Txuvàixia
De Viquipèdia
| Чува́шская Респу́блика (Txuvàixkaia Respúblika) Чăваш Республики (Txavaix Respubliki) |
|
|---|---|
|
|
|
| Informació | |
| Capital: | Xupaixkar en rus Txeboksari |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 18.343 km² |
| Governador | Nikolai Fiodorov |
| Idiomes oficials | Rus i txuvaix |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La República de Txuvàixia (en rus Чува́шская Респу́блика, Txuvàixkaia Respúblika; en txuvaix Чăваш Республики, Txavaix Respubliki), és una de les repúbliques (subjecte federal) de la Federació Russa. la capital és Txeboksari (txuvaix Shupashkar).
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Txuvàixia es troba situada en el centre de la Rússias Europea, en el cor de la regió del Volga-Vyatka, a mig camí entre Nijni Novgorod i Kazan. No és gaire extensa, però és una de les més poblades, amb una població de 1.35 milions d'habitants.
Limita al nord i oest amb el riu Volga, amb la república Mari El al nord i la Província de Nijni Nóvgorod a l'oest, al sud amb Mordòvia i la Província d'Uliànovsk, i a l'est amb Tatarstan. La capital, Txeboksari es troba als marges del Volga, uns 650 km a l'est de Moscou.
Ocupa la part occidental de la conca mitjana del Volga. A la part Norest hi ha el Planell Txuvaix, amb alçàries de 175 metres a 227 metres, que descenen precipitadament sobre el Volga. La part oriental forma part de la Regió del Trans Volga (50-70 m).
El país és travessat per nombrosos rius, tots ells tributaris del Volga (txuvaix Atâl), com els Sura, Bezdna (Pasna), Algashka (Ulxash), Anish (Ënêsh), Uta (Vâta), Kiria, Menia, Svijaga (Sêve), Kubnia, Bula (Pâla) i altres. Els principals llacs (hi ha uns 400) són els Siutkul i Shikhazanskoje, i hi ha una fauna molt variada.
[edita] Economia
La producció és principalment de caire agropequari, amb predomini de la producció de cereals (12 milions de tones) la ramaderia de porcs, ovelles i cabres, així com la producció d’ous i fusta. En el sòl hi na reserves de combustibles vegetals, carbonats i altres, principalment petroli i gas. Són importants els jaciments de dolomites (12.200 tones) i anhidrites (50.900 tones), i el guix (120.000 tones) és de gran qualitat. Es produeixen 46 milions de tones de materials per a la construcció, i fosforita a Alatyr.
La indústria suposa el 60 % del PIB. A Chekbosary hi ha les principals factories industrials, de caire electrònica i química, de transformació de productes agropequaris (hi ha unes 700 empreses d’aquest sector, que empra el 23 % dels treballadors) i fusteres, com a les altres repúbliques del Volga. El percentatge de producció industrial correspon un 36 % a la metal•lúrgica (l’empresa Promtractor, que fabrica bona part dels tractors russos), un 24 % indústries lleugeres (empreses Chimprom, Textilmash, Chekbosary Cotton Mill Ltd i Dieselprom), un 15 % alimentàries, un 7 % elèctriques i similar en materials de construcció.
[edita] Demografia
- Població
Segons el cens del 2002, la població total de Txuvàixia era de 1,346,300. 794,800, o 60.9% de lapoblació vivien a zones urbanes. 510,200, o 39.1% de la població viu a zones rurals. La ciutat més gran és la capital capital, Txeboksari, seguida de la propera Novocheboksarsk.
- Estadístiques vitals (2005)
- Naixements: 13,133 (birth rate 10.1)
- Morts: 19,682 (death rate 15.2)
- Grups ètnics
Segons el Cens rus (2002), els Txuvaixos són el 67.7% de la població de la república. Altres grups inclouen els rússos (26.5%), tàtars (2.8%), mordovians (1.2%), ucraïnesos (0.5%), i nombrosos grups més petits, cadascun amb menys del 0.5% de la població.
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Txuvaixos | 777,202 (72.2%) | 770,351 (70.2%) | 856,246 (70.0%) | 887,738 (68.4%) | 906,922 (67.8%) | 889,268 (67.7%) |
| Russos | 241,386 (22.4%) | 263,692 (24.0%) | 299,241 (24.5%) | 338,150 (26.0%) | 357,120 (26.7%) | 348,515 (26.5%) |
| Tàtars | 29,007 (2.7%) | 31,357 (2.9%) | 36,217 (3.0%) | 37,573 (2.9%) | 35,689 (2.7%) | 36,379 (2.8%) |
| Mordovians | 22,512 (2.1%) | 23,863 (2.2%) | 21,041 (1.7%) | 20,276 (1.6%) | 18,686 (1.4%) | 15,993 (1.2%) |
| Ucraïnesos | 3,629 (0.3%) | 3,837 (0.3%) | 4,487 (0.4%) | 6,122 (0.5%) | 7,302 (0.5%) | 6,422 (0.5%) |
| Altres | 3,074 (0.3%) | 4,759 (0.4%) | 6,443 (0.5%) | 8,752 (0.7%) | 12,304 (0.9%) | 17,177 (1.3%) |
[edita] Enllaços
- Sobre la bandera i escut de Txuvàixia
- Portal oficial dels cossos administratius de la República Txuvaix
- Txuvàixia
| Membres de l'UNPO |  |
|---|---|
| Europa | |
 Abkhàzia |  Baixkortostan |  Escània | Gagaúsia |  Grec d'Albània|  Hongaresos de Romania |  Íngria |  República Txetxena d'Itxkèria | Komi | Kosovo |  Kumyks|  Mari El|  Sandjak Tàtars de Crimea |  Txuvàixia |
|
| Àsia | |
 Aceh |  Ahwazi|  Assiris |  Azerbaidjan Meridional|  Balutxistan Occidental |  Buriàtia | Chin |  Chittagong Hill Tracts |  Kayah |  Khalistan |  Kurdistan|  Moluques del Sud |  Mon |  Nagaland |  Papua Occidental |  Shan |  Sindh | Tibet |  Turcmans de l'Iraq|  Tuva |  Turquestan Oriental |
|
| Àfrica | |
 Cabinda |  Camerun del Sud |  Massai|  Ogoni  Oromo  Rehoboth Basters |  Somaliland |  Twa |  Venda|  Zanzíbar |
|
| Amèrica | |
 Maputxe |  Sioux |
|
| Oceania | |
 Aborígens australians |  Illa de Bougainville |
Túrquic Occidental
Azerbaitjan1 • 
Baixkortostan2 • 
Txuvàixia2 • 
Xipre1 - 
república Turca del Nord de Xipre3 • 
Gagaúsia4 • 
Kabardino-Balkària2 •
Karatxai-Txerkèssia2 • 
Karakalpakistan5 • 
Kazakhstan • 
Tatarstan2 • 
Turkmenistan1 • 
Turquia • 
Uzbekistan • 
Xinjiang6
Túrquic Oriental
República d'Altai2 • 
Khakàssia2 • 
Kirguizistan1 • 
Sakhà2 • 
Tuva2
Notes: (1) Inclou la República Autònoma de Nakhichevan; (2) Subjecte federal de la Federació Russa; (3) Veure Conflicte de Xipre;
(4) Gagaúsia és una entitat territorial autònoma de Moldova; (5) Karakalpakistan és una república autònoma d'Uzbekistan; (6) Xinjiang Uighur és una regió autònoma de la República Popular de la Xina
