Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Web Analytics
Cookie Policy Terms and Conditions Adiguèsia - Viquipèdia

Adiguèsia

De Viquipèdia

Респу́блика Адыге́я
(Respúblika Adiguèsia)
Адыгэ Республик
(Adigué Respúblik)
Bandera d'Adiguètia Escut d'Adiguètia
Informació
Capital: Majkop
Població

 - Total
 - Densitat de població


447,100 h. (2005)
58,8 hab/km²

Superfície 7.600 km²
Governador Hazret Sovmen
Idiomes oficials Rus i adigué
Lloc web Govern
Mapa Adiguètia a Rússia

Adiguèsia (en rus Респу́блика Адыге́я Respúblika Adiguèsia i en adigué: Адыгэ Республик Adigué Respúblik) és un subjecte federal (república) de Rússia. La capital és Majkop (adigué Myjeqwape)(177.700 habitants).

Taula de continguts

[edita] Divisió administrativa

Es divideix en 7 districtes:

  • Giaginskiy rayon
  • Koshekhabl'skiy rayon
  • Krasnogvardeyskiy rayon
  • Maykopskiy rayon
  • Oktyabr' (Takhtamukaysk) rayon
  • Teuchezhskiy rayon
  • Shovgenovskiy rayon

[edita] Orografia

La república és creuada al sud pel Gran Caucas i els seus contraforts, i al nord, per la plana al·luvial del Kuban'; el clima és temperat. La regió és drenada per l'Urup i altres afluents del Kuban'/Psyz, que davallen del Gran Caucas, com el Belaia (Shegwash), Marta/Marte, Psequps, Ps’ys’.

[edita] Demografia

Segons el cens rus del 2002, els russos ètnics són 288,280 (64.5% de la població de la república), mentre que els adigué són 108,115 (24.2%). Altres grups inclouen els armenis (15,268, o 3.4%), ucraïnesos (9,091, o 2.0%), kurds (3,631, o 0.8%), Tàtars (2,904, r 0.7%), i altres grups més petits.

  • Població: 447,109 (2002)
    • Urbana: 234,900 (52.5%)
    • Rural: 212,209 (47.5%)
    • Masculina: 208,019 (46.5%)
    • Femenina: 239,090 (53.5%)
  • Dones per 1000 homes: 1,149
  • Edat mitjana: 37 anys
    • Urbana: 36.6 anys
    • Rural: 37.4 anys
    • Masculina: 34 anys
    • Femenina: 39.6 anys
cens 1926 cens 1939 cens 1959 cens 1970 cens 1979 cens 1989 cens 2002
Adigué 50,821 (44.8%) 55,048 (22.8%) 65,908 (23.2%) 81,478 (21.1%) 86,388 (21.4%) 95,439 (22.1%) 108,115 (24.2%)
Russos 29,102 (25.6%) 171,960 (71.1%) 200,492 (70.4%) 276,537 (71.7%) 285,626 (70.6%) 293,640 (68.0%) 288,280 (64.5%)
Armenis 738 (0.7%) 2,348 (1.0%) 3,013 (1.1%) 5,217 (1.4%) 6,359 (1.6%) 10,460 (2.4%) 15,268 (3.4%)
Ucraïnesos 26,405 (23.3%) 6,130 (2.5%) 7,988 (2.8%) 11,214 (2.9%) 12,078 (3.0%) 13,755 (3.2%) 9,091 (2.0%)
Altres 6,415 (5.7%) 6,313 (2.6%) 7,289 (2.6%) 11,198 (2.9%) 13,939 (3.4%) 18,752 (4.3%) 26,355 (5.9%)

[edita] Economia

L'agricultura és el principal recurs econòmic (gira-sol i tabac), ajudada per les manufactures. Majkop és un nucli industrial; s'hi destaca la indústria alimentària, principalment farineres i molins d'oli. Les principals indústries de la regió, però, són a Krasnodar (eines, instruments de precisió, compresssors i refineria de petroli)

[edita] Organització política

La República Adigué (Adyge Réspublik) fou crada com a Okruj Autònom dins del Territori de Krasnodar el 27 de juliol del 1922, amb el nom d'O.A dels Txerkessos-Adigué, i que el 13 d'agost del 1928 adoptà el nom actual. El 1922 tenia 3.093 km² i 114.200 habitants, dels quals el 49% eren circassians, el 40% russos i cosacs i l'11% inguixos, grecs i ucraïnesos. La capital, Majkop, és una vila russa. El 1956 augmentà el territori a 4.400 km². Com a República Autònoma, gaudeix d'una constitució i d’un parlament propis, pot recaptar impostos, fixar la divisió territorial interna, gestionar l'economia de les entitats menors, i dictar lleis sempres que no s'oposin a les de Rússia. També té un tribunal de justícia propi.

[edita] Història

El territori formà part de l'antiga Circàssia fins que fou incorporada a Rússia el 1864. Això provocà l'emigració a Turquia de nombrosos circassians i la colonització de russos.

El maig del 1917 s'uniren a l'Aliança del Caucas Septentrional i Daguestan, i reuní un Comitè Central a Vladikavkaz, pèrò el país fou camp de batalla entre els menxevics georgians, russos blancs de Koltxak i bolxevics. El 15 de desembre esdevé República laica i el maig del 1918 es proclama independent.

El 1919-1920 els kabardes i alguns adigué s'uniren a la revolta d'Uzun Hadji, però els cosacs del Terek donaren suport Anton Ivànovitx Denikin, qui assolà el país. Els exilats donaren suport a la Unió de Repúbliques del Caucas, creada a París el 10 de juny del 1921, però Stalin creà a l'interior, l'agost del 1921, la Federació de Repúbliques del Caucas o Gorskaja ASSR, de la que en formaren part els kabardins i els ”circassians de l'Alt Kuban”, però els del baix Kuban passaren al Territori de Krasnodar

La República Autònoma dels Adigué (Adyge Réspublik) fou creada com a Okruj Autònom dins del Kraj de Krasnodar el 27 de juliol del 1922, amb el nom d'O.A dels Txerkessos-Adigué, i el 13 d'agost del 1928 adoptà el nom actual.

[edita] Enllaços


Subdivisió administrativa de Rússia Bandera de Rússia
Subjectes federals
Repúbliques Adiguèsia | Altai | Baixkíria | Buriàtia | Calmúquia | Carèlia | Daguestan | Ingúixia | Kabardino-Balkària | Karatxai-Txerkèssia | Khakàssia | Komi | Marí El | Mordòvia | Ossètia del Nord - Alània | Sakhà | Tatarstan | Tuvà | Txetxènia | Txuvàixia | Udmúrtia
Territoris o krais Altai | Khabàrovsk | Krasnodar | Krasnoiarsk | Perm | Primórie | Stàvropol
Províncies o óblasts Amur | Arkhànguelsk | Àstrakhan | Bèlgorod | Briansk | Iaroslavl | Irkutsk1 | Ivànovo | Kaliningrad | Kaluga | Kamtxatka2 | Kèmerovo | Kírov | Kostromà | Kurgan | Kursk | Leningrad | Lípetsk | Magadan | Moscou | Múrmansk | Nijni Nóvgorod | Nóvgorod | Novosibirsk | Omsk | Orenburg | Oriol | Penza | Pskov | Riazan | Rostov | Sakhalín | Samara | Saràtov | Smolensk | Sverdlovsk | Tambov | Tiumèn | Tomsk | Tula | Tver | Txeliàbinsk | Txità3 | Uliànovsk | Vladímir | Volgograd | Vólogda | Vorónej |
Ciutats federals Moscou | Sant Petersburg
Província autònoma Hebreus
Districtes autònoms Aga Buriàtia3 | Iamàlia | Khàntia-Mànsia | Koriàkia2 | Nenètsia | Txukotka | Ust-Orda Buriàtia1
  1. L'1 de gener del 2008, el districte autònom d'Ust-Orda Buriàtia s'incorporarà a la província d'Irkutsk.
  2. L'1 de juliol del 2007, la província de Kamtxatka i el districte autònom de Koriàkia s'uniran per formar el territori de Kamtxatka.
  3. L'11 de març del 2007 se celebrarà un referèndum per a determinar la possible fusió entre la província de Txità i el districte autònom d'Aga Buriàtia per formar el territori de Zabaikal.
Districtes federals
Central | Extrem Orient | Meridional | Nord-occidental | Sibèria |Urals | Volga
Static Wikipedia 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu