Organització de les Nacions Unides

De Viquipèdia

**ONU**

Llengües oficials	àrab, xinès, anglès, francès, rus, castellà
Secretari General	Kofi Annan (des de1997)
Establerta	com a aliança de guerra: 1 de gener, 1942 com a organització internacional: 24 d'octubre, 1945
Nombre d'estats membres	192
Seu	Nova York, Estats Units
Pàgina d'internet oficial	http://www.un.org/
¹ Altres noms oficials: United Nations Organisation des Nations unies Naciones Unidas Организация Объединённых Наций 联合国 امم متحدة

(1988)

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment més de 192 estats del món en formen part.

El 1974 la Comunitat Europea va aconseguir l' estatus d'observador davant l'ONU. La Comissió de la Comunitat té una delegació permanent davant l'ONU a Nova York i Ginebra.

[edita] Història

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial, per referir-se als Aliats. Se'n va fer ús per primera vegada el 1942, en la Declaració de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlàntic, i juraven buscar la pau en conjunció als poders de l'Eix. El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condició de la Carta de l'Atlàntic i d'altres acords de guerra.

El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Dos messes després, les 50 nacions que van estar representades a la Conferència van firmar la Carta de les Nacions unides, el 26 de juny, i Polònia ho va fer un poc després. Finalment, el 24 d'octubre, 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents dels Consell de Seguretat: República Popular de Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.

Palau de Nacions, seu de l'ONU, a Ginebra

La seu de les Nacions Unides va ser construïda a Nova York entre 1949-1950 a la vora de l'East River, sobre el terreny comprat amb la donació de 8,5 milions de dòlars de John D. Rockefeller, Jr, i dissenyada pel arquitecte Oscar Niemeyer. La seu va obrir les portes oficialment el 9 de gener, 1951. Encara que les oficines principals es troben a Nova York, n'hi ha agències importants a Ginebra, La Haia, Viena i altres ciutats del món.

[edita] Estructura

L'afiliació a l'ONU és oberta a tots els "estats que estimen la pau" i que accepten les obligacions de la carta de les Nacions Unides i, segons el judici de l'organització, tenen la capacitat per complir-les. L'Assemblea General determina l'admissió sobre la base de les recomanacions del Consell de Seguretat.

Seu central de l'ONU a Nova York

Disposa de cinc òrgans principals:

L'Assemblea General que es reuneix una vegada a l'any; cada estat hi té un representant.
El Consell de Seguretat, format per quinze membres: 10 s'elegeixen cada 2 anys i 5 cada any; s'encarrega de vetllar pel manteniment de la pau i la seguretat internacional.
El Consell Econòmic i Social, format per 54 membres elegits per a 3 anys; s'encarrega de la cooperació econòmica, social i cultural.
La Cort Internacional de Justícia (CIJ).
El Secretariat de l'ONU, instal·lada a Nova York.

L'ONU utilitza 6 llengües oficials: anglès, àrab, xinès, castellà, francès i rus.

[edita] Propòsit

Aquests són alguns dels propòsits i metes de l'ONU:

Desarmament: el propòsit original de les Nacions Unides era crear un sistema de regulació i/o limitació de la fabricació d'armament, especialment de les armes atòmiques i "altres armes de destrucció massiva".
Manteniment de la pau: promouen la pau per mitjà d'un exèrcit enviat a les regions que han tingut un conflicte armat recent per a facilitar els acords de pau i per a dissuadir als combatents d'aixecar-se novament. Les forces provenen dels diferents estats membres; és a dir, l'ONU no té un cos militar independent. Totes les operacions de les forces de pau han de ser aprovades pel Consell de Seguretat.
Assistència Humanitària: amb altres organitzacions com la Creu Roja, l'ONU proveeix aliments, aigua i altres serveis humanitaris a la població que sofreix de fam, que ha estat desplaçada per causa de la guerra, o que ha estat afectada per algú desastre natural.
Drets Humans: promouen el respecte als drets humans va ser una de les raons fonamentals de la creació de les Nacions Unides després del genocidi i les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, per prevenir tragèdies similars en el futur; l'objectiu principal va ser crear un marc legal per considerar i actuar en contra de les violacions als drets humans.

[edita] Finançament

El finançament de l'ONU prové de les contribucions fixes i voluntàries dels estats membres. L'Assemblea ha establert que l'ONU no ha de dependre més que no cal d'un membre per a financiar les seves operacions, i per això, ha imposat un limit (22% del presupost) a les contribucions dels estats membres. Els principals estats que contribuiexen a l'ONU (amb més d'1% del presupost) són:

Estats Units, 22%
Japó, 19,3%
Alemanya, 9,82%
França, 6,50%
Regne Unit, 5,57%
Itàlia, 5,09%
Canadà, 2,57%
Espanya, 2,53%
Brasil, 2,39 %
Corea del Sud, 1,85 %
Països Baixos, 1,73%
Austràlia, 1,62 %
Xina, 1,53 %
Suïssa, 1,27 %
Rússia, 1,20 %
Bèlgica, 1,12 %
Mèxic, 1,08 %
Suècia, 1,02%

Els programes especial de l'ONU no estan inclosos en el pressupost regular (com ho són UNICEF, UNDP, UNHCR i WFP), els qual reben el seu finançament únicament de les contribucions voluntàries dels membres. El principal finançador d'aquests programes és Estats Units.

[edita] Secretaris Generals

#	Secretari General	Mandat	País d'origen	Observacions	Referències
	Gladwyn Jebb	24 d'octubre de 1945 - 21 de febrer de 1946	Regne Unit	Secretari general fundador.
1	Trygve Halvdan Lie	2 de febrer de 1946 - 10 de novembre de 1952	Noruega	Dimitit.	[1]
2	Dag Hammarskjöld	10 d'abril de 1953 - 18 de setembre de 1961	Suècia	Mort en un accident d'aviació a Rhodèsia (ara Zàmbia).	[2]
3	U Thant	30 de novembre de 1961 - 31 de desembre de 1971	Birmània (ara Myanmar)	Retirat després del segon mandat per raons personals.	[3]
4	Kurt Waldheim	1 de gener de 1972 - 31 de desembre de 1981	Àustria	Xina el vetà per un tercer mandat.	[4]
5	Javier Pérez de Cuéllar	1 de gener 1982 - 31 de desembre de1991	Perú	Refusà un tercer mandat.	[5]
6	Boutros Boutros-Ghali	1 de gener de 1992 - 31 de desembre de 1996	Egipte	Estats Units el vetà per un segon mandat.	[6]
7	Kofi Annan	1 de gener de 1997 - 31 de desembre de 2006	Ghana		[7]
8	Ban Ki-moon	1 de gener de 2007 - ?	Corea del Sud

[edita] Vegeu també

Unesco

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:

Organització de les Nacions Unides

(anglès) ONU

Organització de les Nacions Unides
Assemblea General \| Consell de Seguretat \| Consell Econòmic i Social \| Secretariat \| Cort Internacional de Justícia