en el referèndum de la nova constitució russa, referent a la independència econòmica. Murtaza Rakhimov (1934), president baixkir, Mikhail Zaitsev, cap de l’assemblea, Rim Bakiyev, primer ministre i Marad Abuzarov, portantveu presidencial, acussaren Jeltsin de violar els tractats federals i decidiren entregar al pressupost federal només el 10 % del que entregaven fins ara. Marat Mirgazyamov (1942) fou nomenat cap del consell de ministres amb l’encàrrec de dur a terme reformes econòmiques.
El resultat del referèndum a Baixkortostan fou d’un 63,2 % a favor de la independència econòmica, d’un 34,7 % a favor de Boris Ieltsin i un 54,1 % en contra. Poc després, el mufti d’Ufa i Murad Zarguishiyev, vicepresident del comité de Llibertat de Conciència del Parlament Baixkir, denunciaren la preminència de la religió ortodoxa en la política rússa, però alhora rebutjaren l’integrisme islàmic. Alguns activistes baixkirs proposaren la creació d’una Confederació del Volga amb Tatarstan i unir-se a Kazakhstan. El govern baixkir, però, advocà per l’adopció d’un règim tributari unificat i l’exigència d’un estatut especial, similar al de Tatarstan. Amb els tàtars també signaren un conveni de cooperació tot oferint-los el petroli que els manca a canvi d’excedents agrícoles.
[edita] Personatges
[edita] Enllaços externs
- (rus) Pàgina oficial de Bashkortostan.
- (anglès) Pàgina oficial de Bashkortostan.
- (anglès) "Bashinform" notífices.
- (anglès) Enllaós en angalès sobre Bashkortostan i Ufa.
- (anglès) Pàgina oficial del 450è aniversari de la unió voluntària de Bashkortostan a Rússia.
- (anglès) Ministeri de relacions econòmiques i comerç de la República de Bashkortostan.
- (anglès) (rus) Bashkortostan Export Portal
| Membres de l'UNPO |  |
|---|---|
| Europa | |
 Abkhàzia |  Baixkortostan |  Escània | Gagaúsia |  Grec d'Albània|  Hongaresos de Romania |  Íngria |  República Txetxena d'Itxkèria | Komi | Kosovo |  Kumyks|  Mari El|  Sandjak Tàtars de Crimea |  Txuvàixia |
|
| Àsia | |
 Aceh |  Ahwazi|  Assiris |  Azerbaidjan Meridional|  Balutxistan Occidental |  Buriàtia | Chin |  Chittagong Hill Tracts |  Kayah |  Khalistan |  Kurdistan|  Moluques del Sud |  Mon |  Nagaland |  Papua Occidental |  Shan |  Sindh | Tibet |  Turcmans de l'Iraq|  Tuva |  Turquestan Oriental |
|
| Àfrica | |
 Cabinda |  Camerun del Sud |  Massai|  Ogoni  Oromo  Rehoboth Basters |  Somaliland |  Twa |  Venda|  Zanzíbar |
|
| Amèrica | |
 Maputxe |  Sioux |
|
| Oceania | |
 Aborígens australians |  Illa de Bougainville |
Túrquic Occidental
Azerbaitjan1 • 
Baixkortostan2 • 
Txuvàixia2 • 
Xipre1 - 
república Turca del Nord de Xipre3 • 
Gagaúsia4 • 
Kabardino-Balkària2 •
Karatxai-Txerkèssia2 • 
Karakalpakistan5 • 
Kazakhstan • 
Tatarstan2 • 
Turkmenistan1 • 
Turquia • 
Uzbekistan • 
Xinjiang6
Túrquic Oriental
República d'Altai2 • 
Khakàssia2 • 
Kirguizistan1 • 
Sakhà2 • 
Tuva2
Notes: (1) Inclou la República Autònoma de Nakhichevan; (2) Subjecte federal de la Federació Russa; (3) Veure Conflicte de Xipre;
(4) Gagaúsia és una entitat territorial autònoma de Moldova; (5) Karakalpakistan és una república autònoma d'Uzbekistan; (6) Xinjiang Uighur és una regió autònoma de la República Popular de la Xina
