Fidel Castro Ruz
De Viquipèdia
Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, 13 d'agost de 1926), ha estat el líder de Cuba, des que es va proclamar Primer ministre el 16 de febrer de 1959 despres de derrocar el règim de Fulgencio Batista, i president de la República de Cuba el 3 de desembre de 1976.
[edita] Resistència contra Batista
Educat a Cuba, en escoles jesuïtes i, més tard, al Col·legi Belén de L'Havana, també jesuïta. El 1945 va ingressar a la Universitat de L'Havana per estudiar dret, graduant-se en 1950.
Castro va exercir en un petit despatx d'advocats entre 1950 i 1952. En 1952 va ser candidat al parlament pel Partido Ortodoxo, però el cop d'estat del general Fulgencio Batista va enderrocar el govern de Carlos Prio Socarras i va anul·lar les eleccions. Castro va acusar a Batista davant els tribunals de violar la constitució, però la seva petició va ser rebutjada. En resposta, Castro va organitzar el 26 de juliol de 1953 un atac armat de conseqüències nefastes contra les casernes Moncada, de Santiago de Cuba, i Carlos Manuel de Céspedes, de Bayamoen, ambdós a la província d'Oriente. Van morir més de vuitanta atacants i Castro va ser fet presoner, jutjat i sentenciat a quinze anys de presó. (En l'al·legat final del judici, Castro va pronunciar un apassionat discurs, La historia me absolverá, en el qual va defensar les seves accions i va explicar els seus punts de vista polítics). Després de 22 mesos de presó, va ser alliberat en la amnistia general de maig de 1955 i es va exiliar a Mèxic i als Estats Units.
Va tornar a Cuba amb altres exiliats del Movimiento 26 de Julio el 2 de desembre de 1956. Als pocs dies de marxa són sorpresos en Alegria del Pío. Els pocs supervivents (entre ells, el Che Guevara, Raúl Castro i Camilo Cienfuegos) es van retirar a la Sierra Maestra, des d'on van lliurar una guerra d'escamots contra el govern de Batista. El moviment de Castro va guanyar suport popular i va arribar a contar amb més de 800 combatents. El 24 de maig de 1958, Batista va enviar disset batallons contra Castro en la Operación Verano. A pesar de superar-los en nombre, les forces de Castro van encadenar una sèrie de sorprenents victòries, ajudades per la desercions i rendicions massives entre les tropes de Batista. L'1 de gener de 1959, Batista abandonava el país i les forces de Castro prenien L'Havana.
| Precedit per: Osvaldo Dorticós Torraldo |
President de Cuba 2 de desembre de 1976–- 31 de juliol de 2006 |
Succeït per: President Interí Raúl Castro |
| Principals països implicats: |
Esdeveniments:
|
Articles relacionats:
|
Protagonistes:
|
Categories: Cuba | Orde de Lenin | Advocats | Governants | Comunistes | Marxisme
