Karatxai-Txerkèssia
De Viquipèdia
| Карача́ево-Черке́сская Респу́блика (Karatxàevo-Txerkéskaia Respúblika) Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ (Qereixei-Xerdges Réspublike) Къарачай-Черкес Республика |
|
|---|---|
|
|
|
| Informació | |
| Capital: | Txerkesk |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 14.277 km² |
| Governador | Mustafà Batdiev |
| Idiomes oficials | Rus, karatxai i txerkès |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La República de Karatxai-Txerkèssia (en rus Карача́ево-Черке́сская Респу́блика Karatxàevo-Txerkéskaia Respúblika, en karatxai-balkar Къэрэшей-Шэрджэс Республикэ Qereixei-Xerdges Réspublike, en txerkès Къарачай-Черкес Республика) és una república (subjecte federal) de la Federació Russa.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Limita al nord amb el Territori de Krasnodar, a l'oest amb el Territori de Stàvropol, al sud amb Abkhàzia i Geòrgia, i a l'est amb Kabardino-Balkària.
Ocupa el vessant septentrional del Gran Caucas, i la principal alçària és l’Elbrús (en karatxai-balkar Meñitaw). És drenada pel Kuban i pel Kuma. Altres rius són els Kahun, Karasu, Malka, Abazinka, Amanauz, Babuk, Dzeguta, Ginam i altres. El clima hi és continental, amb pluges que oscil·len entre 500 mm als plans i 1 000 mm a les regions muntanyoses.
[edita] Economia
La població és bàsicament rural. Els recursos econòmics principals són l'agricultura (blat, blat de moro, verdures, vinya), la ramaderia (ovina i bovina), que és transhumant, i la mineria (mines de carbó, conegut des de l'any 1840, de plom i de zinc); la indústria hi és poc desenvolupada (derivada de l'agricultura, tèxtil). Llur economia nacional es basava en l’agricultura (blat, moresc, verdures, vinya), en la ramaderia (ovelles i vaques) i l’artesanat. El subsol contenia recursos minerals importants, sobretot carbó, coure i zinc. Hi ha poca indústria, només de caire agrari o tèxtil.
[edita] Demografia
- Població: 439,470 (2002)
- Urbana: 193,531 (44.0%)
- Rural: 245,939 (56.0%)
- Masculina: 205,481 (46.8%)
- Femenina: 233,989 (53.2%)
- Grups ètnics
Segons el cens rus (2002), els karatxais eren el 38.5% de la població de la república, seguits pels russos (33.6%) i txerkessos (11.3%). Altres grups importants són els abazins (7.4%), nogais (3.4%), ossets (3,333, o 0.8%), ucraïnesos (3,331, o 0.8%), armenis (3,197, o 0.7%), tàtars (2,021, o 0.5%), i un grapat de petits grups, cadascun amb menys del 0.5% de la població.
| cens 1926 | cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Karatxais | 52,875 (52.0%) | 70,932 (29.2%) | 67,830 (24.4%) | 97,104 (28.2%) | 109,196 (29.7%) | 129,449 (31.2%) | 169,198 (38.5%) |
| Txerkessos | 16,186 (15.9%) | 17,667 (7.3%) | 24,145 (8.7%) | 31,190 (9.0%) | 34,430 (9.4%) | 40,241 (9.7%) | 49,591 (11.3%) |
| Abazins | 13,731 (13.5%) | 14,138 (5.8%) | 18,159 (6.5%) | 22,896 (6.6%) | 24,245 (6.6%) | 27,475 (6.6%) | 32,346 (7.4%) |
| Russos | 2,593 (2.6%) | 118,785 (48.8%) | 141,843 (51.0%) | 162,442 (47.1%) | 165,451 (45.1%) | 175,931 (42.4%) | 147,878 (33.6%) |
| Nogais | 6,263 (6.2%) | 6,869 (2.8%) | 8,903 (3.2%) | 11,062 (3.2%) | 11,872 (3.2%) | 12,993 (3.1%) | 14,873 (3.4%) |
| Altres | 9,961 (9.8%) | 14,810 (6.1%) | 17,079 (6.1%) | 19,957 (5.8%) | 21,917 (6.0%) | 28,881 (7.0%) | 25,584 (5.8%) |
[edita] Enllaços externs
- (rus) Pàgina Oficial de la República de Karatxai-Txerkèssia.
- (anglès) (rus) Col·lecció d'imatges de Karatxai-Txerkèssia.
- (anglès) Imatges de Karatxai-Txerkèssia.
- (anglès) Esdeveniments de les disputades eleccions del 1999.
- (anglès) Col·lecció d'imatges de Karatxai-Txerkèssia, amb un focus a les coves.
